El consum d’aigua embotellada durant la infància prevé defectes en el desenvolupament de l’esmalt dental (DDE), alteracions en la mineralització dels teixits durs dentals durant el període de l’odontogénesis o formació de les dents, segons es desprèn d’una recerca realitzada a la Universitat de Granada (UGR). El treball també indica que els nens que reben medicació habitual durant els primers anys de vida tenen més del doble (2.19 vegades) de risc de patir defectes en el desenvolupament de l’esmalt dental que la resta.
Per dur a terme aquest treball, la seva autora, Mª Jesús Robles Pérez (del Departament d’Estomatología de la UGR), va seleccionar a l’atzar quatre centres escolars de la província de Granada, d’ensenyament primari i/o secundària. La mostra total d’escolars va estar constituïda per 1.414 nens de 3 a 12 anys d’edat, a els qui es va realitzar una exploració bucodental. Els pares que van donar el seu consentiment van emplenar una enquesta enfocada a recaptar dades relacionades amb la salut materna durant la gestació i la salut general del nen en el període pre i postnatal.
Entre els resultats recaptats destaca que el 60,3% dels escolars que van ser medicados de manera habitual presentaven DDE. El treball també demostra una alta prevalença d’efectes en el desenvolupament de l’esmalt dental en la població d’estudi, que és major en el grup de nens amb dentició permanent, que en el grup de menors amb dentició temporal o mixta.
Els nens amb baix nivell socioeconòmic mostraven 1,64 vegades més possibilitats de patir defectes de desenvolupament de l’esmalt, que aquells amb un nivell socioeconòmic elevat. A més, conforme augmenta l’edat dels escolars, s’eleva la presència dels defectes (del 46,8% als 3 anys al 56,6% als 8 anys).
Els defectes del desenvolupament de l’esmalt són alteracions que es manifesten de forma qualitativa (hipomineralización, la qual cosa clínicament es tradueix en forma d’opacitat), o quantitativa, que es manifesta com una deficiència en l’espessor de l’esmalt (hipoplàsia). La seva etiologia no està del tot esclarida i és una patologia la prevalença de la qual creix a nivell mundial, i adquirit en l’actualitat un significat clínic i de salut pública important, va explicar la UGR. El treball desenvolupat per Robles Pérez va ser dirigit els professors María Angoixes Peñalver Sánchez, Matilde Ruiz Linares i Manuel Bravo Pérez.
