Les alteracions del somni estan íntimament lligades al nostre comportament durant el dia. Malgrat això, es continua sabent molt poc sobre el que ocorre en realitat. Pediatre i neurofisiólogo, Eduard Estivill lidera a Espanya un saber mèdic que concerneix a una tercera part de l’experiència vital humana i que, no obstant això, manca d’especialistes. «A EUA es treballa ja amb titulacions acadèmiques de medicina del somni, però encara falta el reconeixement professional d’una especialitat en aquesta matèria». Estivill es va interessar per la ciència del somni arran de la necessitat de fer dormir als pacients pediàtrics per sotmetre’ls a determinades proves clíniques. És autor de nombrosos treballs i també de best-sellers d’autoajuda per a un somni eficaç i profitós. Ara es troba investigant, al costat del seu grup de col·laboradors, el primer somni de tots: el d’abans de néixer.
Es rata en tots els casos d’un símptoma i per tant té lloc per efecte d’una causa desencadenant. El problema és que no sempre som capaços de donar amb aquest origen d’insomni; llavors és quan parlem d’un insomni essencial o idiopático. La febre, per exemple, causa insomni i, no obstant això, és molt fàcil de detectar o corregir.
«El cervell consumeix més glucosa de nit que de dia, la qual cosa significa que treballa més»Les causes identificables d’insomni les agrupem en tres grups. El primer es refereix al consum de substàncies excitants [café, bebidas de cola o chocolate], a més d’alguns fàrmacs que poden causar insomni, com els empleats en malalties de la glàndula tiroide. El segon grup concerneix als trastorns del ritme horari com a viatges de molt llarg recorregut o canvis d’horari de somni per un requeriment laboral. El tercer grup és el de malalties com l’asma, les cardiopaties, els quadres de depressió o ansietat i malalties neurològiques. No obstant això, la majoria dels pacients que acudeixen a les nostres consultes deu la seva dificultat per agafar el son a una tensió acumulada durant el dia sense solució de continuïtat. Són preocupacions que deriven en un malestar de cicle perniciós que impedeix a aquests individus dormir bé i acreix la seva irritabilitat durant el dia, per dormir després pitjor i pitjor.
Disposem de tècniques de relaxació i també de fàrmacs, però és imprescindible aclarir primer de tot l’origen de l’insomni. Nosaltres treballem sobre un protocol psicofisiològic en el qual descartem sempre les causes identificables, ja que l’eficàcia del tractament a seguir se sustenta a haver-hi donat abans amb la causa precisa. No ajudaria receptar hipnòtics sense solta ni volta a pacients que no poden dormir per abús de determinades substàncies o per una malaltia de base.
En efecte. És el cervell, més que el cansament corporal, el que determina i controla els nostres cicles de somni. Per a això s’ajuda de sensors, substàncies que, com la melatonina, li informen de la quantitat de llum en l’entorn i serveixen per desencadenar els badalls i aquest aparcament quotidià de cada nit. Recerques recents han revelat, d’altra banda, que el cervell consumeix molta més glucosa de nit que de dia, la qual cosa significa que duu a terme més activitats, treballa més.
Sobretot, mite. La ciència del somni és un saber mèdic molt recent que amb prou feines compta amb poc més de mig segle d’història i, per tant, desconeixem més del que coneixem. Però és cert que hi ha gent que fa xerrotejar les dents mentre dorm, uns altres parlen, uns altres experimenten terrors, uns altres s’aixequen. Del poc que sabem és que els somnàmbuls són persones absolutament normals l’únic problema de les quals és una falta de control o un control defectuós en determinades funcions. Un nen que està dormint pot experimentar una necessitat urgent d’orinar; s’aixeca, acudeix al bany, orina i torna al llit. Un nen somnàmbul fa el mateix però, per exemple, orina en el sòl o en un racó creient que està en el bany. Es tracta d’un error de càlcul del que no va a ser conscient quan s’aixequi.
«Despertar a un somnàmbul no comporta cap risc, però és millor no fer-ho»Contra el que la gent creu, despertar a un somnàmbul no comporta cap perill. Però és millor no fer-ho o fer-ho amb suavitat i tacte per evitar la confusió i l’atordiment que aquest despertar va a produir-li. En qualsevol cas, és fals que vagi a reaccionar amb violència. Encara que camini, encara que porti els ulls oberts i la mirada perduda, pansa per una fase de somni i no és conscient del que fa o d’on es troba.
Poc. Freud era molt intuïtiu i treballava sobre el valor de l’empremta que les experiències deixen en el nostre cervell. La imatgeria moderna permet detectar l’activitat cerebral durant un somni, de tal forma es comencen a processar emocions, sensacions, records de forma totalment aleatòria, sense seqüenciació ni coherència. Si pregunto a un pacient despert què és el que li ha ocorregut durant el dia, el cervell construeix un relat cronològic i més o menys coherent. En el somni no ocorre igual. És un camp d’estudi fascinant en el qual encara queda molt per investigar.
Diria que la síndrome de les cames inquietes. Es tracta d’una malaltia que afecta a una de cada deu persones que, habitualment, comencen a experimentar una espècie d’inquietud en les cames a boca de nit. Com que per agafar el son és imprescindible que el cos es trobi en perfecte repòs, no poden dormir. No senten cap dolor ni molèstia; molts ni tan sols adverteixen aquesta inquietud en les seves extremitats. Estem investigant per què es produeix aquest trastorn i com es pot corregir. Altres camps de recerca capdavantera són les apnees infantils que castiguen el somni dels més petits i repercuteixen en el seu aprenentatge o el seu rendiment escolar. També investiguem les fases de somni en l’etapa fetal, així com la regulació hormonal del somni en les dones durant l’embaràs [se conoce que las mujeres recién embarazadas empiezan a experimentar más sueño que de costumbre], la menstruació o la menopausa.
El setmanari ESTAFI va llançar en la seva edició del passat 24 de gener un reportatge de portada sobre la «nova ciència del somni». En ell s’adonava de les troballes més recents entorn de tan quotidiana activitat. Per exemple, conduir amb somni equival a presentar un nivell d’alcoholèmia de 0,08. Suficient per a una multa i retirada de carnet, però sense possibilitat de detectar-se.
Es pensa que el somni permet al cervell reorganitzar tota la informació apresa durant el dia i dur a terme alguna cosa així com la feina de casa de manteniment. Aprendre a anar amb bicicleta o a tocar el piano requereixen un ajust que el cervell només pot efectuar mentre dormim. Actua de forma semblant a l’ordinador que demana reiniciar quan s’instal·la un programari complex.
Mitjançant electroencefalogramas (EEG) els investigadors del somni monitoren l’activitat cerebral mentre dormim. Giulio Tononi, de la Universitat de Wisconsin, admet que la imatgeria està obrint nombroses hipòtesis. «Fa només dos anys pensàvem que el somni podia ser qualsevol cosa; avui disposem d’una cartografia cerebral molt més completa i sabem que només poden ser unes quantes coses.»
«El somni actua de forma semblant a l’ordinador que demana reiniciar quan s’instal·la un programari complex»Els humans, igual que la resta dels mamífers, tenim dues fases diferents de somni: REM (rapid eye movement) i no REM. Avui dia se sap que triguem aproximadament 90 minuts a passar d’una fase a l’altra. Per mitjà d’EEG s’han estudiat els somnis i s’ha constatat que en fase no REM, aquests són summament simples i consten, com a màxim, d’una imatge o dues.
Tot i que els somnis, com explica Eduard Estivill segueixen sent un misteri, es pensa que el cervell organitza aleatòriament els records com les imatges d’un màquina tragaperras. Així mateix, s’han distingit fins a quatre estadis diferents de fase no REM. En els estadis 3 i 4, a més, s’han detectat ones elèctriques de baixa freqüència, la qual cosa ha portat a batejar aquesta etapa com a «somni de baixa freqüència». S’ha descobert que els nens tenen molt somni d’aquestes característiques, la qual cosa explica perquè es dormen en condicions poc habituals, enmig d’una tumultuosa reunió o en un embús de circulació. En els adults, el somni de baixa freqüència és menys habitual, i això origina que els despertessis siguin molt més sensibles al soroll o la llum.
Abans es creia que la fase REM era la de consolidació cerebral de l’après durant la vigília, però experiments amb voluntaris han demostrat que individus que hagin passat una nit sense somni REM recorden perfectament paraules apreses en un ordre concret igual que els dipositaris de somni REM. El cas més cridaner és el d’un pacient israelita amb un tros de metralla allotjat en el cervell que li impedia aconseguir un somni REM i, no obstant això, manté una capacitat d’aprenentatge de conceptes i experiències.
També a Israel, un equip liderat per Abraham Weizman, del Geha Psychiatric Hospital de tel.-Aviv, ha descobert que la capacitat dels seus voluntaris estudiats per reconèixer diferents patrons en la pantalla d’un ordinador depèn de la quantitat de somni REM experimentada durant la nit. «La veritat és que sabem tan poc del somni com de la capacitat del cervell per emmagatzemar i processar la memòria», assenyala l’investigador. El curiós de l’experiment dut a terme per Weizman és que els voluntaris que tenien dificultat per retenir un nombre seqüencial (com un número de telèfon) a les 8 del matí, no progressaven significativament a les 8 de la tarda i sí, per estrany que sembli, a les 8 del matí següent.
L’etologia, l’estudi de la conducta animal, també aporta llum al debat. Els dofins dormen amb la meitat del seu cervell en estat de vigília, de manera que poden seguir nedant dormits i respirar. Se sap que tots els animals dormen, des de les mosques a l’Homo sapiens. També que els mamífers de major grandària requereixen menys somni que els de format menor. A un elefant, per exemple, li basten quatre hores de somni. Una altra clau interpretativa que hem del somni dels animals es refereix al metabolisme. Els mamífers més durmientes, com els ratolins o les ratapinyades, eliminen molts més radicals lliures del seu organisme que la resta. Aquesta pista ha obert un debat entre els endocrinólogos sobre la possibilitat que un somni curt, escàs, es tradueixi en augment de pes o obesitat.
