Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dia Nacional del Donant: cap a la donació de viu

En la jornada d'aquest any s'homenatja a tots els donants anònims que han salvat una vida, a més de promoure la donació de viu

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 05deJunyde2013
Img donantes dia list Imatge: Care_SMC

Espanya és el país número u del món en donació d’òrgans. Registra una taxa de 34,8 donants per milió d’habitants, gràcies a la qual es poden realitzar més de 4.000 trasplantaments cada any, segons les últimes dades de l’Organització Nacional de Trasplantaments. Avui, 5 de juny, se celebra el Dia Nacional del Donant, una jornada en la qual totes les associacions de pacients trasplantats donen les gràcies als donants i als seus familiars pel seu gest altruista i amb la qual es vol també recolzar la donació de viu.

Img donantes dia art
Imatge: Care_SMC

El Dia Nacional del Donant d’Òrgans i Teixits és una iniciativa promoguda a l’origen per Federació d’Associacions de Malalts Renals (ALCER). Se celebra des de 1980 el primer dimecres de cada mes de juny, i a ella s’han sumat a Espanya totes les associacions i federacions de pacients trasplantats, en agraïment als donants i als seus familiars que, enmig d’una crisi emocional (la defunció d’un ser estimat), accedeixen a la donació dels seus òrgans.

El lema d’aquest any és “Puja’t al podi: fes-te donant”, i es compara els èxits en donació i trasplantament d’Espanya, amb els assoliments d’alguns esportistes espanyols que han col·laborat en els actes, com el tennista Rafa Nadal, el ciclista Alejandro Valverde i la nedadora Erika Villaécija.

Al nostre país, la taxa de donacions en 2012 va aconseguir la xifra de 34,8 donants per milió d’habitants i es van aconseguir realitzar 4.211 trasplantaments.

Nous programes de donació

Des de fa uns anys, l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) està treballant en la promoció de noves vies de donació. Una d’elles és la donació en asistolia o a cor parat, que l’any passat va representar el 10% de totes les donacions en conjunt i el 40% en comunitats com la de Madrid. S’estima que aquesta serà la principal via de creixement de les donacions de cadàver.

Però també s’anima a la donació de viu, impulsada no solament per l’ONT, sinó també per les comunitats autònomes des de l’any 2007, com un complement a la donació de cadàver. En l’actualitat, s’ha aconseguit que el 15% del total de ronyons que es donen procedeixin de donants vius, la qual cosa ha suposat que s’hagi aconseguit l’objectiu fixat per l’ONT en sol cinc anys, segons informació de Marta García, responsable d’infermeria d’aquesta organització nacional.

En aquest cas, el donant, que ha d’estar en perfectes condicions, pot viure prescindint d’un ronyó. La morbiditat (possibilitat de sofrir complicacions i emmalaltir) per donar aquest òrgan és inferior al 5% i la mortalitat relacionada amb la cirurgia per extreure-ho, molt baixa, del 0,03%. També es pot cedir una porció de fetge (lòbul hepàtic), encara que es realitza en molt pocs casos, i es dona sobretot entre pares i fills.

Requisits i perfil dels donants vius

Per ser donant, n’hi ha prou amb manifestar aquest desig en vida de forma verbal davant algun familiar o testimoni, encara que també es pot fer constar per escrit en un document de voluntats anticipades. A més, hi ha una targeta de donant que fins ara era física i de la qual avui l’ONT ha presentat una versió digital, “Soc Donant”, que permet demanar-la i portar-la en el mòbil. “Aquesta targeta no té valor legal, però avui sabem que pràcticament en cap cas d’algú que la tingués, s’ha produït una negativa familiar a la donació, que avui està en un índex impensable, del 15%, quan fa uns anys era del 20%”, destaca Juan Carlos Julián, d’ALCER.
El perfil del donant viu correspon a una dona que dona els seus òrgans en el si de la família

Però si una persona vol donar en vida, ha de complir encara més requisits. D’una banda, ha de gaudir d’un nivell de salut excel·lent, per assegurar al màxim que no pugui sofrir cap seqüela derivada de la donació. “El sistema sanitari busca protegir la situació a mitjà i llarg termini d’aquests donants. Per a això, se sotmet als candidats a un estudi en profunditat de la seva funció renal, per descartar que tinguin una malaltia associada, com la hipertensió o la diabetis mellitus, que els pugui portar al desenvolupament d’una insuficiència renal al llarg de la seva vida; també es mira que no tinguin malalties infectocontagiosas ni oncològiques que puguin transmetre als receptors”, detalla Marta García.

A més d’aquesta anàlisi clínica, se’ls realitza un estudi psiquiàtric, per esbrinar quin és la motivació que els ha impulsat a cedir un ronyó o un altre òrgan. En l’àmbit familiar està clara quin pot ser la motivació (salvar la vida del parent), però aquesta donació també es pot produir entre persones desconegudes i, per tant, cal “efectuar un examen psiquiàtric exhaustiu, per cerciorar-se que la persona prengui la decisió de forma competent, sense patir cap malaltia mental. Finalment, la donació és valorada per un comitè ètic d’extracció i el donant ha de comparèixer davant un jutge i declarar que ho fa per motius solidaris, altruistes i sense esperar una compensació econòmica de cap tipus”, informa García.

Encara que no hi ha una edat límit a partir de la qual es prohibeixi realitzar aquesta donació de viu, aquesta se situa entorn dels 70 anys.

En l’actualitat, el perfil del donant viu correspon a una dona que dona els seus òrgans en el si de la família. Uns anys enrere, era molt freqüent que la donació es produís de mares a fills. Ara, s’ha incrementat la donació entre cònjuges (i, entre aquests, és més freqüent la donació de la dona a l’home) i l’edat mitjana dels donants se situa sobre els 50 anys.

Els trasplantats reten homenatge als donants

El Dia Nacional del Donant 2013 és d’agraïment. “No pretenem buscar més donants per a trasplantaments, perquè aquestes campanyes ja les organitzem tot l’any, sinó donar les gràcies als donants i als seus familiars, perquè som molts els que estem vius gràcies a ells”, destaca Antonio Bernal, president de la Federació Nacional de Malalts i Trasplantats Hepàtics (FNETH), que representa a 5.000 malalts i trasplantats de 17 associacions.

“Aquesta és una jornada especial en la qual s’homenatja a tots els donants anònims que han salvat a una persona, una vegada que han deixat de viure. Però si haguéssim d’escollir un lema, est seria ‘Regala vida en vida: el donant viu viu la felicitat del receptor’. S’ha de potenciar la donació de viu per reduir les llistes d’espera“, defensa Juan Pedro Baños, president de l’Associació Espanyola de Trasplantats (AET), que representa a uns 60.000 afiliats.

“El trasplantament de viu ofereix la possibilitat de cedir de forma lliure i sense coacció un determinat òrgan a un ser estimat, encara que no solament a est. Sovint, és per a menors d’edat, que cada vegada tenen menys possibilitats d’obtenir un, ja que s’intenta adequar l’edat i el pes de l’òrgan al receptor i, per fortuna, la mortalitat infantil per tràfic i traumatisme cranioencefàlic ha disminuït. Davant aquesta situació, avui, els familiars -molts, progenitors que ho cedeixen als seus fills- tenen aquesta possibilitat de donar-los un òrgan, encara que difereixi en edat i en volum”, explica Julián, d’ALCER, que representa a 18.000 persones de 50 associacions.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions