La diabetis gestacional és un mal que ataca a entre el 5% i el 7% de les dones embarassades. Durant els mesos de gestació poden aparèixer dificultats per a mantenir els nivells normals de glucosa en la sang, per això els especialistes sempre apliquen una prova que descarti la presència d’aquesta malaltia. El tractament, en general, consisteix en una dieta especial rica en carbohidrats, proteïnes i greix. Només en casos especials es requereix la injecció d’insulina. Si no es tracta bé la diabetis gestacional, el risc per al bebè consisteix en petites complicacions durant el part i unes hores després del naixement. La mare, en canvi, pot arribar a convertir-se en diabètica uns anys després.
Antecedents familiars i obesitat
Els estudis indiquen que a Espanya entre un 10% i un 12% de la població adulta té diabetis del tipus II, és a dir, una malaltia que no suposa dependència de la insulina i que pot tractar-se amb fàrmacs. Pel que fa a la diabetis gestacional, es diu així perquè apareix durant l’embaràs. La pateixen entre un 5% i un 7% de les dones embarassades, encara que aquesta incidència, segons explica l’endocrinóloga Ana Chico, de la Fundació Sardá Farriol de Barcelona, és poca si es compara amb altres països. La major prevalença, assenyala la doctora, es produeix als Estats Units i té molt a veure amb l’alt nivell d’obesitat de la seva població.
Quan una dona decideix quedar-se embarassada per primera vegada, els metges aconsellen baixar de pes, fer exercici físic i dur a terme una dieta saludable. Aquests factors, si bé no impedeixen del tot l’aparició de la diabetis, sí que poden minorar el risc, sobretot perquè com més madura és la futura mare, més possibilitats té de desenvolupar la diabetis gestacional. De fet, a vegades ocorre que una dona no pateix aquest mal durant el seu primer embaràs però sí durant el segon o el tercer, perquè l’edat és un element a tenir en compte.
És molt més probable que les dones amb antecedents familiars de diabetis o amb problemes d’obesitat presentin aquesta malaltia en el procés de gestació. Però amb antecedents familiars o sense ells, és “indispensable” una prova que determinarà els nivells de glucosa en la sang.
La prova de la glucosa
La prova de la glucosa, segons explica Luis Felipe Pallardo, Cap del Servei d’Endocrinologia de l’Hospital de La Paz, a Madrid, es coneix amb el nom de test d’O`sullivan. L’examen es duu a terme entre les setmanes 24 i 28 de l’embaràs (entre el sisè i el setè mes) i consisteix en la ingesta de glucosa en forma de solució oral. Una hora després, segons explica la doctora Chico, es duen a terme extraccions de sang a l’embarassada per a comprovar els nivells de sucre. Si la glucosa és superior als 140 mil·ligrams per decilitre, aquesta pacient té probabilitats de desenvolupar la diabetis.
Una vegada se sap que els valors de glucosa en la sang són elevats (més de 140 mil·ligrams de sucre per decilitre de sang), es procedeix a un segon pas que és obligatori. Aquesta fase és “més llarga i pesada” i consisteix, segons explica la doctora Chico, en una espècie de corba o test de tolerància oral. La pacient ha d’ingerir 100 g de glucosa. Una hora després se li fa un primer examen de sang, dues hores després un altre, i tres hores més tard un altre més. Aquestes mostres de sang s’analitzen per a comprovar els nivells de sucre. Cada segment horari té uns valors que, si són superats, indiquen la presència de diabetis gestacional.
El normal és que sigui el ginecòleg el que demani la prova quan s’aconsegueixi el sisè o setè mes d’embaràs. Si es comprova que hi ha diabetis, l’especialista remetrà a l’embarassada a l’endocrinólogo, qui es farà càrrec del seu tractament. El primer i fonamental és començar una dieta “normocalórica”, és a dir, no baixa en calories. Els menjars es divideixen en 5 o 6 preses al dia i han d’incloure un 50% de carbohidrats i la resta de proteïnes i greixos. El que es recomana són sucres d’absorció lenta com el pa, les patates i l’arròs. Es descarta per complet la brioixeria.
Tots dos especialistes, el doctor Pallardo i la doctora Chico coincideixen que, en general, amb la dieta és suficient per a controlar els nivells de glucosa. “Només hi ha un 10% de pacients per als quals la dieta no funciona i han d’injectar-se insulina, entre altres coses perquè les pastilles durant l’embaràs estan contraindicades”, assegura l’especialista Ana Chico.
Problemes per a la mare
Una dona a la qual se li diagnostica diabetis durant l’embaràs ha de fer-se un examen rigorós dels seus nivells de glucosa. A més dels estudis mèdics, han de dur-se a terme proves que determinen la quantitat de sucre en la sang. Els endocrinólogos els ensenyen a dur a terme aquest test, que consisteix a punxar-se en un dit i posar la gota de sang en una màquina especial que mesura la glucosa. Aquest aparell el subministren en alguns centres i en uns altres el presten amb el compromís del retorn. Aquesta prova ha de fer-se una hora després de cada menjar. Un sol valor per sobre del normal suposa que la diabetis no s’està controlant degudament. Si és necessari la injecció d’insulina, els metges també expliquen a la pacient com ha de fer-ho pel seu propi compte. L’aplicació d’aquesta hormona no té cap efecte secundari per al bebè.
Els especialistes asseguren que existeixen més riscos per a la mare amb diabetis gestacional que per als bebès. De fet, segons afirma el doctor Pallardo, existeixen possibilitats que les mares puguin convertir-se en diabètiques en el futur, perquè en un lapse d’entre 10 i 15 anys la malaltia podria aparèixer encara que no hi hagi embaràs. Això ocorre, diu aquest especialista, en un 75% dels casos.
La diabetis gestacional se sol curar una vegada que s’acaba l’embaràs, però encara així és “imprescindible” que la mare es repeteixi les proves per a comprovar que realment ha desaparegut la diabetis. A més, és necessari tenir en compte que si ja s’ha patit aquesta alteració, és bastant probable que durant l’embaràs següent es torni a presentar i per això és molt important extremar les mesures. Un altre dels aspectes en els quals insisteix el doctor Pallardo és que la mare pot alletar al seu fill després del part sense cap temor.
Els riscos per al bebè
Si bé no està demostrat que la diabetis gestacional incrementa el risc de mort intrauterina sí és clar que el fetus es veu directament afectat per aquesta malaltia. L’excés de glucosa en la sang és absorbit pel bebè a través de la placenta. Això fa que el seu organisme produeixi més insulina i ho faci engreixar més del normal. És el que es denomina macrosomía o augment del pes corporal per sobre dels 4 quilos.
Davant una macrosomía es podria complicar el part i per això alguns especialistes recomanen la cesària. Després de les primeres hores del naixement, segons explica la doctora, també poden existir petites complicacions per al bebè com a hipoglucèmia (una baixada de sucre) hipocalcèmia (baixada de calci) i una tendència a la icterícia severa. Tots aquests trastorns metabòlics es produeixen si la glucosa no ha estat ben controlada, però com les proves són indispensables, és poc freqüent trobar-se davant casos així.
Chico fa èmfasi en el fet que un bebè de mare diabètica gestacional no neix amb aquesta malaltia. “El nounat no té risc de ser diabètic”, afirma rotundament aquesta especialista. El que pot ocórrer és que en créixer desenvolupi la diabetis tipus II o que si és una dona, també pateixi diabetis durant l’embaràs.
Durant la diabetis gestacional els especialistes també adverteixen de la importància que la mare sigui disciplinada en el compliment de les dietes i el tractament.
