Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dia Mundial de la Sida

A Espanya, cada any es registren al voltant de 4.000 nous casos d'infecció pel Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH)

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 01deDesembrede2012
Img pruebavihconsaliva Imatge: CESIDA

Fa 30 anys que es va detectar per primera vegada el Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH). Des de l’inici de la infecció, a Espanya s’han notificat 80.827 casos de sida i, ara com ara, la prevenció és l’eina més eficaç i més barata per a contenir el virus. El diagnòstic precoç és l’altra gran estratègia que també s’ha de cuidar per a combatre l’epidèmia. No obstant això, les retallades en Sanitat posen en perill la labor d’informació i prevenció del VIH i de la sida que realitzen nombroses ONG al nostre país. Per aquest motiu, per a celebrar avui, 1 de desembre, el Dia Mundial de la Sida, s’ha triat un lema de to reivindicatiu que resa “Menys retallades, menys excuses i més drets”.

Img pruebavihconsaliva art
Imatge: CESIDA

La salut i l’economia van de la mà, segons es desprèn del lema d’enguany per a celebrar avui, 1 de desembre, el Dia Mundial de la Sida: “Menys retallades, menys excuses i més drets”. Darrere d’aquesta jornada està la Coordinadora Estatal de VIH-SIDA, CESIDA, que aglutina a les gairebé 90 associacions i plataformes de VIH, que treballen combatent aquesta epidèmia en diferents aspectes com l’atenció psicològica, social, la formació, la sensibilització, la informació i la prevenció sobre la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) i la sida.

La seva labor és complementària a la de l’Administració, perquè aquests col·lectius arriben on aquesta no ho fa. No obstant això, l’actual escenari de crisi pot dificultar-la de manera important. El principal obstacle amb el qual es troben les ONG per a seguir amb les seves funcions és la reducció significativa que ha sofert en els Pressupostos Generals de l’Estat la partida específica destinada al VIH, la qual cosa pot comprometre de manera notable el seu treball en el terreny de la prevenció i repercutir en la incidència de l’epidèmia, informa Juan Ramón Barrios, membre de la Comissió Executiva de CESIDA.

VIH: prevenció i diagnòstic precoç

A Espanya, cada any es registren al voltant de 4.000 nous casos d’infecció per VIH, xifra que podria incrementar-se, segons el Grup d’Estudi de la Sida (GESIDA). Aquest grup ha anunciat que les retallades notificades pel Govern en Sanitat i la pèrdua de la targeta sanitària de les persones immigrants en situació irregular, contemplada en el Reial decret 16/2012, suposarà un repunt de nous casos de la infecció per VIH: en el primer any s’espera que sigui de més de 300 i fins a 500, però no sols en la població immigrant, sinó en el conjunt de la població. I és que “la prevenció és l’eina més eficaç i més barata per a contenir el VIH“, afirma Barris.

La principal via de contagi en les dones heterosexuals és la transmissió sexual
El diagnòstic precoç del VIH és l’altra gran estratègia que també s’ha de cuidar per a combatre l’epidèmia. Avui dia, el 30% de les persones seropositives desconeixen la seva condició. La realització d’una prova ràpida de VIH, que es fa amb saliva, permet saber si la persona està infectada si ja han passat tres mesos des de la pràctica de risc. Les ONG també treballen en això. “Conèixer l’estat serològic d’una persona no sols és beneficiós per a la seva vida, sinó que evita infectar a altres persones. Quan es comença amb el tractament, s’aconsegueix que la càrrega viral es torni indetectable i disminueix en un 96% la possibilitat de transmetre la infecció”, explica Barris.

L’epidèmia i l’estigma del VIH continuen

La infecció pel VIH ja ha complert trenta anys. Des del seu inici, a Espanya s’han notificat 80.827 casos de sida. Respecte a 2009, en 2010 es va constatar que va haver-hi un descens de casos del 16% entre els homes i d’un 18% entre les dones. El 79% dels casos registrats en 2009 van tenir el seu origen en la transmissió sexual, en la major part dels casos entre homes homosexuals (46,1%), seguida de les relacions heterosexuals (33,1%) i, de forma més minoritària, va ser deguda a l’ús de drogues per via parenteral (5,9%). El 38,4% dels nous diagnòstics es van realitzar en persones procedents d’altres països i, entre les dones heterosexuals, cal destacar que la principal via de contagi (el 80% dels casos) va ser la transmissió sexual, segons dades del Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat a 30 de juny de 2011, els últims disponibles.

“L’estigma que pesa sobre la sida encara està vigent. A causa de la cultura de la nostra societat i al fet que clàssicament s’ha relacionat amb el sexe i les drogues, és tabú i s’oculta. Les persones que reben un nou diagnòstic de sida tendeixen a retreure’s i a no comunicar-li-ho ni al seu entorn més pròxim (familiar), ni social, ni laboral per por de ser excloses. Un estudi assenyala que les hi discrimina en tots els àmbits. Avui, en un país en el qual el 25% de la població està en l’atur, tenir el VIH és un hàndicap per a trobar treball. A més, ara ja hi ha afectats amb més de vint anys convivint amb el VIH i ens trobem amb situacions noves: a persones majors se’ls ha denegat l’entrada en residències per estar infectades“, apunta Barris. No obstant això, recorda que “el VIH-sida és una malaltia molt democràtica i afecta a persones de totes les escales socials, perquè qualsevol persona pot tenir una pràctica de risc, de sexe sense protecció en algun moment”.

Fites mèdiques en sida

Avui l’esperança de vida dels infectats és només uns deu anys menor que la de la població general espanyola

Al llarg dels trenta anys d’epidèmia de la sida s’han produït dues fites importants. El primer en 1996, amb el desenvolupament de la teràpia d’antiretroviral d’alta activitat (TARGA), que va canviar de manera radical el sinó dels pacients amb VIH. Avui la seva esperança de vida s’ha allargat de manera notable: és només uns deu anys menor que la de la població general espanyola, de 74 anys enfront dels 82 o 84.

Aquesta reducció és deguda al fet que el tractament, a vegades, es comença en fases avançades de la malaltia i no aconsegueix erradicar el virus del tot, perquè sempre queda una càrrega residual que produeix inflamació crònica i s’acumula al llarg dels anys, la qual cosa provoca un envelliment precoç i una esperança de vida més curta en els infectats, segons informació de Josep María Gatell, reconegut expert en la infecció per VIH i cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Clínic, de Barcelona.

El segon assoliment important va ser a partir de 2002 (any de celebració de la XIV Conferència Internacional sobre la Sida, a Barcelona), amb l’inici de l’expansió dels medicaments antiretrovirals, que al principi van ser minoritaris i només per als afectats de països rics, a poblacions de països més desfavorits. “L’últim informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) assenyala que, en aquests moments, hi ha 8,30 milions de persones infectades amb el VIH -dels 20 milions que hi ha a tot el món- que reben el tractament antiretroviral, quan fa només dos o tres anys era una minoria”, segons Gatell.

Un recent avanç que s’ha produït en els últims anys en el tractament de la infecció ha estat el desenvolupament de fàrmacs més còmodes de prendre per als pacients. Així, mentre fa alguns anys, aquests havien de prendre’s nombroses píndoles, ara, es disposa de coformulaciones o pastilles que contenen els tres principis actius necessaris per a controlar la malaltia. En l’actualitat, ja hi ha tres fàrmacs d’aquest tipus disponibles i, en breu, s’espera que surti una quarta pastilla. “El que semblava un somni, ara és una rutina”, destaca Gatell. Aquest avanç mèdic ajuda als pacients a seguir millor el tractament, el compliment del qual al 100% és la clau per a controlar la malaltia.

Reptes en VIH: vacunes preventives i terapèutiques

Encara que s’han produït avanços en els últims anys, l’obtenció de vacunes contra la sida es resisteix. Les vacunes terapèutiques tenen com a objectiu escurçar els tractaments antiretrovirals que ara cal prendre per a tota la vida i que resulten tòxics. La fi seria poder medica als pacients durant un període de temps fitat (un any i mig) i després poder retirar el tractament. “En aquest aspecte, estem millor que fa cinc anys. S’han produït avanços molt importants, però encara les vacunes no són prou potents per a reemplaçar als antiretrovirals”, afirma Josep María Gatell, codirector d’HIVACAT (programa per a l’obtenció d’una vacuna efectiva contra el VIH).

Les infeccions que es controlen millor són aquelles contra les que existeix una vacuna preventiva, com el xarampió, la poliomelitis, la rubèola o la grip. Aquestes vacunes eviten que les persones s’infectin en entrar en contacte amb unes altres que tenen el virus. I suposaria un avanç molt significatiu contra l’epidèmia obtenir una que fos eficaç. Fa dos anys una combinació de vacunes preventives va aconseguir prevenir el 30% els contagis, segons un estudi fet en 5.000 persones. “Aquesta és la cara positiva de la recerca, que demostra que una vacuna preventiva és possible. El costat negatiu és que una vacuna amb una eficàcia de solo el 30% no es pot utilitzar i, per això, tant en HIVACAT com altres grups continuem investigant. Avui estem més a prop, però encara cal confiar en les mesures de conductes de prevenció tradicionals”, confessa Gatell.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions