Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El 8% de la població infantil i el 15% dels adolescents espanyols pateix depressió

La falta de dedicació dels pares i la pressió que s'exerceix sobre aquests col·lectius afavoreix l'aparició d'aquesta malaltia

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 26deJunyde2002

A molts pares els agradaria que els seus fills es mostressin sempre feliços i contents. No obstant això, la realitat demostra que els menors, com els adults, sofreixen sovint i s’angoixen. Tant és així, que estudis recents apunten que el 8% de la població infantil espanyola i un 15% dels adolescents pateix depressió. Dades que es repeteixen en països desenvolupats com Estats Units o la resta d’Europa, i que són preocupants en zones de Sud-amèrica, com Puerto Rico, Mèxic o Guatemala.

Deprimir-se és alguna cosa sofisticat, argumenten els experts. Els ciutadans de societats desenvolupades tendeixen a patir la malaltia en major mesura que els habitants del Tercer Món (Àfrica, per exemple), ja que en el sud del planeta predominen els hàbitats rurals, on hi ha problemes més apressants que l’èxit professional o material, al que es concedeix la importància justa. Existeixen veritables necessitats. En canvi, la societat de consum crea unes expectatives que després no poden realitzar-se i genera gran ansietat.

Influència de l’entorn

L’entorn familiar i escolar determina l’estabilitat emocional del petit. Famílies cada vegada més reduïdes, amb tots dos pares treballant fora de casa, i col·legis més competitius i exigents condicionen la salut mental dels xavals. Qualsevol serrell solt que quedi en aquest context, ja de per si mateix fràgil, pot donar al trast amb una personalitat encara en formació. “Molts pares no veuen als seus fills fins a les nou de la nit. Se’ls lleva temps als nens i es dedica a l’excés al treball”, assenyala el psicòleg Bernabé Tendre. “A més, en el col·legi han d’estar a l’altura de les exigències acadèmiques i dels companys més avantatjats”.

Massa solitud i una exagerada pressió. Els nens es veuen engolits per una situació aliena a la seva innocència i als majors els costa entendre que cada etapa té les seves normes i les dels més petits estan encara per escriure. Ho diu Victòria del Barri, professora titular de la Facultat de Psicologia de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) i membre de la Societat Espanyola de Psicologia, qui assegura que “les dades són preocupants, sobretot perquè es tracta d’un problema emocional que se li presenta al nen en l’etapa en què més afecte necessita”.

Els pares juguen un paper clau en el creixement sentimental del menor. És imprescindible que els progenitors gaudeixin de bona salut mental i transmetin optimisme als seus fills. Si estan deprimits, els seus plançons ho sabran i, molt probablement, ho sofriran. Si estan contents, succeirà igual. Els progenitors són insubstituïbles. “Convé que els pares no es portin el treball a casa i que no traslladin el seu aclaparament als nens”, aconsella Bernabé Tendre, per qui la qualitat de la relació entre els uns i els altres influeix en l’estat d’ànim dels més febles.

Però no es tracta únicament del treball. Un aspecte que inquieta als especialistes és la ràpida transformació que es ve produint en l’última dècada en el model social espanyol. Amb una taxa de famílies unipersonals i monoparentals propera al 21% -es calcula que aquest percentatge es doblegarà en dues dècades- i un índex de divorcis del 28%, resulta precís esbrinar si els pares d’avui, acostumats a una educació a la manera antiga, en clans familiars que seguien cànons tradicionals, estan preparats per afrontar els nous buits que s’obren als seus fills.

Soledad i tristesa

Sembla clar que la mort o allunyament d’una persona volguda pot crear una sensació de solitud i tristesa en els nens, que es fa extensible a la separació dels cònjuges o a la pèrdua de la persona responsable de la seva cura. “En una ocasió, va acudir a la consulta una nena de cinc anys -relata la doctora Del Barri-. Estava molt deprimida perquè, en casar-se la seva cuidadora, aquesta va abandonar l’ocupació. La nena la tirava molt de menys i era incapaç de sobreposar-se a la seva absència”. És a dir, un fet que per a uns progenitors pogués resultar nimi, per a un petit pot ser una experiència traumàtica.

I és que la solitud és el regal que un nen mai vol rebre. La integració laboral de la dona ha suposat un avanç important però, al mateix temps, ha deixat als menors a cura d’avis i cangurs, o els ha condemnat a insofribles hores d’espera en la llar fins que els pares entren de nou per la porta. La societat actual imposa la regla de gaudir d’un elevat nivell de vida, que exigeix invertir gran part del temps tractant de guanyar diners i de mantenir una vida social rellevant.

“No se’ls dona temps als nens. Volem posseir dues o tres cases i mantenir aquest nivell suposa tenir uns ingressos alts i treballar a l’excés. El gran problema és la pressa”, conclou el psicòleg Bernabé Tendre.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions