Per al tractament del càncer i de trasplantaments d’òrgans, per pal·liar les pèrdues sanguínies en intervencions quirúrgiques o provocades per traumatismes o per elaborar diferents hemoderivados que serveixen, al seu torn, per tractar moltes malalties. Aquestes són algunes indicacions per a l’ús dels diferents components de la sang. Per això, és fonamental que la donació desinteressada, solidària i altruista dels ciutadans no es detingui. Però, qui pot fer-la? Quines precaucions cal prendre? Té algun efecte secundari? A continuació s’ofereixen diverses xifres sobre la donació de sang, s’explica què cal tenir en compte abans i després de fer-la i es detalla com s’utilitza la sang donada.
La donació de sang
La donació de sang és un acte senzill, segur i altruista, que comporta unes mínimes molèsties i que permet salvar moltes vides. Les donacions es fraccionen en diferents elements, la qual cosa possibilita ajudar a tres pacients. Amb una donació de sang, que dura uns 10-15 minuts, s’extreuen 450 ml aproximadament (quantitat de referència per a una persona de 50 kg).
Malgrat els avanços tecnològics i científics, la sang no té substitut viable ni es pot fabricar. D’aquí l’extrema importància de fer de les donacions un acte habitual i acostumat, i deslligar-ho de les situacions d’emergència o de tragèdia. Si les reserves estan plenes amb regularitat, sempre hi haurà sang suficient.
A Espanya, segons les dades de l’últim informe publicat per la Federació Espanyola de Donants de Sang (FEDSANG), durant l’any 2015 i pel que fa a l’any anterior, el nombre de donacions de sang es va incrementar en un 0,78%. En total, es van aconseguir més d’1.705.000 donacions, la qual cosa situa l’índex de donacions en 36,64 per cada 1.000 habitants. No obstant això, s’estima que per proveir totes les necessitats del nostre país caldria que la xifra aconseguís les 40 donacions per cada 1.000 habitants i any.
Preparar-se per fer una donació
Per ser donant solament hi ha unes condicions mínimes que complir: tenir més de 18 anys i pesar més de 50 kg, a més de disposar de bona salut i signar el consentiment informat (requisit legal). A Espanya, els homes poden donar sang quatre vegades a l’any i les dones en sol tres ocasions, sempre respectant l’interval de dos mesos entre elles. L’explicació a aquesta diferència és que, ja que els dipòsits de ferro en la dona disminueixen cada mes amb la menstruació, s’estima que al cap d’un any un home que doni quatre vegades i una dona que doni tres vegades perdran una quantitat similar de ferro.
Cal preparés per fer una donació? En principi, no cal prendre mesures excepcionals, encara que des de Creu Vermella Espanyola recomanen dormir bé la nit anterior i no acudir en dejú; el millor és prendre un menjar pobre en greixos i si es tenen nivells baixos de ferro, menjar aliments rics en aquest mineral (carn, llegums o fruita seca). També aconsellen no fumar una hora abans de l’extracció.
Per ser donant hi ha tenir més de 18 anys, pesar més de 50 kg i disposar de bona salut
Després de la donació, cal romandre en repòs durant uns 10-15 minuts. S’aconsella prendre abundants líquids i evitar fumar i beure alcohol fins que no hagin transcorregut com a mínim dues hores. Es recomana no realitzar activitats que exigeixin molta concentració o un esforç físic intens (com a esports, llarga conducció de vehicles, treballs pesats) almenys fins a l’endemà. També és convenient no agafar pesos amb el braç del que s’ha extret la sang, per evitar l’aparició d’un hematoma.
A pesar que no comporta majors conseqüències, alguns donants podrien presentar efectes adversos, com a mareig o reacció vasovagal, dolor o aparició d’hematoma en el punt de punción o lesió del nervi (molt excepcionalment).
Després de la donació, es recupera de manera ràpida la part líquida de la sang, sobretot ingerint líquids, en les dues hores següents. La part cel·lular (hematíes, plaquetes…) es recupera de forma progressiva al llarg d’unes setmanes. No obstant això, donar sang no perjudica ni afebleix la salut de les persones.
La sang: com s’utilitza
Una vegada acabada l’extracció de sang, en les 24 hores següents es procedeix al seu fraccionament, separant-la en els seus tres elements principals:
- Concentrats d’hematíes. Aquestes cèl·lules són les encarregades del transport d’oxigen i s’utilitzen per tractar l’anèmia aguda, provocada per la pèrdua de sang secundària a processos quirúrgics i traumatismes, i l’anèmia crònica. Es poden emmagatzemar fins a 42 dies (a 4 ºC).
- Concentrat de plaquetes. Són petits fragments cel·lulars que intervenen en el procés de coagulació. S’empren en el tractament de la leucèmia i trasplantaments d’òrgans, entre uns altres. Es poden guardar durant set dies (a 22 ºC).
- Plasma sanguini. És la part líquida de la sang i conté els factors de la coagulació. S’usa per al tractament de problemes de sagnat produït per defectes de la coagulació. També s’utilitzen per elaborar hemoderivados, medicaments amb una àmplia aplicació terapèutica, com l’albúmina, les immunoglobulines, el factor VIII o l’antitrombina III, entre uns altres, que s’empren en el tractament de malalties de la coagulació, infeccioses o de grans cremats, entre uns altres. Es pot guardar fins a dos anys (congelat a -40 ºC).
Però, com es reparteix tota la sang? Doncs, segons la FEDSANG, es distribueix en diferents àrees de la següent manera: al voltant d’una quarta part es destina a oncologia, un 23% a intervencions quirúrgiques, un 16% a consums crònics, un 15% a malalties de la sang, un 12% a trasplantaments d’òrgans i un 10% a l’àrea d’obstetrícia.
