Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El 8% dels universitaris té por irracional a no portar amb si el telèfon mòbil

L'addicció al mòbil es manifesta en símptomes com a ansietat, malestar general, empipament, inquietud o disminució de l'autoestima
Per mediatrader 14 de desembre de 2011

El 8% dels universitaris espanyols sofreix nomofobia (abreviatura de l’expressió anglesa “no-mobile-phone phobia”), una por irracional a no portar amb si el telèfon mòbil, “derivat d’un ús patològic de la telefonia mòbil”, segons ha afirmat l’experta en addiccions i directora del departament de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic de la Universitat de Granada (UGR), Francisca López Torrecillas. La professora de la UGR també ha assenyalat que els joves addictes als telèfons mòbils s’avorreixen més a l’hora de realitzar activitats d’oci, són més extrovertidos i busquen més sensacions noves que els no addictes, si bé presenten una autoestima més baixa que aquests.

L’addicció al mòbil es tradueix en una major freqüència en l’ús del telèfon mòbil en l’enviament i recepció d’e-mail, SMS i MMS (a més d’altres programes com Whatsapp), la consulta permanent de notícies i el “manteniment” o consulta del seu telèfon mòbil a l’hora de dormir.

López Torrecillas va explicar que a pesar que alguns autors assenyalen a la nomofobia com una de les últimes malalties provocades per les noves tecnologies, “aquesta és només un símptoma més de l’addicció al mòbil”. Els addictes al mòbil sovint registren característiques de personalitat comunes, com una baixa autoestima, problemes amb l’acceptació del propi cos i dèficit en habilitats socials i en resolució de conflictes.

La nomofobia es manifesta en símptomes com a ansietat, malestar general, empipament o inquietud, negació, ocultació i/o minimització del problema, sentiment de culpa i disminució de l’autoestima, va descriure la professora. A més, segons López Torrecillas, el telèfon mòbil s’ha convertit “en una espècie de cordó umbilical entre els estudiants universitaris i les seves famílies, especialment entre els estudiants i les seves mares”.

En diagnosticar la nomofobia, va concloure la investigadora de la UGR, s’ha de tenir en compte la història clínica dels universitaris, ja que l’haver sofert trastorns afectius, ansietat i abús de substàncies influeix en la presència de la nomofobia. Així doncs, “és necessari centrar els esforços en aquest col·lectiu, ja que aquests adolescents i joves contemporanis són les primeres generacions nascudes entre aquestes eines”, va postil·lar.