Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Efectes en la salut dels desinfectants de piscines

En contacte amb matèria orgànica, com el pèl, la suor o els cosmètics, el clor i altres productes químics generen substàncies tòxiques per a la salut
Per Clara Bassi 17 de setembre de 2010
Img nadar
Imagen: Jim Bahn

L’estiu és una època que convida al bany i als capbussons en les piscines a l’aire lliure, però la tardor també anima a moltes persones a apuntar-se a un curset de natació en piscines cobertes. La natació, l’aquagym i altres modalitats d’exercici físic en l’aigua són activitats lúdiques i esportives molt saludables i recomanades pels professionals de la medicina. No obstant això, perquè puguin dur-se a terme amb seguretat i sense contreure infeccions, la neteja de l’aigua és crucial i, en aquest procés, les substàncies que s’utilitzen generen uns subproductes que podrien afectar a la salut. És imprescindible que les persones nedadores posin en pràctica certes mesures per disminuir l’impacte de substàncies en l’organisme.

Imagen: Jim Bahn

Els desinfectants que s’utilitzen de manera habitual en les piscines, com el clor o el brom, generen uns subproductes (DBP) que, a curt termini, poden causar canvis tòxics en els gens (genotóxicos) dels nedadors. Els DBP són el resultat de les reaccions que s’originen quan entren en contacte els desinfectants per netejar l’aigua amb la matèria orgànica. “Són composts molt reactius davant els bacteris i substàncies de divers origen que es troben en les piscines, com la suor, l’orina, les cèl·lules de la pell, els cosmètics o el propi cabell”, explica Cristina Villanueva, del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), de Barcelona. Aquesta institució ha coordinat, juntament amb l’Institut Municipal de Recerca Mèdica (IMIM), un estudi pioner sobre els efectes d’aquests DBP en la salut dels nedadors.

En el treball, que ha publicat la revista “Environmental Health Perspectives”, també han participat investigadors del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), l’Hospital Clínic de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i científics d’EUA, Alemanya i Holanda.

DBP en piscines cobertes

Cal reforçar les mesures d’higiene habituals, com utilitzar el capell de bany, no orinar en la piscina i dutxar-se abans de capbussar-se

La recerca va analitzar a un total de 49 adults sans que van estar exposats als DBP de piscines cobertes tractades amb clor, després de nedar durant 40 minuts, un temps d’exposició considerat curt però en el qual va ser possible apreciar canvis genotóxicos (danys en l’ADN), a més d’efectes respiratoris per contacte dèrmic o per via inhalada. “És la primera vegada que s’observen aquests efectes en l’ADN, mentre que els respiratoris ja estaven descrits”, precisa Villanueva. Diferents estudis ja havien demostrat que els nens que freqüenten piscines desinfectades amb molt clor tenen més risc de sofrir asma.

Aquests compostos són volàtils. Estan presents tant dins com fos de l’aigua i aquesta característica implica que en les instal·lacions cobertes es generi una atmosfera amb gran concentració d’aquests subproductes, mentre que en les descobertes no succeeix. En la recerca, la presència de DBP en els nedadors estudiats es va constatar en analitzar l’aire exhalat després de nedar i es va comprovar que tenien certs biomarcadores (paràmetres biològics), tant en la sang com en l’orina, que indicaven que s’havia ocasionat un dany en el seu ADN.

Villanueva insisteix que, malgrat aquestes troballes, “nedar és segur, els beneficis de la natació superen als riscos i no cal deixar de practicar-la perquè és una activitat física saludable”. No obstant això, els nedadors poden disminuir la quantitat de matèria orgànica en l’aigua si segueixen certes mesures d’higiene ja establertes.

Mesures d’higiene

Aquestes mesures que s’han de complir de forma més estricta són: utilitzar el capell de bany, no orinar en la piscina i dutxar-se abans de capbussar-se. Tot això al marge d’un adequat manteniment de les instal·lacions aquàtiques. L’objecte de totes aquestes normes és reduir al màxim la presència de partícules orgàniques en les piscines, que poden reaccionar amb els desinfectants i produir els DBP.

En l’actualitat, es coneixen més els subproductes de la cloració (del clor) que els de la bromación (del brom). Altres productes químics no s’han estudiat tant i, ara com ara, no pot afirmar-se que els subproductes d’un o un altre desinfectant siguin més nocius ni que un desinfectant sigui més segur. A la llum dels estudis realitzats, no es pot aconsellar l’ús d’un d’ells en detriment d’un altre.

EFECTES DELS DBP EN LA SALUT

Els investigadors de l’estudi sobre l’exposició dels DBP del clor en piscines cobertes es mostren cautelosos en exposar els efectes nocius dels productes químics en la salut. Conclouen que un altre grup de recerca hauria de replicar el mateix tipus d’estudi en una altra població per comprovar si els efectes són els mateixos. A més, el seu impacte s’ha analitzat a curt termini (després de només 40 minuts d’exposició), per la qual cosa s’hauran de realitzar estudis d’exposició a més llarg termini, exposa Cristina Villanueva.

Quant a la mostra de nedadors estudiada, no ha estat possible deduir que un determinat tipus de persones siguin més susceptibles als canvis genotóxicos i afectació respiratòria descrits però, potser, futurs estudis podrien ajudar a esbrinar si la variabilitat genètica de determinats individus els fa més vulnerables a l’efecte dels DBP.

No obstant això, malgrat els interrogants que encara pesen sobre el seu efecte en la salut, alguns estudis epidemiològics previs ja havien trobat una associació entre l’exposició als subproductes dels desinfectants de l’aigua potable i el càncer de bufeta. Ara, en aquest estudi realitzat en les piscines cobertes, als nedadors exposats als DBP se’ls ha trobat un biomarcador en sang predictor del risc de càncer en subjectes sans.

Encara no es poden extreure conclusions i els investigadors coincideixen en la necessitat d’aprofundir encara més en aquesta línia. Les incògnites sobre el paper nociu dels DBP segueixen aquí i saber fins a quin punt ho són és de summe interès per als ciutadans en el futur.