Deixar passar els efectes de la hipertensió arterial (HTA) pot predisposar als ancians a patir trastorns cognitius com la demència o l’Alzheimer. Per contra, el control i seguiment adequats d’aquesta malaltia per part de la tercera edat, redueix els factors que desencadenen la deterioració mental. Així es desprèn d’un estudi nacional denominat ZANySISTÓLICA dut a terme entre 455 majors de tot el país.
L’estudi, iniciativa de la Societat Espanyola de Metges de Residències Geriàtriques (SEMER), posa de manifest que la medicació continuada i unes pautes de vida saludables són claus per a restablir els nivells òptims de tensió arterial, un factor capital per a la salut coronària a edats en les quals el risc s’incrementa.
Després de sis mesos de tractament amb un principi actiu de la família dels calcioantagonistas -el lecarnidipino- es va comprovar que el percentatge d’ancians tractats que presentava deterioració cognitiva (el 27%), es reduïa en un 3%. Respecte als trastorns de tipus funcional (motricitat, metabolisme), l’estudi també va comprovar com un percentatge sensible de la mostra experimentava millores, en concret el 5%. I tot això, asseguren els experts, “sense efectes secundaris ni interaccions entre una població polimedicada”.
La sang d’al voltant d’un terç de la població adulta espanyola (major de 18 anys) flueix per les seves artèries amb una pressió major del recomanable. Com va recordar ahir el director de la unitat d’Hipertensió i Risc Cardiovascular de l’Hospital Carlos Haya de Màlaga, Pedro Aranda, la hipertensió “és la malaltia crònica amb major incidència”, però donat el caràcter silenciós dels seus símptomes, sol diagnosticar-se tarda. Segons Aranda, el 15% dels hipertensos no sap que ho és, i això que la malaltia “està darrere de la quarta part dels infarts, del 60% de les insuficiències cardíaques, del 80% de les fallades renals, i de la meitat de les malalties cerebrovasculars”.
La prevalença de la HTA augmenta amb l’edat, a causa de l’envelliment de les parets arterials. No obstant això, només un terç de la població anciana guarda les cures necessàries per a controlar la malaltia.
Els calcioantagonistas són una família de fàrmacs que impedeixen l’entrada de calci en les cèl·lules. Així, disminueixen la tendència de les artèries petites a estrènyer-se, la contractilitat miocàrdica i les resistències vasculars perifèriques.
