L’adherència o compliment terapèutic significa seguir les instruccions que el professional de la salut proporciona al pacient per tractar i controlar una patologia. No és solament prendre’s els medicaments segons la pauta prescrita, sinó també tenir en compte altres recomanacions denominades higiènic-dietètiques, com acudir a les cites per als controls, portar una dieta o practicar exercici físic. No obstant això, les dades apunten que, en general, solament entre el 45% i el 78% de les persones amb malaltia crònica compleix el prescrit. En aquest article es descriu què és el compliment terapèutic i quines estratègies són útils per augmentar la taxa d’adherència.
Compliment o adherència terapèutica
El compliment o l’adherència terapèutica són conceptes que descriuen la resposta positiva del pacient a la prescripció del professional de la salut. Es refereix a totes les activitats que ho conformen, des de la presa de la medicació de la manera establerta (en dosi i pauta) i la incorporació de conductes saludables, fins al fet d’evitar comportaments de risc. Fins i tot està relacionat amb acudir a la cita amb l’expert sanitari en qüestió per sotmetre’s als controls, tal com ho estableixi el professional.
No seguir amb el tractament establert augmenta el nombre d’ingressos hospitalaris, de proves complementàries i de visites mèdiques
Sembla que és fàcil portar aquesta pauta. No obstant això, l’incompliment terapèutic continua sent un repte per als professionals de la salut, a fi d’evitar que els pacients interrompin o incompleixin els tractaments, quan això suposa un risc per a la seva salut. Persones amb hipertensió, malalties cardiovasculars, diabetis i, fins i tot, trasplantades tenen dificultats per seguir amb els consells per excés, defecte o per absència.
El mal compliment pot sorgir a qualsevol moment: a l’inici, durant o en finalitzar la recomanació o complir alguns dels aspectes aconsellats, o solament en alguns contextos (oblidar-se de prendre la medicació els caps de setmana o durant les vacances). El difícil, segons els especialistes, és que en aquesta conducta hi ha molts factors que són determinants, com l’entorn social o el nivell cultural, entre uns altres.
Estratègies per a un major compliment terapèutic
Encara que no hi ha dades concretes, se sap que els pacients trasplantats de fetge tenen un mal compliment terapèutic, la qual cosa pot implicar problemes, tant a curt com a llarg termini, i perdre el nou òrgan. Per intentar posar remei, la Federació Nacional de Malalts Trasplantats i Hepàtics (FNETH) va celebrar en dates recents un Curs de pacient expert en adherència a tractaments inmunosupresores, amb l’objectiu de sensibilitzar als receptors de la importància de cuidar-se per conservar l’òrgan trasplantat.
Erika Guijarro, psicòloga de la Federació, explica que el concepte de compliment és “alguna cosa absurd, ja que no és que el pacient decideixi complir o no. La majoria dels incomplidors no se senten culpables per no obeir instruccions, sinó que arriben a una decisió assenyada i racional dins del marc de les seves pròpies vides i creences. Es tracta d’una reacció personal, coherent amb el context de la seva vida i la informació de la qual disposa. De fet, aquestes persones, des del diagnòstic, han pres decisions sobre si acceptar o no els consells, prendre o no les medicacions i canviar o no aspectes del seu estils de vida”.
Per això, abans de sensibilitzar sobre la importància d’adherir-se als seus tractaments, és important que percebin que formen part d’un procés, en el qual, ells són part activa i voluntària de realitzar totes les conductes, explica l’especialista. Si l’afectat participa, pregunta i comprèn el procés, millora l’adherència al tractament. I per aconseguir-ho, és imprescindible desenvolupar programes d’atenció amb equips professionals multidisciplinaris que assegurin un seguiment clínic i un suport emocional freqüent, que siguin fàcilment accessibles i que permetin mostrar als malalts els assoliments que van aconseguint.
Segons Guijarro, per millorar l’adherència al tractament és clau “pensar en el pacient, recolzar-ho i motivar-ho, planejar al costat d’ell estratègies que li permetin adequar el tractament a la seva vida diària, involucrar també a la seva família, buscar de manera conjunta opcions de tractament i activitats i establir estratègies que li permetin portar el control del seu tractament“.
No seguir amb el tractament establert augmenta el nombre d’ingressos hospitalaris, de proves complementàries i de visites mèdiques, entre uns altres, la qual cosa es tradueix en una major despesa sanitària. També provoca un major absentisme laboral i pot ocasionar problemes de salut pública per falta d’eficàcia dels tractaments (com els antibiòtics) i disseminació de malalties.
L’incompliment farmacològic en algunes patologies, sobretot cròniques, adquireix una xifra considerable. Diversos estudis assenyalen que el 85% dels pacients amb hipertensió incompleix les recomanacions higiènic-dietètiques i entre el 7% i el 55% abandona el tractament durant el primer any. Igual succeeix amb les persones que han sofert un infart de miocardi: el 20%, al mes d’haver sortit d’alta de l’hospital, deixa el tractament. Tampoc les malalties mentals es queden al marge: la taxa d’adherència en l’esquizofrènia s’estima que està en al voltant del 60%.
