Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Recerca mèdica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El Defensor del Pacient

Aquesta entitat xifra en 70.000 les denúncies sanitàries que es van cursar en 2003

El personal sanitari no està lliure de cometre errors i d’actuar de manera incorrecta. Informar, assessorar, reclamar i actuar judicialment sempre que calgui perquè es reconeguin els errors originats per un descuit, falta d’atenció o un diagnòstic erroni, és la labor de l’Associació El Defensor del Pacient (ADEPA). Aquesta entitat, legalment constituïda com una ONG, va tramitar en 2003 gairebé 12.000 reclamacions. D’elles, 514 corresponen a persones mortes per presumpta negligència mèdica i 102 a bebès que van néixer amb alguna discapacitat per mala atenció en el part. La descoordinació del servei d’ambulàncies i les dilatades llistes d’espera, juntament amb el mal funcionament d’Urgències, encapçalen les queixes dels usuaris.

On acudir?

Problemes organitzatius, retards, escassa atenció verbal, errors mèdics… L’assistència sanitària genera i rep centenars de queixes cada dia. En general, aquestes es formalitzen en els serveis d’Atenció al Pacient dels centres de salut, oficines de reclamacions, conselleries pertinents o en les institucions autonòmiques en les quals, com el Defensor del Poble d’Andalusia o Extremadura, existeix una branca de sanitat. Fins avui, la Comunitat de Madrid és l’única que posseeix, des de novembre de 2002, una Institució Del Defensor del Pacient.

Un elevat percentatge dels casos es resol “in situ”, asseguren des del Ministeri de Sanitat, on, una vegada traspassades les competències de l’INSALUD (avui Institut Nacional de Gestió Sanitària) a les comunitats autònomes, ja no existeixen dades sobre el nivell de satisfacció dels usuaris de la Sanitat pública.

No obstant això, Carmen Flores, presidenta de l’Associació El Defensor de Pacient (ADEPA), la més representativa de quantes es dediquen a aquestes labors, considera que aquests tràmits en hospitals i ambulatoris només serveixen, en la majoria de les ocasions, perquè qui hagi posat la queixa rebi una carta benintencionada de l’administració sanitària corresponent en la qual es demanen excuses i s’insisteix que l’ocorregut no tornarà a succeir.

Arribat el cas de denunciar una llista d’espera inadmissible, per exemple, “resulta més eficaç mantenir una entrevista amb la gerència o direcció del centre”, comenta Flores des de la seva experiència en la defensa dels afectats per equivocacions mèdiques. “Si el responsable té una mica de seny solucionarà la demora. Si no, el pacient té l’opció d’interposar un procés penal davant el jutjat de guàrdia per denegació d’assistència”, detalla la presidenta.

Respecte a les figures institucionals dedicades a protegir als malalts i a atendre a les mates dels errors mèdics, la presidenta d’ADEPA considera que “no tenen capacitat executiva” i, per tant, “no es preocupen de desenvolupar una recerca seriosa”.

“No existeix un criteri d’independència respecte del sistema sanitari, sinó d’anàlisi de les reclamacions que es plantegen”, relata el director de l’Oficina del Defensor del Pacient de la Comunitat de Madrid, Juan Siso. La figura institucional creada en defensa del pacient persuadeix, dóna propostes i recomanacions “que es van acceptant” malgrat no tenir força vinculant.

Menys bel·ligerant és la postura de Gustavo López-Muñoz, president de la Fundació Pro-Pacients Cristina. Considera que “tots els defensors del pacient són pocs”, encara que reconeix que des de la seva organització les queixes s’articulen mitjançant denúncies administratives i demandes judicials.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 5]
  • Ves a la pàgina següent: Posar els mitjans »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions