Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Donació de cossos per a la recerca

El culte a la mort impedeix que aquesta pràctica sigui més estesa

Donar el cos per a la recerca i docència en les facultats de medicina no sols és un enorme acte de generositat i altruisme. També és una gran contribució a la ciència i la formació dels futurs mèdics. La solidaritat dels espanyols almenys en aquest sentit no es qüestiona, si bé predomina la donació d’òrgans. El culte a la mort en algunes regions, segons expliquen els experts, impedeix que aquesta pràctica sigui més estesa. Els passos a seguir per a fer-se donant són ràpids i senzills. En algunes universitats s’exigeix la presència del donant per a emplenar el carnet i en altres n’hi ha prou amb respondre un formulari per correu.

Major donació d'òrgans que de cossos

A la fi del segle 19 i principis del 20 la Llei de Policia Mortuòria obligava al trasllat dels cadàvers dels indigents a les facultats de medicina. Si no es produïa un enterrament de beneficència, els cossos sense vida de moltes persones que no eren reclamades anaven a parar als departaments d’anatomia de les universitats. Amb el pas dels anys, no obstant això, aquesta pràctica va desaparèixer i la donació de cossos es va convertir en un acte merament voluntari i altruista.

A Espanya, segons explica el doctor Fermín Viejo, director del Departament d’Anatomia i Embriologia Humana de la Universitat Complutense a Madrid, la donació d’òrgans està molt més estesa que la de cossos. Espanya, insisteix, “és millor donant d’òrgans que de cadàvers”. Això es deu al fet que en algunes zones del país encara persisteix un cert culte a la mort que d’alguna manera rebutja la possibilitat de donar el cadàver perquè sigui estudiat i perquè serveixi de pràctica en l’aprenentatge de la medicina.

Això es nota en algunes zones més que en unes altres: les regions menys proclius a la donació de cadàvers són Valladolid, Salamanca i moltes zones del mediterrani. Per contra, en les grans ciutats la reticència és mínima. Barcelona, per exemple, és la ciutat on més cossos es reben, seguida de Madrid. Encara que les Universitats del País Basc, Cantàbria i Navarra són considerades capdavanteres a nivell mundial.

Les xifres varien d’una zona a una altra. Des de dos o tres cossos donats a l’any en facultats de medicina de ciutats com Salamanca o Valladolid, fins als 70 o 80 que es poden rebre anualment en la Universitat Autònoma de Barcelona, segons comenta el doctor Fermín Viejo. En la facultat de medicina de la Universitat Complutense existeixen dos departaments que treballen amb cadàvers per a la docència. A l’any es rep en cadascun d’ells una mitjana de 18 o 20 cossos. En la Universitat del País Basc la xifra es fixa entre 10 i 12 cadàvers anuals. Tant a la Complutense com en la Universitat del País Basc existeixen més de mil donants inscrits.

En l’actualitat hi ha prop d’una vintena de facultats de medicina en tot el país que reben donants. En general, les campanyes de sensibilització sobre aquest assumpte són més aviat esporàdiques, però cada dia, segons expliquen professors consultats, creix més el nombre de donacions. En la Universitat del País Basc, assegura Francisco Doñate, director del Departament de Neurociències de la Facultat de Medicina d’aquesta institució, les campanyes són constants. Tant, que inclusivament alguns membres del cos de professors i personal de serveis s’han fet donants.

El doctor Doñate és un d’ells. I com a anècdota conta que en alguna ocasió va rebre la notícia de la defunció d’un amic que treballava en la Universitat i que era donant. “És una situació una mica problemàtica. Jo menjava amb aquesta persona gairebé tots els dies i ens unia una gran amistat”. Davant tan desafortunada situació la família va decidir, llavors, cremar el cos, però les restes romanen en el recinte que la Universitat ha creat per als donants. “Suposo que en el meu cas preferiran traslladar-me a una altra universitat o també em cremarán. Amb el cos d’una persona desconeguda puc treballar amb el seu cos, però si és algú pròxim em nego”, assenyala el catedràtic Doñate.

Com a avantatges de la donació de cossos els catedràtics Doñate i Vell assenyalen la possibilitat de formar millors professionals. “Els cossos són materials preciosos que estan fora de l’abast dels homes, perquè ningú pot pagar per un cadàver. Aquests són fonamentals per als metges del demà”, afirma Doñate. “Donar un cos a la llarga té la mateixa consideració que donar un ronyó o un fetge. Un cirurgià en formació podrà assajar noves tècniques si practica amb un cos”, afegeix el professor Fermín Viejo.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions