Uses WhatsApp, vius a Madrid o Barcelona, treballes i tens càrregues familiars? Segons les recerques dutes a terme per l’observatori dels centres Nascia sobre tecnologia i estrès, respondre afirmativament a aquestes qüestions et converteix en un ferm candidat a patir una sobredosi negativa d’estrès. Conegut com ‘El mapa de l’estrès’, l’estudi realitzat per diversos experts assenyala quins són els llocs més estresantes d’Espanya per viure i les professions més exposades a aquest mal. Ho detallem en el següent article.
Madrid i Barcelona, campiones de l’estrès
Si fos una competició esportiva, la copa a la ciutat més estressada del país la hi portaria Madrid. Ella seria la campiona de la lliga amb un golaveraje de 8,1 (puntuant el nivell d’estrès de l’1 al 10). El segon lloc ho ocuparia amb honor Barcelona, amb un 7,9 sobre 10. Com farolillos vermells, se situen Ciudad Real i Còrdova (amb un 6,2 i un 6, respectivament), les que menys. A la zona de champions d’aquesta piràmide de l’estrès nacional es troben Bilbao (7,5), València (7,3) i Sevilla (7,2). A mitja altura, estan Coruña, Lugo, Càceres o Màlaga, que oscil·len entre el 7 i el 6,8. I en la part baixa de la taula figuren Valladolid, Zaragoza o Burgos, amb una puntuació d’entre 6,7 i el 6,2.
Els experts assenyalen que, es visqui on es visqui, l’estrès és alguna cosa tan quotidià com el respirar i que, d’una manera o un altre, tots ho sofrim diàriament d’una forma moderada, ja que en el mapa intervenen molts factors.
Per exemple, si habitar en una gran ciutat s’amaneix amb tenir càrregues familiars i treballar fora de casa o no tenir ocupació, els barems de patologies provocades per l’estrès es disparen. Un 65 % de les persones consultades per a l’elaboració d’aquest informe indiquen que el problema del seu estrès ve provocat pel sentiment de culpa que genera no poder conciliar el laboral amb el personal. Però si treballar i cuidar de la família i les relacions socials genera angoixa i nervis descontrolados a gairebé 7 de cada 10 entrevistats, el problema augmenta si la desocupació —o la por a perdre el treball— apareix en l’horitzó.
Més? Altres ingredients que agreugen el panorama són l’alt nivell d’autoexigencia, voler realitzar moltes coses, allò del “no em dona la vida”, i la incertesa econòmica i professional. I encara que la paritat sigui un terme molt desitjable, en això de patir estrès les dones superen als homes: mentre que ells ho sofreixen en un 46 %, en elles el percentatge puja al 54 %.
Professions d’alt i baix risc
Imatge: Ernesto Eslava
Ser joier, matrona, professor universitari o dedicar-se a l’agricultura, segons dictamina la recerca citada, són les professions més tranquil·les. I les més estresantes? Al capdavant de treballs amb més exposició a patir estrès destaquen les que s’engloben dins de les forces de seguretat de l’Estat. Policies i guàrdies civils són els primers de la llista, encara que no sofreixen un estrès continuat, sinó provocat per les situacions puntuals de tensió que han d’afrontar.
Els que es porten el palmell de la tensió quotidiana són els comandaments intermedis i els executius, per allò d’haver de suportar una major càrrega d’estrès tant en l’adreça com en el lideratge d’equips, a més d’estar subjectes de forma permanent a una sèrie d’objectius. Els periodistes, relacions públiques i organitzadors d’esdeveniments són també ocupacions que generen multitud de situacions estresantes. Segons els experts, estar al moment adequat, en el lloc precís o coordinar totes les necessitats d’un meeting creen moments de màxima tensió.
Influeix ser autònom o treballador per compte d’altri a patir més o menys estrès? Al contrari del que a primera vista pugui semblar, no en demasía. L’estudi conclou que el 75 % dels treballadors amb una nòmina fixa solen tenir una acumulació de tasques excessiva, relacions tibants amb el cap i problemes de conciliació; mentre que al 80 % dels autònoms, la qual cosa més els estressa és complir amb els impostos, captar clients i que li saldin les factures a temps. A canvi de la incertesa a fi de mes, disposen d’una major llibertat per organitzar-se i el seu grau de conciliació social i laboral és molt més satisfactori.
Xarxes socials estresantes
Imatge: MrJayW
El mateix observatori de l’estrès ha realitzat una recerca sobre la influència de les xarxes socials en el nivell d’estrès dels seus pacients. Conclusió? Tenir WhatsApp és tan estresante com aguantar la pressió laboral. Sí, pel que sembla el 75 % de les persones amb aquesta xarxa social contesten immediatament als missatges que reben per aquest canal perquè considera que no fer-ho és ignorar a l’altra persona i existeix una necessitat autoimpuesta de respondre. Això fa que la ment es dispersi i no es concentri en les tasques que li ocupen en aquest moment.
Una altra de les xarxes que més afecten és Instagram, perquè publicar on estem, què fem, què mengem o amb qui estem s’ha convertit en una obsessió pel 50 % dels usuaris d’aquesta aplicació, més que Facebook.
Finalment, l’estudi assenyala que tenir instal·lat en el mòbil el correu electrònic del treball suposa afegir una dosi extra d’estrès. La raó és que es tendeix a mirar de manera constant els correus rebuts i els horaris laborals deixen d’existir.
Solucions?
Un dels punts més assenyalats com a generador d’estrès per la majoria dels experts és allò “vull arribar a tot, però no arribo”. Diana Albórs Fonda, psicòloga clínica, respon a la pregunta del milió: quin tècniques són les més recomanables per vèncer la por a no arribar a tot i a l’estrès que això genera?
“És una mica paradoxal, però el primer que jo recomano a aquelles persones que tenen por a no arribar a tot és que deixin de voler arribar a tot. El més saludable és ser realista. Si adquireixo més compromisos dels quals puc fer-me càrrec, vaig a claudicar“, explica l’especialista, qui afegeix que, si adquirim compromisos que són possibles d’atendre i, encara així, temem no poder complir amb ells, llavors “la por és desadaptativo i pot deure’s a una falta de confiança en una mateixa o un mateix”.
“La teràpia per excel·lència per solucionar el qualsevol por o fòbia és l’exposició ; és a dir, col·locar-se en la situació temuda per contrastar si la meva creença, la que em produeix por, és o no certa. M’exposo per crear nova experiència. La realitat sol ser més benèvola que la imaginació!”, assegura Albórs Fonda. “Si la causa d’aquesta creença és que no m’organitzo, doncs la intervenció ha d’anar dirigida a l’adquisició d’habilitats de gestió del temps, resolució de problemes o presa de decisions. Si l’origen de la por sorgeix en una baixa autoestima, es recorreria a teràpies més emocionals i cognitives”, detalla.
Les apps s’han convertit en eines per a tot; també les hi ha per vèncer l’estrès i l’ansietat, però serveixen d’alguna cosa? “En principi, si són útils, benvingudes siguin! —diu la psicòloga—, encara que jo recomano que si es té un trastorn d’ansietat o s’està molt estressat amb freqüència, s’acudeixi a un professional. Recordem que l’estrès o ansietat és una resposta de l’organisme a una demanda; és a dir, té una causa. Si jo intervinc per eliminar el símptoma però no la causa, potser no aconsegueixo que desaparegui més que temporalment, però el problema persisteix. Jo recomanaria actuar sobre la causa per acabar amb el problema. Ara bé, sí és cert que moltes d’aquestes aplicacions poden ajudar a rebaixar la tensió, sobretot aquelles que indueixen a la meditació, al relax o al somni“.
