Un 40% dels europeus tindrà predisposició a desenvolupar al·lèrgies per 2040, segons l’Acadèmia Europea d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (EAACI), els membres de la qual han demanat al Parlament Europeu que les al·lèrgies s’incloguin al Programa de Recerca de la Unió Europea (UE) “Horitzó 2020”.
Durant la presentació aquesta setmana de les dades actualitzades sobre les al·lèrgies a Europa, EAACI ha assenyalat que el seu objectiu és augmentar la conscienciació sobre el problema d’al·lèrgies que sofreixen molts europeus, sobretot nens. Per això, aposten per invertir en recerca i innovació que redueixi l’impacte i millori la qualitat de vida d’aquests pacients.
L’acadèmia està “preocupada perquè les propostes per a la recerca futura en la UE en el marc d’Horitzons ‘2020 i l’Estratègia de Salut per al Desenvolupament no inclouen les al·lèrgies”, ha afirmat la responsable d’EAACI Antonella Muraro. “EAACI demana als membres del Parlament Europeu que incloguin les al·lèrgies com un àrea per a recerca futura en la UE durant les seves actuals deliberacions sobre aquests programes”, ha expressat.
La prevalença de les al·lèrgies aèries i l’asma a Europa s’ha multiplicat per quatre en els últims 30 anys, fins a afectar a entre el 15% i el 40% de la població. Els més joves són els qui més sofreixen la creixent incidència de les al·lèrgies, amb un de cada tres menors afectats. En els últims 10 anys, les reaccions al·lèrgiques en nens s’han multiplicat per set. Les al·lèrgies s’han convertit en un forat de pèrdues econòmiques. Segons la Declaració Europea d’Immunoteràpia, publicada per EAACI, el cost farmacèutic de l’asma és de 3.600 milions d’euros anuals i el cost sanitari 4.300 milions d’euros a l’any.
En total, el 15% de la població europea rep tractament a llarg termini per al·lèrgies o asma, la qual cosa converteix a aquestes dues malalties en les raons més comunes per rebre fàrmacs entre el grup d’edat dels joves. L’asma i la rinitis fan perdre més de 100 milions de dies de treball i escola a Europa. Si no es controla adequadament, els seus creixents costos podrien deteriorar l’economia de la salut pública.
