Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El 10% dels metges espanyols ha sofert agressions per part de pacients o familiars

El col·lectiu es mostra preocupat i ha editat una guia sobre com prevenir i actuar en aquests casos

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 16deOctubrede2007

Els metges espanyols són, freqüentment, víctimes de les ires de pacients i familiars. En alguns casos fins i tot han estat agredits físicament. De fet, un 10% ha estat atacat alguna vegada per un pacient o un familiar furiós, i tres de cada quatre han rebut amenaces verbals, segons posa de manifest la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM).

Per afrontar el problema, la CESM ha editat un manual que distribuirà entre els seus afiliats i simpatitzants que porta per títol “Agressions a facultatius. Guia de prevenció i actuació”. L’objectiu d’aquesta guia és doble: reflectir l’estat de la qüestió i ajudar a l’especialista a abordar aquest tipus de situacions. El tema no és baladí. El servei jurídic del Col·legi de Metges de Madrid estimava el passat mes de juny que cada quatre dies un metge d’aquesta comunitat autònoma presentava una denúncia per agressió; i la Conselleria de Salut d’Andalusia ha quantificat 271 agressions a facultatius durant el primer semestre de l’any, xifra que els sindicats mèdics andalusos consideren que “no és ni molt menys la real”. Molts metges no denuncien aquests atacs per por de sofrir represàlies per part dels agressors, la provisionalitat en el lloc de treball i l’escepticisme sobre l’abast de l’acció.

Zones de risc

Urgències, psiquiatria i atenció primària són els àmbits on hi ha més risc d’agressions. En concret, en urgències es concentren al voltant del 45%. El detonant és la tensió pròpia que es respira en aquests serveis. Quant a l’atenció primària, les actituds violentes tendeixen a estar relacionades amb discrepàncies del pacient sobre la prescripció o per pressions per aconseguir baixes laborals no justificades des del punt de vista del professional.

Els autors de la guia recorden que gran part del rerefons d’aquesta qüestió té a veure “amb causes alienes al metge”, com són la massificació assistencial (que es tradueix en retards en l’atenció i poc temps per establir una mínima relació afable amb el pacient) i el “nul esforç” que es fa des de l’Administració per conscienciar al ciutadà que, en la seva relació amb els professionals sanitaris, no només té drets, sinó també deures.

Per atallar aquesta situació, la CESM ha fundat l’Observatori sobre Agressions a Facultatius, que està evidenciant la veritable dimensió del problema. A més, proposa la creació d’un registre centralitzat i que les agressions als professionals sanitaris es tipifiquin judicialment com a delictes i no com a mancades, de manera que comportin des de multes superiors a 600 euros fins a penes de presó.

Una altra proposta dels sindicats mèdics consisteix a adoptar mesures de seguretat específiques en aquells centres especialment problemàtics, com contractar vigilants de seguretat, col·locar càmeres en llocs estratègics o que hi hagi doble accés a les consultes.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions