Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El Dia Mundial de l’Asma incideix en la necessitat de teràpies més segures i senzilles d’usar

Aquesta malaltia afecta a més de dos milions d'espanyols i obliga a 500.000 a acudir als hospitals tots els anys

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 02deMaigde2006

Més de dos milions d’espanyols pateixen asma i gairebé 500.000 han d’acudir a les urgències dels hospitals almenys una vegada a l’any per aquesta malaltia, que avui celebra el seu Dia Mundial. Amb motiu d’aquesta jornada, les associacions de pacients reclamen teràpies cada vegada més segures i senzilles d’usar, ja que “els tractaments antiasmáticos més utilitzats es necessiten per a tota la vida”, assenyala la presidenta d’AsmaMadrid, Genoveva Villar.

Molts pacients viuen amb inquietud pels “efectes secundaris d’una medicació que no podem deixar mai” i per la dificultat de maneig dels inhaladors usats per administrar-la. En conseqüència, exigeixen el seu “dret a rebre les teràpies més segures i a ser informats” d’elles pels seus metges i, paral·lelament, el desenvolupament de tècniques inhalatòries més senzilles que els facin més fàcil complir el tractament.

Por a morir

Entre els pacients amb asma greu, el temor a un desenllaç fatal està molt present, com va revelar en el Dia Mundial de l’any passat la Federació Europea d’Associacions de Pacients amb Al·lèrgia i Malalties Respiratòries amb el seu estudi “Lluitant per respirar”. La recerca, que va incloure a 1.300 malalts de cinc països (Alemanya, França, Regne Unit, Suècia i Espanya, amb 200 entrevistats per AsmaMadrid), va xifrar en milió i mitjà els asmáticos greus a Europa, que la seva característica distintiva és que almenys una vegada per setmana sofreixen atacs o serioses pertorbacions del somni.

En descriure les seves sensacions personals, els enquestats van destacar dos: por i falta d’aire. Més de la meitat confessava la seva ansietat i tensió per la malaltia, que era vista per la quarta part com un autèntic “perill per a la vida”. En l’àmbit quotidià, a més, la patologia limitava la vida social a un de cada tres afectats, impedia anar de vacances a sengles, retallava les sortides amb les seves amistats al 38%, i vetava l’exercici físic a vuit de cada deu.

Unir esforços

En els últims anys, societats mèdiques i associacions de pacients han unit les seves forces per lluitar contra la malaltia. Aquest esforç unitari es va traduir en 2004 en el primer Asma Metafórum Europeu i en el seu equivalent espanyol, reunions que van asseure les bases d’un tractament integral de la patologia al servei de cada pacient i de la seva qualitat de vida.

El malalt, per la seva banda, hauria d’assumir el seu propi compromís d’autocuidado, mentre que, des de la perspectiva mèdica, s’hauria de parar esment a aspectes claus com el control de la inflamació -essencial per tractar bé l’asma i la freqüent coincidència de la patologia amb la rinitis al·lèrgica-, la qual cosa exigiria el seu abordatge terapèutic conjunt per poder arribar a ser molt més efectiu.

Desconeixement

Per a la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR), el problema és el gran desconeixement que hi ha d’aquesta malaltia. “La immensa majoria de la població, inclosos pacients i familiars, només té una idea molt aproximada de l’asma, la qual cosa els porta a cometre errors d’apreciació que es tradueixen en un mal control de la malaltia”, assenyala Joaquín Lamela, neumólogo del Complex Hospitalari d’Orense i membre de la SEPAR.

Segons una enquesta d’aquesta societat, fins al 60% dels pacients creuen que aquest trastorn pot definir-se com a “al·lèrgia respiratòria”. Els neumólogos opinen que hauria de posar-se fi a la confusió que actualment existeix entre asma i al·lèrgia respiratòria, conceptes que tendeixen a emprar-se com a sinònims quan, en realitat, el segon d’ells “ni tan sols existeix com a diagnòstic metge”, indica Lamela.

Segons el parer d’aquest expert, l’error pot haver-se del temor que encara suscita en molts pacients una paraula -asma-, que fins a fa no gaire s’identificava amb episodis crònics d’asfíxia o ofec i contra la qual no hi havia tractaments d’eficàcia contrastada.

“Quant això era així, és a dir, quan l’asma tenia un difícil control, es comprèn que els propis nens afectats o els seus pares acceptessin millor que es parlés d’al·lèrgia respiratòria o que fins i tot s’al·ludís a termes tan vagues com el de bronquitis disneizante per descriure el seu mal, però avui el concepte d’asma ja no ha de fer-nos por i, per tant, el lògic és que utilitzem el terme adequat per referir-nos a ella”, explica Lamela.

Vacunes

Respecte al tractament amb vacunes, la seva efectivitat “mai ha pogut demostrar-se en el que veritablement importa, és a dir, en la reducció de la inflamació bronquial i la millora dels símptomes i de la funció pulmonar”, precisa el doctor de la SEPAR.

El fet que encara hi hagi persones que confiïn en l’eficàcia de les vacunes es deu, en la seva opinió, al fet que “alguns pares interpreten erròniament la fi dels símptomes com el fruit de la immunoteràpia, quan se sap que en aproximadament la meitat dels casos de nens amb asma tals símptomes cessen amb el pas del temps independentment del tractament al fet que hagin estat sotmesos”.

En qualsevol cas, Lamela troba a faltar que no hi hagi un pronunciament internacional més clar sobre aquest particular, atès que els criteris mèdics van “des dels sostinguts per organismes internacionals, com l’OMS, que assumeixen guies per a la utilització d’immunoteràpia editades per les acadèmies d’al·lèrgia, als de l’Institut Nacional de la Salut d’EUA, on es posa poca èmfasi sobre això, o als de la normativa britànica, que ni tan sols contempla aquest tipus de terapèutica”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions