Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El dibuix infantil i el desenvolupament psicomotor

Els dibuixos són una excel·lent eina per conèixer quin és el grau de desenvolupament psicomotor d'un nen i explorar aspectes de la seva personalitat

img_dibujo nino desarrollo listado

Als nens els encanta dibuixar. Poden passar una tarda sencera dibuixant i acolorint. Un disseny de la família amb un sol radiant, un cercle molt bé traçat a l’edat de cinc anys o un somriure enorme en el retrat que fa un de si mateix són, a més d’un entreteniment per a ells, una eina perquè els psicòlegs puguin avaluar la seva personalitat i el seu desenvolupament psicomotor. A continuació es descriuen com alguns aspectes del dibuix poden proporcionar pistes sobre el desenvolupament infantil.

Imatge: Viviane Stonoga

El dibuix i el desenvolupament psicomotor

Els primers intents de dibuixar comencen cap als dos anys de vida. En realitat, a aquesta edat, es realitzen gargots, doncs no s’està preparat encara neurológicamente per esbossar formes elaborades com a cercles o figures humanes.
És al voltant dels tres o cuatros anys quan els dibuixos poden proporcionar pistes sobre el seu desenvolupament psicomotriu

És al voltant dels tres o cuatros anys quan els dibuixos poden proporcionar pistes sobre el desenvolupament psicomotriu d’un menor. “Cap als tres o cuatros anys, un nen pot dibuixar formes geomètriques senzilles, com una línia recta”, comenta José Antonio Portellano, psicòleg i professor de la Universitat Complutense de Madrid. “A mesura que es creix, en el cervell es formen connexions que s’expressen, per exemple, en la capacitat per dibuixar i escriure”, explica.

Per això, a una determinada edat, la majoria dels petits ha adquirit algunes habilitats en l’àmbit del dibuix. D’aquesta manera, s’espera que un nen pugui dibuixar una línia recta als tres o quatre anys; un cercle cap als cinc anys; i un quadrat, un rombe i una creu al voltant dels sis anys.

Però no és una ciència exacta. El fet que un petit amb cinc anys no pugui dibuixar un cercle no vol dir, necessàriament, que sofreixi un retard en el seu desenvolupament. “Pot donar pistes, però sempre es realitzen altres proves. No obstant això, a partir dels set anys, els dibuixos ja no són tan vàlids per mesurar el desenvolupament psicomotor“, afegeix l’expert.

El dibuix i la personalitat

A més, a través dels dibuixos, els menors expressen el seu món emocional i afectiu. Com explica Claudia López d’Huhn, psicòloga del centre EOS (Institut d’Orientació Psicològica), “projecten en ells les emocions a les quals no poden posar paraules”. Bolquen el seu món interior en el paper en blanc. És normal, per exemple, que entre els quatre i els set anys dibuixin monstres, ja que té a veure amb les seves pors i els seus malsons.
A través dels dibuixos, els petits expressen el seu món emocional i afectiu

Aquesta experta recomana que sigui sempre un especialista qui analitzi els dibuixos dels nens com a expressió de la seva personalitat. Potser un progenitor s’alerta perquè el seu fill sempre ho dibuixa com un vampir. I, en realitat, el petit pot ser que no tingui cap conflicte amb ell, sinó que estigui enganxat a una sèrie de televisió protagonitzada per vampirs.

De totes maneres, segons López d’Huhn, hi ha alguns senyals d’alerta que poden portar a sospitar que el petit sofreix algun problema. “Per exemple, si sempre escull el color vermell o el negre per dibuixar o pintar: el primer està relacionat amb l’agressivitat, i el segon amb la tristesa“, apunta la psicòloga. Altres indicadors són que els dibuixos siguin molt petits en relació amb la fulla, ja que pot ser símptoma de timidesa o inhibició, o que els dibuixos siguin grans de forma exagerada, gairebé sortint-se del foli, “perquè poden indicar falta de límits”, afegeix.

D’altra banda, el dibuix de la figura humana proporciona moltes pistes sobre el concepte que un té de si mateix. “Hi ha els qui dibuixen una figura i de seguida l’esborren perquè diuen que és lletja. Pot ser un indicador de baixa autoestima“, puntualitza l’especialista. A més, ombrejar parts del cos pot fer sospitar que hi ha un problema amb aquesta part. “Els nens baixets solen ombrejar les cames”, aclareix.

El món emocional del nen: el dibuix de la família

El dibuix de la família és un dels més útils perquè els psicòlegs explorin el món emocional del nen. “Se li diu que dibuixi una família, la que vulgui i com vulgui”, explica el psicòleg José Antonio Portellano. “Segons el psicoanàlisi, el petit sempre projecta en el dibuix la seva pròpia família o la que li agradaria tenir, o aspectes que rebutja de la seva família”, assegura.

Pot donar-se el cas que potser dibuixi a la seva família però ell no s’inclogui. Com apunta Claudia López d’Huhn, “això pot significar que no se sent ben integrat en el nucli familiar”. Encara que, com remarca Portellano, “tots aquests indicadors cal prendre’ls amb cautela”. I per a això, cal avaluar el context familiar i social, el moment vital en el qual està el nen o si ha nascut un germà, entre altres aspectes.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions