Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dia Mundial de l’Ictus

A Espanya, cada sis minuts mor una persona per accident cerebrovascular, la primera causa de mort en les dones del nostre país

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 29deOctubrede2012

L’ictus és la primera causa de mort en les dones i de dependència en les persones adultes. Així d’impactant és la carta de presentació de l’accident cerebrovascular a Espanya. Avui se celebra el Dia Mundial de l’Ictus que, sota el lema “1de6”, pretén sensibilitzar a la població sobre els seus factors de risc. En aquest article s’explica com prevenir l’ictus i quins els seus símptomes, per a saber reconèixer-ho i poder acudir com més aviat millor a l’hospital.

Img gente ictus art
Imatge: Rubén García / Eroski Consumer

Cada any es produeixen 130.000 accidents cerebrals a Espanya. Són la primera causa de mort en la dona i de dependència en l’adult i la segona causa de mortalitat al nostre país. S’estima que un terç de les persones que pateixen un ictus moren i que un altre terç sofriran una discapacitat que els impedirà valer-se per si mateixes.

Així d’impactants són les dades i els missatges que es divulgaran avui, Dia Mundial de l’Ictus, per a conscienciar a la població sobre l’alta freqüència i el greu impacte dels accidents cerebrovasculars. El principal objectiu de la campanya de sensibilització d’enguany, que porta per lema “1de6“, és donar a conèixer a la població quins són els factors de risc d’aquests episodis, per a poder controlar-los i així prevenir-los, i els seus símptomes, per a reconèixer-los i avisar, al més aviat possible, als serveis d’emergències.

L’ictus o accident cerebrovascular es deu a una hemorràgia (ictus hemorràgic o vessament cerebral) o a la falta de reg sanguini ocasionada per l’arribada d’un coàgul o trombe al sistema vascular cerebral (ictus isquèmic o infart cerebral).

Com prevenir l’ictus?

Per a prevenir l’ACV és imprescindible conèixer els factors de risc i controlar-los
Davant les xifres de l’epidemiologia de l’ictus, és fonamental l’autocura i evitar els factors de risc que poden conduir al fet que se sofreixi un accident cerebrovascular (ACV). Els factors de risc més importants són la hipertensió, la diabetis, el tabaquisme, tenir el colesterol elevat, la falta d’exercici i patir un tipus d’arrítmia, denominada fibril·lació auricular, perquè afavoreix la formació de trombes en el cor que viatgen pel torrent sanguini fins al cervell i, en arribar, obstrueixen un got i provoquen un atac cerebral.

Són factors similars als de la malaltia cardiovascular, però que exerceixen un impacte en un òrgan diferent al del cor: el cervell. No obstant això, en l’ictus, el factor de risc més important és la hipertensió, i amb diferència”, precisa Jaime Masjuan Vallejo, coordinador del grup d’estudi de malalties cerebrovasculars de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN).

“Encara que la incidència (nous casos), en general, s’ha reduït una mica a causa d’un millor control dels factors de risc, augmenten els casos d’ictus amb l’increment de l’esperança de vida i també en persones joves, de 55 i, fins i tot, 40 anys. Abans, a aquestes edats sofrir un esdeveniment d’aquest tipus era molt estrany. Això es deu, sobretot, a la hipertensió, el tabac i la diabetis. En altres paraules, els ACV en persones joves són provocats per un mal control dels factors de risc”, ha exposat Masjuan.

Reconèixer un atac cerebral

Un altre aspecte crucial per a rebre un tractament el més precoç possible és saber conèixer els seus símptomes. “Cal reconèixer els símptomes d’un ictus igual que es coneixen els d’un atac de cor. Entre ells figuren: un quadre sobtat de mal de cap; dificultats per a articular la parla, de manera que al pacient no se li entén o balbuceja de manera sobtada; problemes de visió, és a dir, no veure per un ull o veure doble; i pèrdua de força, sobretot en una mà o peu”, segons els descriu Masjuan.

“A vegades, aquest quadre sobtat és transitori, de 5 o 10 minuts, però prou seriós com per a acudir després a un neuròleg perquè identifiqui aquests símptomes i indiqui les mesures que siguin necessàries de prevenció d’un ictus”, adverteix Masjuan.

Anomenada al 112, activació del Codi Ictus

El tractament precoç, el màxim possible, d’un ictus és fonamental per a evitar les seves importants seqüeles, caure en la dependència i augmentar les probabilitats de supervivència . “El tractament ha de realitzar-se a temps, durant les primeres hores de la malaltia. El familiar que presencia l’atac cerebral o el propi pacient, si pot, han d’avisar al número 112 d’emergències“, explica Masjuan.

Això es deu al fet que totes les comunitats autònomes tenen activat el Codi Ictus; un protocol d’actuació acordat pels serveis d’urgències extrahospitalàries, les unitats d’ictus i el sistema sanitari en el seu conjunt, per a atendre amb la major celeritat possible aquests casos. L’objectiu és que la persona afectada sigui traslladada en les millors condicions possibles a una unitat especialitzada.

El familiar que presencia l’accident cerebrovascular ha de descriure amb precisió els símptomes a la telefonista, perquè pugui interpretar de què es tracta, i evitar paraules i expressions vagues com “ha sofert un mareig o un defalliment”, perquè no es retardi el tipus d’atenció que necessita el pacient, segons informació de Masjuan.

Tractament precoç dels ictus

Els casos d’ictus s’han de tractar sempre com més aviat millor, si és possible dins de les primeres quatre hores i mitja des de l’aparició dels primers símptomes, per a augmentar les possibilitats de supervivència i minimitzar les seves seqüeles. El tractament que s’aplica dins d’aquesta anomenada “finestra terapèutica”, que fa només uns anys era de tres hores, és trombolítico i té com a objectiu dissoldre el trombe que ha produït l’atac.

Si s’arriba a l’hospital i ja han transcorregut aquestes quatre hores i mitja, hi ha una altra opció terapèutica que consisteix a introduir un catèter per l’engonal i a fer-lo arribar fins al cervell per a desobstruir l’artèria, igual que fan els cardiòlegs per a extreure el trombe en un infart de miocardi. Aquest altre tractament es pot aplicar fins a vuit hores després.

Avui dia, els tractaments disponibles permeten tractar als pacients de manera que el 65% quedin sense cap seqüela que podria comprometre la seva vida, quan abans eren el 35%, segons Jaime Masjuan. No obstant això, l’accés a aquests tractaments és desigual en la geografia espanyola, una inequidad assistencial que s’ha de corregir, perquè, encara que una persona viva en una ciutat amb bons recursos assistencials per a aquesta malaltia, pot sofrir un episodi de vacances en una altra província. I, adverteix Masjuan, “patir-ho un lloc o un altre pot marcar la diferència entre salvar-se o no, o entre quedar-se o no en cadira de rodes”.

Enguany, per a sensibilitzar a la població sobre aquesta malaltia, amb motiu del Dia Mundial de l’Ictus, s’han muntat estands informatius en diferents punts d’Espanya, des d’on s’informarà i es realitzaran proves dels factors de risc. A més, per primera vegada, s’ha creat un llaç taronja i la Societat Espanyola de Neurologia, SEN, ha concedit el Premi Ictus Social 2012 a la periodista d’esports, María Escario, per la seva força de superació.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions