Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dia Mundial de la Salut Mental: alternatives a la crisi

Diverses estratègies barates garantirien la continuïtat de les cures a les persones amb trastorn mental malgrat la crisi, segons pacients i familiars

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 10deOctubrede2013

L’atenció a la salut mental és coneguda amb el sobrenom de “cenicienta de la sanitat”, pels pobres recursos assistencials que se li destinen. I la crisi econòmica no ha fet més que conduir-la a una situació encara més precària. No obstant això, per avui, 10 d’octubre, declarat Dia Mundial de la Salut Mental per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la Confederació Espanyola d’Agrupacions de Familiars i Persones amb Malaltia Mental (FEAFES) ha escollit un lema optimista: “Alternatives enfront de la crisi. El valor dels nostres drets”. I és que, com en aquest article s’explica, és possible revertir aquesta situació de crisi permanent de l’atenció a la salut mental. A continuació es detalla com.

Img diamundial saludmental art
Imatge: Salut Mental Catalunya

El Dia Mundial de la Salut Mental se celebra avui a Espanya sota el lema “Alternatives enfront de la crisi. El valor dels nostres drets”, doncs els afectats i els seus familiars pensen que amb pocs recursos és possible prestar una atenció integral i continuada als pacients. Aquest lema nacional, triat a causa de la greu crisi que afecta al nostre país, no coincideix amb l’escollit per commemorar aquesta jornada en l’àmbit mundial, que aquest any és “Salut Mental i Adults Ancians”.

Salut mental: més d’un milió d’afectats

A Espanya, el 3% de la població adulta pateix algun trastorn mental greu o trastorn mental sever (TSM), la qual cosa significa que hi ha més d’un milió d’afectats per una malaltia mental greu, com l’esquizofrènia o la paranoia. El percentatge ascendeix al 9% en sumar als quals sofreixen un trastorn mental lleu. Però l’escenari de futur és encara més dramàtic: en el 2020, el 15% de la població haurà tingut un episodi de salut mental greu i una de cada quatre persones, un de lleu, auguren des de FEAFES.
En el 2020, el 15% de la població haurà tingut un episodi de salut mental greu i una de cada quatre persones, un de lleu

“Les malalties mentals no són un problema banal, generen una alta taxa de discapacitat en un sentit global i dificultats físiques, i l’estigma , marginació i segregació que sofreixen aquests malalts fa que empitjori el seu pronòstic”, explica José García, psiquiatre i assessor de FEAFES. De fet, una recerca recent ha calculat que els trastorns mentals són els responsables del 17% de la discapacitat al món. La dada procedeix de l’últim informe de l’Enquesta Mundial de Salut Mental, de l’OMS, que ha estudiat a més de 150.000 persones de 24 països i que ha coordinat Jordi Alonso, director del Programa de Recerca en Epidemiologia i Salut Pública de l’Institut Hospital del Mar de Recerques Mèdiques (IMIM), de Barcelona.

Falta d’atenció integral i continuada en salut mental

L’aposta de “desinstitucionalizar” o treure dels centres psiquiàtrics als malalts mentals en els 80 havia de donar pas a un model d’atenció comunitària per a ells. Aquest corrent que, en teoria, havia d’afavorir la seva integració social, en la pràctica, davant la falta de recursos públics per atendre’ls, ha implicat que molts no rebin l’atenció continuada i integral que requereixen i que el pes de les cures recaigui en les famílies. “De tots els països de l’entorn europeu, Espanya és el que té a més malalts mentals convivint amb les seves famílies, més del 80%. La taxa més propera és la d’Irlanda, que té al 60%”, informa José María Sánchez Monge, president de FEAFES.
Al voltant d’un terç de les persones amb un trastorn mental no rep un tractament apropiat o no tenen cap

“Abans de la crisi, l’atenció a la salut mental ja era insuficient i, ara, s’ha tornat clarament insuficient. Els recursos assistencials són molt desiguals per zones dins d’una mateixa comunitat. Han disminuït els equips multidisciplinaris per atendre als pacients, i els que queden sofreixen una sobrecàrrega assistencial, perquè han augmentat les consultes per trastorns banals”, denúncia Sánchez Monge. “Al voltant d’un terç de les persones amb un trastorn mental no rep un tractament apropiat o no tenen cap, la qual cosa es coneix com a bretxa terapèutica. Aquesta xifra pot haver empitjorat. En períodes de crisis hi ha més dificultats perquè aquests pacients rebin tractaments adequats, en haver-hi retallades de recursos i augmentar les consultes per trastorns mentals”, coincideix José García.

Alternatives a la crisi en salut mental

L’estratègia per combatre la crisi passa per aconseguir un objectiu prioritari, segons José García, psiquiatre i assessor de FEAFES: “Assegurar la continuïtat dels tractaments per evitar la bretxa terapèutica i que els pacients rebin un tractament integral i multidisciplinari, no solament basat en els psicofármacos. Hi ha altres formes molt importants per aconseguir que estiguin estables i evitar les seves recaigudes”.

FEAFES aporta les “receptes” concretes per desplegar aquesta filosofia assistencial: impulsar plans individuals d’atenció, de manera que cada malalt sigui atès d’acord al seu trastorn i característiques particulars des de la seva unitat de salut mental pel seu equip mèdic; desenvolupar equips de suport psicosocial o intervenció familiar, constituïts per un psicòleg i un treballador social, per a una població de 300.000 persones, i amb l’objectiu de formar i informar a les famílies sobre els trastorns mentals greus; crear serveis d’atenció domiciliària, per realitzar un seguiment, prestar ajuda i afavorir la continuïtat de les cures dels pacients, la seva adherència als tractaments complint les pautes mèdiques; i organitzar suficients equips multidisciplinaris d’atenció als malalts, per a una població de 30.000 habitants, no solament formats pel psiquiatre, sinó també per psicòlegs, treballadors socials o infermers.

Aquestes alternatives són barates i garantirien la continuïtat de les cures. En estar ben atesos, els pacients necessitarien un menor consum de medicació, menys visites a urgències i menys ingressos hospitalaris, aspectes que sí encareixen la seva atenció. I, a més, hi hauria més persones amb un trastorn mental incorporades a la societat. És fals que no puguin treballar. Els que s’han incorporat, no han perdut l’ocupació. Són molt responsables. Però est és un dels molts prejudicis amb els quals es classifica als pacients mentals. Encara falta molt per derrocar el mur de l’estigma”, exposa José María Sánchez Monge, president de FEAFES.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions