Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El desenvolupament del sentit moral en els nens

Una recerca recent afirma que als sis mesos ja són capaços de distingir entre el ben i el mal
Per José Andrés Rodríguez 10 de setembre de 2010
Img ninos juguetes
Imagen: Eric Richardson

Els bebès neixen amb sentit moral o, per contra, aquest és resultat exclusiu de la socialització? Alguns experts en psicologia infantil, com Sigmund Freud o Jean Piaget, consideren que els nens neixen sense cap tipus de consciència d’aquesta apreciació, sense cap tipus de sentit moral. No obstant això, segons un estudi de la Universitat de Yale (EUA), els bebès d’amb prou feines sis mesos d’edat ja estan preparats per realitzar judicis morals, és a dir, saben distingir entre el bé i el dolent.

Imagen: Eric Richardson

Distingir el ben del mal és fonamental per viure en societat. El sentit moral és el conjunt de valors que regeixen el comportament. Mitjançant ells, les persones decideixen què està ben i què està malament. Però per al nounat, gens és bo o dolent des d’un punt de vista moral. Alguns experts en psicologia infantil consideren que el bebè neix sense cap tipus de sentit moral. És el cas del psiquiatre i pare del psicoanàlisi Sigmund Freud, del psicòleg evolutiu Jean Piaget o del psicòleg nord-americà Lawrence Kohlberg.

Per al nounat, segons aquests autors, gens és bo o dolent des d’un punt de vista moral. El procés de socialització permet que els nens interioritzin les normes socials que ajuden a distingir el ben del mal. Malgrat les diferències que tenen les seves respectives teories, tots coincideixen a assenyalar que la moral es desenvolupa en cada persona a mesura que passa per una sèrie de fases, que són les mateixes per a tots els éssers humans i que es donen en el mateix ordre.

Osset bo o osset dolent

No obstant això, aquestes opinions no són les úniques i, fins i tot, hi ha idees contràries. Segons les conclusions d’una recerca dirigida per Paul Bloom, de la Universitat de Yale (EUA), els bebès neixen amb un codi ètic embrionari. El treball es va dur a terme en l’Infant Cognition Center, on s’estudia el desenvolupament psicològic dels nens. Allí es van realitzar diversos experiments en els quals, segons conclouen els autors, els nens de sis mesos van elaborar judicis morals. En el primer d’ells, els bebès contemplaven com una bola vermella intentava pujar una muntanya mentre era ajudada per un triangle groc.

En altres ocasions, un quadrat blau impedia que la bola vermella pugés i aquesta es veia obligada a descendir. La majoria dels bebès (80%) van triar el triangle groc com el seu personatge preferit. D’aquesta manera, asseguren els investigadors, havien triat al personatge que s’havia comportat bé.

En la infància i en l’adolescència s’aprenen i interioritzen normes i valors que jugaran un important paper en la identitat i la personalitat

En el següent experiment, els bebès observaven dues escenes. En una d’elles, un gos intentava obrir una caixa i un osset -tots dos de peluix- li ajudava. En una altra escena, l’osset s’asseia damunt de la caixa perquè el gos no pogués obrir-la. Finalment, en el tercer dels experiments, un gat jugava a la pilota amb dos conills. Quan la pilota se li escapava, un dels dos conills la hi portava de seguida, mentre que l’altre intentava quedar-la-hi. La majoria dels bebès van escollir com a personatge preferit al peluix que ajudava, és a dir, que havia obrat bé.

Després d’analitzar aquests resultats, els investigadors creuen que autors com Freud, Piaget o Kohlberg estan equivocats i que els bebès neixen amb certes nocions, encara que molt bàsiques, sobre què està ben i què està malament. Per a Montserrat Conde, professora de psicologia a la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED), “l’adquisició del sentit moral i de l’expressió de la conducta moral està en mans dels agents socialitzants i, sobretot, de la família. No obstant això, hi ha autors que creuen que el nen neix amb un sentit moral rudimentari. És difícil demostrar qualsevol de les dues postures però considerar com a veritable aquesta última suposa acceptar que hi ha un codi moral universal”. En la seva opinió, això seria una afirmació controvertida.

Desenvolupament del sentit moral

Aída Pérez, psicòloga i directora de la Fundació Sorapán de Rieros, entitat sense ànim de lucre que treballa per les persones amb malaltia mental, puntualitza que el desenvolupament del sentit moral és fruit de diversos factors interrelacionats: el desenvolupament cognitiu, les experiències del nen amb el seu entorn (sobretot, els fets que provoquin en ell reflexió) i trets de comportament genèticament condicionats.

És molt difícil establir a quina edat els nens són capaços de començar a distingir el ben del mal. Conde considera que l’adquisició d’aquests valors, encara que es doni a l’inici de la infància, “s’estabilitza al llarg d’un període de temps bastant llarg i no coincident per a tots”. Al seu entendre, el període que transcorre durant la socialització (infància i adolescència) resulta vital per a això.

En aquestes etapes, el nen aprèn i interioritza un repertori de normes i valors, entre ells la idea del ben i el mal, que jugaran un important paper en la constitució futura de la seva identitat i de la seva personalitat. En alguna cosa coincideixen tots els investigadors: és fonamental el paper que juguen els agents socialitzants. Entre ells, destaca el dels pares. “La interacció entre pares i fills en la vida diària facilita aquesta transmissió de valors”, assenyala Conde.

La importància de l’escola

Els pares són fonamentals en el desenvolupament moral del nen. Però, a mesura que aquest creix, el paper de l’escola i dels seus iguals adquireix més rellevància. Els nens passen moltes hores en el col·legi i, en l’adolescència, troben les seves principals referències entre els seus iguals. Pérez afirma que en “primària es plantegen assemblees periòdiques per estimular la reflexió i el diàleg sobre valors. El mateix ocorre en secundària amb les tutories grupales”. De manera transversal, els valors estan presents en totes les matèries i assignatures escolars.

D’altra banda, molts progenitors no poden o no saben complir amb la seva funció d’educadors. La falta de temps, les seves pròpies crisis personals o valors erronis poden entorpir el desenvolupament moral dels fills. Es mira a l’escola perquè aquesta corregeixi les possibles manques morals que els nens tenen a casa.

Es poden compensar en classe aquestes manques morals? Depèn de l’edat del nen, de la capacitat d’influència que les figures educatives tinguin en ell i del seu grup de companys. “En una situació òptima, en un nen menor de dotze anys, quan els educadors tenen molt pes i sempre que des de casa es valori el paper d’aquests, és possible si, a més, el petit compta amb bons companys”, apunta Pérez. En l’adolescència resulta bastant complicat.

No sempre copien a les seves figures de referència

Es pot fumar davant dels fills? Prendre una copa? Dir una paraulota? Nombrosos pares creuen que han de mostrar sempre un comportament immaculat davant els seus fills. Per a Conde, el fet que l’aprenentatge observacional tingui bons resultats en el nen no significa que tots els actes de l’adult es copiïn. “Per norma general, els nens entenen bastant ben el seu rol”, subratlla. Els petits coneixen les diferències entre què poden fer els adults i quines actuacions no són apropiades per als nens.

Respecte a la seva exposició als mitjans de comunicació i el seguiment que fan en ells dels seus ídols, com a cantants, futbolistes o actors, propicia que aquests es converteixen en figures que cobren importància al món interior dels petits. En quina mesura influeix el comportament dels ídols infantils en el desenvolupament moral dels nens? Pérez considera que els menors poden voler imitar la conducta dels seus ídols, però el desenvolupament moral es refereix a qüestions més profundes i àmplies. “Els ídols són persones que no estan en el seu entorn immediat, per la qual cosa la seva influència és relativa, encara que poden convertir-se en una motivació per a l’èxit”, agrega.

EL PAPER DE L’EMPATIA

L’empatia és la capacitat de penetrar de manera profunda, a través de la imaginació, en els sentiments i en les motivacions de l’altre. Sense empatia, no es pot desenvolupar el sentit moral. No es pot destriar què està ben i què està malament, perquè aquests judicis depenen, en gran mesura, de distingir entre què és bo i què és dolent pels altres. “Al voltant de l’any i mitjà de vida, el nen comença a tenir empatia”, afirma Montserrat Conde. La seva família, professors i amics, entre uns altres, influiran sobre ell perquè aprengui a tenir en compte els desitjos dels altres, ser participatiu i col·laborador en els jocs i expressar emocions negatives i positives. “Tot això perquè, en suma, aprengui a posar-se en el lloc de l’altre”, afegeix.

Experts com Martin Hoffman, psicòleg de la Universitat de Nova York (EUA), col·loquen l’empatia al centre del desenvolupament moral dels nens: “L’afecte moral o l’empatia és el factor més important que mou a ajudar a uns altres”. Determinats trastorns psicològics impedeixen que es desenvolupi l’empatia. Un d’ells és el trastorn de personalitat antisocial, més habitual en persones procedents d’ambients familiars desestructurats i sense referents que, segons Conde, “mostren un comportament freturós per complet de remordiments”. L’especialista precisa que són persones que tendeixen a crear codis propis, per la qual cosa només senten culpa en infringir les seves pròpies regles, però no els codis comuns establerts per la societat.