Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El CSIC participa en el desenvolupament d’un sensor subcutani per controlar el nivell de glucosa

El dispositiu avisarà al metge o subministrarà insulina al pacient quan detecti una concentració alarmant de glucosa
Per mediatrader 10 de gener de 2007

Un equip d’investigadors del Centre Nacional de Microelectrònica, pertanyent al Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), participa en un projecte europeu per desenvolupar un microsensor que, implantat sota la pell, controlarà els nivells de glucosa dels malalts diabètics, avisarà al centre mèdic, i fins i tot subministrarà insulina al pacient de forma automàtica, en cas que precisi un ajust urgent del tractament.

Carlos Domínguez, coordinador del projecte “Paul Cezanne” a Espanya, explica com funcionaria el futur microsensor: “S’implanta en els pacients un petit sensor òptic connectat de manera sense fil amb un dispositiu portàtil, per exemple, un telèfon mòbil. El sensor envia, cada cert temps, els nivells de glucosa al receptor, el qual els emmagatzema i els processa perquè els pacients els consultin còmodament”.

El dispositiu podrà alertar d’una pujada de sucre i, en temps real, manar les gràfiques al centre mèdic del malalt perquè aquest sigui tractat. Domínguez explica que a més serà possible adaptar el dispositiu perquè realitzi un dosatge automàtic d’insulina en cas de risc, a través d’una bomba d’insulina.

Enginyeria genètica

Per determinar els nivells de glucosa, el sensor utilitzarà una proteïna, d’origen bacterià, amb sensibilitat a aquest component. Els investigadors utilitzen tècniques d’enginyeria genètica per combinar aquest receptor amb un parell de molècules proteïques fluorescents. D’aquesta manera s’aconsegueix una resposta fluorescent que determina la concentració de glucosa en sang.

En l’actualitat, els diabètics utilitzen majoritàriament el mètode de punción del dit per a la supervisió dels seus nivells de glucosa en sang. “La punción ofereix una lectura en un moment determinat, mentre que el sistema ‘Paul Cezanne’ pot arribar a recollir noves dades cada 10 minuts. A més, en estar automatitzat, evita que el pacient hagi de preocupar-se per analitzar els seus nivells de glucosa”, assenyala l’expert del CSIC.

Una vegada desenvolupat el sensor, la participació espanyola en el projecte es dirigirà a reduir al mínim la grandària del mateix. “El disseny que barregem té la mateixa dimensió que una cambra de segell, amb un espessor de cinc mil·límetres”, precisa Domínguez.