Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El 30% de la població espanyola sofreix la denominada “depressió de tardor”

Aquest trastorn es produeix per una alteració dels ritmes vitals i la disminució de les hores de sol

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 24deSetembrede2002

L’arribada de la lànguida tardor porta amb si, a més de la caiguda de les fulles dels arbres, un trastorn conegut com la “depressió de tardor”. Aquesta alteració afecta al 30% de la població espanyola, principalment a dones d’entre 20 i 30 anys, encara que les xifres augmenten als països amb menys hores de llum solar durant l’època hivernal. Així, en zones pròximes a l’equador incideix en el 1,5% de la població i al Canadà en el 10%.

Entre els símptomes que presenten les persones afectades per aquesta patologia es troben els canvis en l’estat d’animo, la reducció d’energia i de l’activitat social, així com un augment de la ingesta de dolços com la xocolata. “No obstant això, cap d’aquests canvis arriba a provocar malestar clínicament significatiu o deterioració social o laboral, no considerant-se una patologia mental”, assegura el professor del Departament de Personalitat de la Universitat de València, José Gil Martínez.

Els pacients que presenten un trastorn de l’estat d’ànim que segueix un patró estacional tendeixen a experimentar episodis depressius en alguna època concreta de l’any, generalment durant la tardor i l’hivern, assenyala Gil Martínez. “Aquest patró també s’ha denominat trastorn afectiu estacional i no sembla estar relacionat amb la volta al treball o al col·legi, ni amb el desemborsament econòmic de la costa de setembre”, afegeix.

Aquest especialista considera que el trastorn tardorenc ve provocat per una alteració dels ritmes vitals o circadiaris que tenen a veure amb la regulació dels ritmes somio-vigília i la reducció d’hores solars. “Existeix un metabòlit precursor de la serotonina (neurotransmissor relacionat amb l’estat d’ànim) que és la melatonina, que es produeix en la glàndula pineal i regula les fluctuacions estacionals i circadiàries. Aquest metabòlit participa en l’adaptació de l’organisme a canvis en els fusos horaris, la quantitat de melatonina varia en funció de la llum i sincronitza el cicle somni-vigília en funció de l’ambient”, explica Gil Martínez.

Quant als tractaments contra la “depressió de tardor”, a més dels antidepressius clàssics, es pot tractar recorrent a la fototerapia. “Aquest tractament consisteix a exposar als pacients a un espectre de llum intens, a dosi que oscil·len entre els 2.500 i 10.000 luxes (unitat de mesurament de la intensitat lumínica) durant un temps de 30 minuts a dues hores”, indica el professor de la Universitat de València.

Gil Martínez recorda que una habitació normal està il·luminada entre 150 i 200 luxes i el sol intens d’estiu és de 100.000 luxes. “De fet – comenta- les línies aèries japoneses a San Francisco tenen una sala de fototerapia per la qual passen els pilots per a sincronitzar el seu ritme dia-nit, a més durant unes setmanes abans i després prenen vitamina B12 que augmenta la resposta del nostre organisme a la llum”.

Un altre exemple exposat pel professor és el dels soldats nord-americans de l’OTAN que desembarquen a Europa i s’ajusten a l’horari Europeu en dos dies. No obstant això, els comandaments triguen més de dues setmanes a adaptar-se. Això es deu al fet que els soldats durant tot el dia estan exposats a la llum solar i els comandaments romanen en els seus búnquers amb poca llum i estudiant les maniobres.

No hi ha dubte per tant que la depressió tardorenca se supera amb un clima assolellat. Per això, una mesura a tenir en compte, per a qui pugui permetre-li-ho i pateixi aquest trastorn, és traslladar-se a l’hivern a zones amb major nombre d’hores de llum ambiental.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions