Dormir malament té conseqüències molt més greus que el cansament, els problemes de concentració o el baix rendiment en les activitats quotidianes. Dormir malament pot ser un desencadenant de trastorns neurològics molt seriosos (com l’ictus, el párkinson o l’alzheimer), així com de diverses malalties neuromusculars i problemes com el sobrepès i l’obesitat. En el cas de les dones, a més, pot afavorir la menopausa precoç. En aquest article t’expliquem quins són els trastorns del somni més freqüents, com afecten a la teva salut, quan consultar amb el metge i quines mesures pots prendre a casa des d’avui.
Les dificultats per dormir no són un problema de pocs. Diversos estudis realitzats al nostre país apunten que la tercera part de les persones té problemes per agafar el son i que almenys un 10 % de la població sofreix algun trastorn crònic vinculat amb el descans.
Entre els més freqüents trobem l’insomni , la síndrome de les cames inquietes (un impuls incontrolable per moure-les, sobretot, quan s’està en repòs) i la síndrome d’apnees-hipopneas , que provoca ronquidos i interrupcions en la respiració mentre es dorm i somnolència excessiva durant el dia.
Altres problemes habituals són la roncopatía (que afecta al 20 % dels adults, sobretot, als homes), les parasomnias o malsons (que sofreixen especialment els nens) i l’alteració dels ritmes circadianos, una ‘avaria’ en el nostre rellotge biològic que alterna els moments naturals del somni i de la vigília. En condicions normals, “el rellotge biològic s’activa en acabar el dia i disminuir el senyal lluminós, de manera que notem la sensació de somnolència unes hores més tard”, expliquen des de l’Institut de Recerques del Somni (IIS). No obstant això, l’exposició a la llum artificial i l’exposició nocturna a pantalles lluminoses “pot contribuir al fet que els centres cerebrals que regulen el somni no s’activin fins a diverses hores més tard”. D’aquí la recomanació d’apagar televisors, ordinadors, mòbils o tabletas almenys una hora abans d’anar-se a dormir.
Les múltiples conseqüències per a la salut
“El somni compleix un paper molt important en el nostre metabolisme, en el nostre sistema immunològic, en l’estat d’ànim, en la memòria o en l’aprenentatge”, enumera el doctor Carles Gaig Ventura, coordinador del Grup d’Estudi de Trastorns de la Vigília i Somni de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN). En conseqüència, “no dormir adequadament pot comportar al fet que sorgeixin complicacions endocrines, metabòliques, psicològiques, immunològiques i psicomotores“, sosté. I no solament això. L’especialista destaca que “cada vegada més es considera el mal somni com un desencadenant o risc per determinats trastorns neurològics, com l’ictus, el párkinson, l’alzheimer o diverses malalties neuromusculars“.
La gravetat d’aquest escenari augmenta si tenim en compte que, actualment, els trastorns crònics del somni afecten a uns quatre milions de persones al nostre país. “No obstant això, es tendeix a banalitzar moltes d’aquestes alteracions o canvis en els patrons de somni, catalogant-los com a normals o propis de l’edat en la qual es pateixen, quan l’experiència ens mostra que la gran majoria d’ells responen a una causa concreta que pot ser tractada amb un diagnòstic correcte”, apunta Gaig Ventura. Un diagnòstic i un tractament que, la major part de les vegades, brillen per la seva absència. I l’explicació l’ofereix la pròpia Societat de Neurologia: més de dos terços de les persones que pateixen problemes de somni no busquen ajuda professional i almenys un 5 % s’automedica diàriament.
Quan demanar ajuda mèdica
Imatge: Pixabay
Dues nits dolentes, una setmana sense pegar ull, un mes de somni inquiet… Si hi ha senyals que alguna cosa va malament amb el descans, quant temps ha de passar abans de consultar amb el metge? El doctor Carles Gaig ho explica d’aquesta manera: “Encara que les necessitats de descans canvien al llarg de la vida, una pobra qualitat del somni mai ha de ser entesa com un procés normal doncs les causes que subjeuen podrien ser un factor de risc per a altres complicacions en la salut. I si no es tenen mals hàbits de somni, cada persona hauria de poder complir amb ‘la quota’ de somni que necessiti per sentir-se reparats”.
En opinió de l’especialista, quan es produeixi una disminució gradual o perllongada del temps en el qual romanem dormits, si augmenta la quantitat i la durada dels despertessis nocturns, si el nostre somni deixa de ser profund o experimentem somnolència i fatiga diürnes, “és el moment de visitar a un professional, perquè el més probable és que estiguem davant un trastorn del somni que pot tenir tractament”.
No obstant això, la major part de les persones no acudeix a la consulta i no rep un tractament adequat, mentre que existeix un grup de població que s’automedica diàriament, “a pesar que els fàrmacs hipnòtics presos de forma habitual i sense control mèdic poden tenir molts efectes secundaris, alguns realment greus”, adverteix la SEN. I és que l’automedicació és un problema afegit molt seriós; fins i tot quan el que es pren per dormir pugui semblar innocu perquè és de venda lliure en farmàcies.
Est és el cas dels suplements amb melatonina (l’hormona que regula el ritme circadiano de somni i vigília). Si bé té poques contraindicacions, en dosis altes pot implicar-nos problemes. En quantitats superiors als 10 mg, “la melatonina pot interactuar amb medicaments com els anticoagulants, els anticonvulsivos, els medicaments per a la diabetis o els inmunosupresores, per la qual cosa s’ha de consultar un metge abans de començar el tractament”, adverteix el doctor Jan Tesarik, qui ha dirigit una recent recerca de la Universitat de Granada i la Clínica Marge sobre el vincle entre aquesta hormona i la menopausa, així com la seva utilització, tant preventiva com a terapèutica. “Mai s’han de prendre medicaments per dormir sense consultar abans amb un especialista”, postil·la el doctor Gaig.
Com afavorir el somni de qualitat
A més de la medicació i altres tractaments mèdics, hi ha algunes estratègies que podem implementar a casa sense riscos. Si et costa relaxar-te o tens el somni lleuger, pren nota d’aquests consells per dormir millor:
- Para esment al menjar i la beguda. Evita els sopars copiosos, amb aliments difícils de digerir. Evita, també, les begudes estimulants, com el cafè, l’alcohol, els refrescs o les begudes energètiques.
- Fes exercici, cansa’t. L’activitat física diària no solament és bona per a la salut; també afavoreix el descans.
- Prepara el dormitori. L’entorn és fonamental; cuida la temperatura, prepara el llit, il·lumina l’habitació amb llum tènue…
- Dona-li un respir al cervell. Apaga la televisió, la tableta i el mòbil almenys una hora abans d’anar a dormir.
- Aposta per la rutina. Seguir un patró previ al descans és un valor segur. Sopa cada nit a la mateixa hora, fica’t al llit a la mateixa hora… Amb el temps, repetir passos fa que el teu cos els associï amb què ha arribat el moment de dormir. De fet, des de la SEN recorden que per aconseguir una bona higiene de somni és necessari portar un ritme de vida regular mantenint estables els horaris de somni i menjars, i aprofitar els cicles de llum per ajustar els nostres horaris.
