Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El 75% dels cuidadors de persones amb Alzheimer sofreix estrès, segons un estudi de la Universitat d’Alacant

Adverteix que els trastorns que es deriven de l'atenció al malalt resulten difícils de superar amb el pas del temps

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 20deGenerde2004

Un equip d’experts del departament de Psicologia de la Salut de la Universitat d’Alacant ha demostrat que l’Alzheimer afecta profundament a la qualitat de vida dels familiars, tant mentre fan les tasques d’atenció al malalt com quan ja no existeix cap vincle amb la malaltia. De la mateixa forma, aquests efectes resulten difícils de superar amb el pas del temps.

Després de realitzar un seguiment durant un any i mig i una sèrie d’entrevistes a 160 persones, pertanyents a l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer d’Alcoi (Alacant), es va demostrar que el 40% dels cuidadors presentava símptomes d’ansietat i altres trastorns psicològics i psiquiàtrics. Però és que a més, “si bé totes les malalties cròniques comporten una sobrecàrrega per al familiar que s’encarrega de la cura del pacient, l’Alzheimer provoca una sobrecàrrega especial, ja que el 75% dels entrevistats patia estrès”, afirma José Luis Calavera, un dels responsables de l’estudi, pioner a Espanya.

En termes generals, i segons apareix recollit en l’informe, “el 55% dels cuidadors presenta una sobrecàrrega intensa per les labors de cura i el 23% una sobrecàrrega lleu”, sent “les reaccions emocionals, el somni i l’energia, les tres àrees de la salut més afectades”. Uns trastorns que solen patir amb més facilitat les dones.

Però la deterioració dels cuidadors també es deixa sentir en altres aspectes de la vida quotidiana. Així, el 40% dels entrevistats sofreix malestar emocional, el 22% sent continus dolors físics, el 16% té dificultats en les seves relacions socials i el 10% problemes per a fer tasques quotidianes. Resulta igualment molt significatiu el 25% que pensa que mancada suport social per a fer front a aquesta malaltia.

Seqüeles permanents

No obstant això, aquests greus problemes que afecten els cuidadors familiars no desapareixen quan s’extingeix el treball d’atenció al malalt, sinó que romanen en el temps. “Als dos anys d’haver mort el malalt, no s’aprecia cap millora significativa en els trastorns que sofreix el cuidador”, destaca l’estudi.

Calavera considera que aquest fenomen es deu al fet que “l’impacte que ocasiona sobre l’individu el fet d’haver d’exercir de cuidador és tal, que un any i mig després de la mort del malalt, quan ja no s’exerceix com a cuidador, l’estat de salut i ànim és pràcticament el mateix. El ja ex cuidador continua en la mateixa situació que quan ho era, sense que es pugui apreciar realment un canvi significatiu”.

Els propis investigadors es plantegessin fer un pas més en aquest estudi amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida i l’estat de salut dels familiars, per exemple utilitzant “tècniques de relaxació i de control de l’estrès”, de manera que la millora del cuidador repercutís també en l’atenció que dispensa al malalt d’Alzheimer. No obstant això, el propi Calavera reconeix que “no és fàcil, atès que aquesta malaltia presenta un índex de mortalitat molt elevat, i dels 160 cuidadors inicials, a l’any i mig d’haver començat la recerca només 40 continuaven exercint aquestes labors, ja que la resta de malalts havia mort”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions