Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Efectes col·laterals del tractament contra la sida

Malgrat els avanços, la durada del tractament és la principal causa de l'aparició de diversos efectes secundaris

Img comida quimio Imatge: Jenny Mealing

Sida: quatre lletres que provoquen por amb només pronunciar-les. No obstant això, i encara que segons les xifres oficials prop de 200.000 espanyols han patit la Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida des que comencessin a conèixer-se els primers casos en 1981, les teràpies introduïdes en els últims anys han retornat l’optimisme a experts i pacients. La raó? El desenvolupament de fàrmacs més eficaços i amb menys efectes secundaris, així com tractaments més senzills que doten als malalts d’una major qualitat de vida. No obstant això, asseguren els experts, existeix un nou escull que salvar: la resistència que alguns pacients estan desenvolupant davant la medicació disponible, el major problema, juntament amb la prevenció, al fet que s’enfronten en l’actualitat els qui pateixen la síndrome i els qui treballen per a tractar de trobar-li solució.

Tractaments crònics

/imgs/2009/06/menjar-quimio.art.jpgVint o trenta pastilles diàries, horaris de presa inflexibles… a més de molestos efectes secundaris com a diarrees o vòmits, i fins i tot intermitents ingressos a l’hospital. Un malalt de sida vivia en 1996 pendent tan sols de la seva malaltia. Una dècada després, la situació per a les persones que pateixen el virus és ben diferent i poden dur a terme una vida ‘gairebé’ normal. Així ho assegura Josep Gatell, Cap del Servei de Malalties Infeccioses i Sida de l’Hospital Clínic de Barcelona, qui revela que un malalt que comenci «avui, al juny de 2006» un tractament contra la sida, no ingerirà més que un parell de pastilles al dia que, a més, no han de produir a penes efectes secundaris. Coincideixen amb aquesta opinió David Dalmau, del servei de Medicina Interna de l’hospital Mútua Terrassa, de Terrassa i membre de la Societat Espanyola Interdisciplinària de sida (Seisida), i Josep Moltó, de la Fundació de Lluita contra la Sida de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.

Les alteracions hepàtiques, com a efecte secundari de la medicació, són la major causa de mortalitat entre els afectats A la comoditat del tractament, que s’administra a més en consultes externes o hospitals de dia, s’uneix la gran varietat de fàrmacs disponibles, «prop de vint diferents», assenyala Gatell, que possibiliten trobar el que més s’adeqüi a les necessitats de cada pacient. No obstant això, malgrat els avanços que des de 1996 s’han produït en aquest camp, existeix un factor que roman inalterable: la durada del tractament, que és crònic. És el fet d’haver de medicar-se ‘per a tota la vida’ amb fàrmacs potents i no una altra, la principal causa dels diversos efectes secundaris en els malalts de sida, entre els quals es troben els següents, segons assenyalen els experts:

  • Pujada dels nivells de colesterol .
  • Augment dels triglicèrids.
  • Lipodistrofia: es coneix també com a redistribució del greix corporal i és un dels trastorns que més es manifesta entre els malalts de sida. És una alteració en la forma en què el cos produeix, usa i emmagatzema el greix. Hi ha dues classes diferents: lipoatrofia, en la qual es perd el greix de determinades parts del cos (braços, cames, la cara i les natges) i l’acumulació de greix, coneguda com hiperadiposidad, en la qual el greix es diposita en determinades parts del cos, especialment en l’estómac, els sins i el clatell. «Aquest efecte, que guarda estreta relació amb alguns fàrmacs concrets i amb l’edat del pacient, té una incidència cada vegada menor», segons apunta Gatell.
  • A més, és freqüent l’aparició d’alteracions hepàtiques, que com assenyala María José Fuster, psicòloga i presidenta de la Coordinadora Estatal sobre sida (Cesida), són la major causa de mortalitat entre els afectats pel virus (altres fonts assenyalen als tumors i les infeccions oportunistes com la principal causa de mort d’aquests malalts). Prop del 60% d’infectats per VIH, pateix hepatitis C i actualment, indica Fuster, «els trasplantaments de fetge són una de les solucions més requerides pels malalts de sida, petició no sempre atesa pels serveis mèdics».
  • També existeix la possibilitat que es desenvolupin altres patologias, com a diabetis o un major risc de patir malalties cardiovasculars.
  • Encara que de menor transcendència, existeixen així mateix diverses molèsties que afecten la vida diària de les persones que viuen amb sida, com a diarrees i nàusees.

Alteracions hormonals, problemes cardíacs… L’ús prolongat de la medicació pot provocar nombrosos trastorns, quins efectes pot produir la seva utilització inadequada?

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions