Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El 60% dels fons públics per a certs tractaments de rehabilitació s’empra en tècniques no avaluades

Molts d'aquests procediments no tenen un fonament científic que avali la seva seguretat i eficàcia

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 16deFebrerde2012

El 60% dels fons que destina la sanitat pública a pagar els tractaments rehabilitadors del dolor cervical, lumbar i d’espatlla -els motius més freqüents per anar a una rehabilitació- es gasten en procediments “inútils” o “sense fonament científic” que avali la seva seguretat i eficàcia. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi realitzat per investigadors del Servei Canari de Salut, en col·laboració amb la Fundació Kovacs, el primer que quantifica els diners que gasta la sanitat pública espanyola en procediments ineficaços o no avaluats.

El treball s’ha centrat en dades del Servei Canari de Salut -encara que els resultats són extrapolables a la resta d’Espanya- i en el maneig de tres dolors que afecten al 70% de la població i són una de les causes més freqüents de consulta en Atenció Primària. Els investigadors van constatar així que, en tres anys (de 2004 a 2007), el Servei Canari de Salut va gastar uns 5,1 milions d’euros a pagar centres privats concertats per proporcionar tractament rehabilitador a uns 19.000 pacients (8.308 individus amb dolor de coll, 5.693 amb dolor lumbar i 5.035 amb dolor en l’espatlla).

De mitjana, van rebre fins a 35 sessions de rehabilitació en les quals es van aplicar unes quatre tècniques diferents. El 59,5% de les tècniques mancava de proves científiques de la seva eficàcia o s’havien avaluat ni en seguretat ni en eficàcia abans d’usar-se. En concret, el 32% dels fons públics es va destinar a pagar tècniques no avaluades i el 27% a tractaments que havien demostrat prèviament ser “inútils”. Només el 39,9% dels procediments emprats -que van suposar el 40,5% d’aquesta despesa pública- comptava amb proves científiques de la seva eficàcia.

“Com a exemples de tractaments no avaluats per al dolor cervical, hem vist que s’ha aplicat la termoterapia o l’ona curta, per al dolor lumbar s’ha usat la iontoforesis i la magnetoterapia, per a les dolències d’espatlles s’ha recorregut al massatge, l’electroestimulación, l’ona curta o la magnetoterapia”, detalla el doctor Francisco Kovacs, coautor del treball i director de la Xarxa Espanyola d’Investigadors en Dolències de l’Espanya (REIDE). Com a mostra de tractaments “comprobadamente ineficaços” per al dolor cervical, aquest doctor cita “l’electroestimulación, la iontoforesis o la magnetoterapia, per al dolor lumbar indica la mobilització o la tracció lumbar i per a l’espatlla cita l’ona curta”.

Kovacs afirma que el càlcul que situa en el 60% aquesta despesa en tècniques inútils o no avaluades és “tremendament conservador”, ja que solament s’han calculat els costos dels pacients tractats en clíniques privades concertades -que representen al 70% del total- i solament els costos directes en personal i equips.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions