A les pàgines de les revistes és freqüent trobar els efectes estètics del bótox en els rostres famosos del cinema, de la música o, en general, de l’àmbit de les trucades celebrities. Però molt menys conegudes són les aplicacions que la toxina botulínica té en l’àmbit de la salut. Des de la primera que es va trobar -per millorar l’estrabisme infantil-, s’ha evolucionat molt i en l’actualitat s’utilitza en casos de distonía, tics, tremolors, migranyes, bufeta hiperactiva, hiperdrosis… A continuació coneixerem, de la mà dels experts, aquests tractaments que han suposat, en molts casos, una revolució.
En parlar de bótox el primer que ve al capdavant és l’ús estètic d’aquest producte i el “adeu” a les arrugues que han dit moltes cares conegudes del cel·luloide. Però la toxina botulínica té moltes aplicacions més enllà, que estan directament relacionades amb la salut. Perquè el seu efecte, que és la paràlisi muscular, suposa un pas avanci com a tractament de múltiples patologies.
Els primers usos clínics del botox, en nens
“La seva primera indicació clínica, en els anys 80, va anar per a l’estrabisme infantil, perquè un oftalmólogo ‘espavilat’ va pensar que aquesta substància, que és la toxina biològica més potent que hi ha, en dosis molt baixes podria aconseguir paralitzar músculs que estiguessin contraient-se a l’excés. I va funcionar”. Així ho explica el vocal del Grup d’Estudi de Trastorns del Moviment de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), Gurutz Linazasoro.
A partir de llavors “va començar a utilitzar-se en trastorns del moviment, sobretot en formes de distonía, una malaltia que provoca espasmos musculars i que pot ser de la mà, del peu, del tronc, de la boca… per paralitzar aquells músculs que s’estan contraient a l’excés“, afegeix. Ja després “es va obrir la indicació a qualsevol situació que tingués un excés de moviment, per exemple els tics, les formes de tremolor, l’espasticidad, etc.”.
En definitiva, “les indicacions són para tot allò que està contret a l’excés”; i, per tant, està contraindicado “en aquelles malalties amb debilitat muscular, com la miastenia gravis, pel risc d’empitjorar-les”. Això sí, adverteix que “sempre ha de ser un neuròleg el que ha de donar l’ordre d’aplicar la toxina botulínica i qui ho faci efectiu”.
Bótox, un calmant contra el mal de cap
El tractament de la migranya és una altra de les aplicacions del bótox. “És relativament nou i ajuda bastant”, apunta la coordinadora del Grup de Cefalees de la SEN, Patrícia Pou, qui afegeix que “en comptes de per via oral, s’injecta de forma subcutània pericranealmente”. L’experta informa que “si el neuròleg ho decideix i és adequat per al cas concret, la injecció es posa cada tres mesos, quatre vegades a l’any”. En aquest sentit subratlla que “el que cal tenir clar és que és el metge el que ho recepta i ho administra“.
Alleujar la bufeta hiperactiva amb bótox
Sofrir de bufeta hiperactiva suposa una sèrie de problemes per al pacient que també poden trobar la seva solució en el bótox. Segons assenyala el coordinador del Grup d’Urologia Funcional de l’Associació Espanyola d’Urologia (AEU), José María Adot Zurbano, “aquest problema és provocat perquè la bufeta es contreu sola, sense que la persona ho desitgi, la qual cosa comporta la incontinència urinària”, de manera que ho poden patir persones amb párkinson, esclerosi múltiple o paraplegia, per exemple.
En aquests casos, “la toxina botulínica és un fàrmac que dona molt bons resultats, pel seu efecte paralitzant”. A més, “entre un sis i un deu per cent d’aquests pacients no respon a altres medicaments, per la qual cosa pot ser aconsellable per a ells”, diu alhora que destaca també que “és l’uròleg qui ho ha de determinar”.
Limitar l’excés de sudoració, una altra aplicació del bótox
Entre els casos més coneguts està també la hiperdrosis , una patologia l’efecte de la qual és una sudoració excessiva i que, per això, té un gran impacte en la qualitat de vida de les persones que la pateixen. El dermatólogo i professor a la Universitat Rei Juan Carlos, José Luis López Estebaranz, indica que “la toxina botulínica tipus A aplicada de forma local intradérmica ha revolucionat el maneig d’aquests pacients”. En aquest cas “el tractament es realitza de forma ambulatòria i dura entre 15 i 30 minuts, podent durar els seus efectes entorn de set mesos”.
La llista de malalties sobre les quals el bótox pot actuar no s’acaba aquí. La seva ocupació es dona també en casos d’ictus acompanyats d’espasticidad, fascitis plantar, artritis reumatoide… En definitiva, un ventall d’exemples de malalties que posen de manifest que aquesta toxina és, sens dubte, molt més que un remei estètic contra els senyals de la vellesa.
