Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El 80% dels espanyols adults tenen un problema bucal que necessita tractament, segons una enquesta

La prevenció des de petits és barata i resulta altament rendible

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 08deOctubrede2002

Les declaracions de la ministra de Sanitat sobre l’ampliació de les prestacions en salut bucodental han estat acollides amb satisfacció per més d’un, no en va el 80% de la població adulta espanyola té un problema que necessita tractament i, de moment, no li ho costeja la Sanitat pública, segons l’Enquesta de Salut Oral a Espanya 2000. “Tots els programes d’assistència dental que tenen les comunitats només cobreixen l’etapa infantil, fins als 14 anys”, comenta el doctor Blas Noguerol, vocal del Comitè Executiu del Consell General d’Odontòlegs i coordinador d’aquesta enquesta.

Ara com ara, explica, els Programes d’Assistència Dental per a la Infància (PADI), que s’estan començant a implantar en algunes autonomies, només cobreixen als nens de 6 anys i trigaran almenys 8 a estendre’s fins als 14. A partir d’aquesta edat, ningú a Espanya té coberta la salut bucodental. El País Basc i Navarra són les dues úniques comunitats que tenen programes d’assistència infantil des de fa 10 anys (ara cobreixen des dels 6 anys fins als 14). Les altres estan començant: Andalusia acaba de començar l’abordatge del primer grup d’edat, els 6 anys.

A partir dels 14, no existeix cap previsió de cobertura pública. “No hi ha cap pla per a les edats adultes. Cal pensar que per problemes de recursos perquè, així com les actuacions preventives en els nens són barates i rendibles, en els adults hi ha molta patologia i es requereix una intervenció més complicada, amb recursos humans i materials molt majors. A més, els tractaments protètics disparen els preus”, explica Noguerol, qui no preveu que hi hagi intenció d’assumir aquest esforç per part dels poders públics. “Si es pensés universalitzar el cost que es dedicarà als nens, caldria multiplicar-lo per molts enters per a cobrir als adults. En qualsevol cas, els dentistes espanyols donarem suport a qualsevol pla que ens proposin, sempre que reuneixi les adequades condicions assistencials i científiques”, afirma.

Els resultats de l’enquesta realitzada l’any 2000, comparats amb la que es va dur a terme en 1993, permeten comprovar que la salut bucodental dels espanyols evoluciona favorablement. El futur sembla falaguer perquè la prevenció en l’edat infantil ha augmentat en aquest septenni i ha donat grans rendiments. Però bona part dels adults joves arrosseguen les conseqüències d’anys de descuit, i la tercera edat sofreix en la seva majoria una situació penosa.

Les dues patologies bucodentals més prevalents són la càries i la malaltia periodontal. A partir dels mètodes establerts per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), en l’enquesta es van establir tres grans franges d’edat: infantil (nens de 12 anys), adults joves (35-44 anys) i adults majors (65-74 anys).

La càries és una malaltia destructiva dels teixits de la dent produïda, sobretot, pels efectes dels hidrats de carboni, especialment els sucres. Els bacteris nien en les restes que queden adherits a les peces dentàries. Així comença el procés de descalcificació que dóna pas a la càries. Si no s’atalla, la destrucció progressa fins que arriba al nervi i es dispara el dolor. Per això cal anar amb compte davant l’atracció que exerceixen entre els joves la brioixeria industrial i els refrescos.

És curiosa, sobre aquest tema, l’acotació que fa el doctor Manuel Alfonso Villa Vigil, president del Consell General de Col·legis d’Odontòlegs i Estomatòlegs d’Espanya. “Estudis epidemiològics han demostrat que no resulta tan agressiu ingerir gran quantitat d’una vegada com fer diverses preses en curts períodes de temps. Això té la seva explicació. A partir del sucre, els bacteris que hi ha en la boca fabriquen àcids que ataquen l’esmalt i desmineralitzen la dent. Però la saliva, que actua com a protectora, neutralitza els àcids en vint minuts, i a més conté calci, encara que en molt baixa quantitat. Per això, en quatre o cinc hores, gràcies a la saliva les dents recuperen els minerals perduts. Si prenem sucre entre hores, no donem temps a aquesta recuperació”.

Com es tracta d’un procés acumulatiu, en l’enquesta s’han tingut en compte tant les càries que ja havien estat tractades com les actuals, per la qual cosa es pot apreciar que entre els nens de 12 anys l’evolució des de 1993 ha estat molt positiva: si aquell any el 68% tenia alguna càries, en 2000 la proporció s’ha reduït al 43% (25% menys). Entre els adults joves la reducció no ha estat tan notable: hem passat del 99,2 al 96%, una proporció que continua sent molt alta. I en els adults majors, la tendència augmenta: del 96 al 98,5%.

Per què ha disminuït la càries, en general? Els odontòlegs suggereixen que pel major consum domèstic de productes fluorats i la millora de la higiene bucal; també pot influir que en els últims anys es consumeixen menys sucres que en els 70.

La situació global no és tan falaguera quan es parla de periodontitis, una malaltia important que pot acabar amb la pèrdua de les peces. És el gran problema en l’edat adulta, en la qual, en canvi, l’aparició de càries comença a remetre.

Les malalties periodontals tenen dues maneres de manifestar-se: gingivitis i periodontitis (el que popularment es coneix com piorrea). La gingivitis, que consisteix en la inflamació de les genives, és una infecció produïda per bacteris i es relaciona principalment amb la falta d’higiene bucal. L’enquesta l’ha detectat en el cent per cent de la població adulta i en la meitat dels joves de 15 anys. Però es tracta d’un quadre lleu, reversible, que pot solucionar-se amb unes bones mesures d’higiene.

No obstant això, no sempre és així: un cert nombre de persones amb gingivitis desenvolupa periodontitis, que es produeix quan els bacteris destrueixen de manera irreversible els teixits que subjecten la dent, dels quals el més important és l’os alveolar. La dent, sense subjecció, comença a moure’s i acaba caient-se. L’acció de la placa bacteriana és determinant: es va introduint entre la geniva i la dent fins a formar uns fons de sac o borses amb pus.

La periodontitis suposa un problema de primera línia: afecta a un de cada quatre adults de 35 a 44 anys i al 44% dels majors de 65. Es diagnostica tard perquè no dóna símptomes. El primer avís és el sagnat de genives (una geniva sana mai ha de sagnar), però això es considera normal i no se li para esment.

A més, una important porció de la població és fumadora, i el tabac emmascara els símptomes: la geniva no sagna perquè la nicotina actua com a vasoconstrictor i redueix el reg sanguini. Això, al mateix temps, afebleix la geniva, que a través de la sang ha de rebre les defenses per a fer front a la infecció. I alguna cosa més: “El tabac produeix sequedat, és a dir que fabriquem menys saliva, i per aquesta via també perdem protecció”, afegeix el doctor Vila Vigil.

El resultat de tot això és que s’acudeix al dentista massa tard, quan la peça ja es mou. “La pèrdua de dents és una mutilació -afirma taxativa el doctor Noguerol- perquè, a més, produeix seqüeles funcionals, estètiques, socials i psicològiques”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions