Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El dolor i les seves conseqüències

Entre un 40% i un 60% de les consultes en atenció primària estan causades pel dolor

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 29deMarçde2009
Img dolor cabeza Imatge: Mike Johnson

El dolor motiva la meitat de les consultes en atenció primària del país i el 80% dels ingressos en urgència. Què dol a qui i per què? Metges generalistes i especialistes es posen d’acord per desenvolupar projectes de recerca que permetin indagar en el que més dol i intentar aclarir algunes de les incògnites que planteja para, així, traçar un mapa del dolor a Espanya.

Aquest mes de març representants de la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (SEMERGEN) i la Societat Espanyola del Dolor (SIGUEU) s’han reunit a València per indagar en el que més dol. De la informació recaptada per ambdues societats s’extreu que un 40% i un 60% de les consultes en atenció primària estan causades pel dolor, amb una presentació temporal i de símptomes molt diversa. El dolor, afirmen els especialistes, té una elevada prevalença i un gran impacte a Espanya, amb importants conseqüències de tipus familiar, laboral i social, a més d’un cost econòmic molt elevat.

De l’ambulatori a l’hospital

Els generalistes assumeixen que un 84% d’aquests pacients adolorits pot resoldre el seu problema en instàncies d’atenció primària sense necessitat d’acudir a urgències, la qual cosa no implica que es tracti de problemes fàcils de resoldre. Fins a un 45% dels malalts oncològics espanyols experimenta un dolor entre moderat i intens ja al moment mateix del diagnòstic, augmentant la proporció fins a un 90% en fase avançada o terminal de la malaltia.

El dolor és un símptoma que té importants conseqüències de tipus familiar, laboral i social, a més d’un cost econòmic elevat

En els ingressos d’urgències, el dolor és també una variable present en el 80% dels casos. D’altra banda, s’estima que el 60% de la població espanyola consumeix analgésicos de manera habitual, sent la cefalea el motiu principal d’aquest consum. Dins de les cefalees, el dolor de la migranya sembla sens dubte el més invalidant, per impedir al pacient dur a terme les seves tasques quotidianes d’una forma normal. “L’abordatge més eficaç del dolor entronca amb la visió integral del metge d’atenció primària, que escomet les patologies i símptomes tant des d’una perspectiva estrictament mèdica com biopsicosocial”, explica Julio Zarco, president de SEMERGEN.

Afegeix l’especialista que el dolor, en les seves múltiples facetes i des del seu origen biològic, la seva vivència psicològica i les seves connotacions socials, pugues i ha de ser atès per un metge de família en coordinació amb les unitats hospitalàries de dolor: “Aquesta simbiosi que s’ha de produir entre tots dos àmbits, hospital i centre de salut, facilitarà un millor maneig i una atenció de major qualitat del pacient amb patologia dolorosa; és per aquesta raó que la SEMERGEN va crear fa ja cinc anys un grup d’atenció al tractament del dolor capaç de recaptar dades nacionals a propòsit de tan difícil símptoma”.

La SET i la SEMERGEN van signar en el 2007 un conveni de col·laboració que, segons Manuel A. Camba Rodríguez, president de la SET, “preveu el desenvolupament de projectes de recerca conjunta per esclarir algunes de les incògnites que planteja el dolor a Espanya”.

Malalties i efectes secundaris

El dolor és propi de malalties com l’artrosis , patologia osteoarticular més prevalente en l’edat adulta, que sovint cursa amb dolor i discapacitat. Es tracta, a més, d’una de les patologies que més recursos consumeix. La demanda clínica d’aquesta malaltia acapara un 20% de totes les consultes en atenció primària i la seva prevalença a Espanya se situa entorn del 23%. La fibromialgia és un altre clàssic del que encara es desconeixen les seves causes específiques ni s’ha identificat un tractament eficaç; aquesta circumstància genera una enorme insatisfacció tant per part dels pacients com dels professionals sanitaris responsables de pal·liar el dolor.

La fibromialgia afecta a un nombre gens menyspreable de persones, sobretot dones. Es tracta d’un trastorn en el qual el dolor generalitzat, els vaivens de l’estat d’ànim i el cansament són símptomes rellevants. Altres símptomes que l’acompanyen són l’ansietat, rigidesa matutina, cefalees, trastorns del somni, parestèsies, edemes, marejos i dificultat en la concentració.

En urgències, els especialistes han de bregar sovint amb aspectes relacionats amb el dolor: alleujar dolor de tipus còlic, plantejar als pacients un tractament crònic amb opiáceos o abordar l’analgèsia en un dolor abdominal agut, entre unes altres. Preocupen també les conseqüències de tractar el dolor de forma crònica amb agents agressius i la seguretat gastrointestinal i cardiovascular dels anomenats antiinflamatorios no esteroideos (AINE).

PLA NACIONAL

Des de la Societat Espanyola del Dolor, SIGUEU, es reclama a les autoritats sanitàries l’engegada d’un pla nacional de tractament del dolor. El dolor afecta a un de cada cinc espanyols (20%) i els seus costos directes i indirectes ascendeixen gairebé al 2,5% del Producte Interior Brut. A més, la patologia limita seriosament la qualitat de vida dels pacients que la sofreixen: deteriora les seves relacions socials, causa alteracions del somni i es relaciona, entre altres trastorns, amb l’aparició de depressió i ansietat.

Els especialistes reclamen un enfocament multidisciplinari del tractament del dolor, que integri la dimensió tant somàtica com a emocional d’aquest símptoma. Entre els punts fonamentals del pla nacional, la SET barreja l’obligatorietat de disposar als hospitals de nivell quatre d’unitats de dolor pluridisciplinarias independents de qualsevol servei, que disposin d’un pressupost propi i estiguin equipades amb personal mèdic de diferents especialitats i altres professionals com a psicòlegs, terapeutes ocupacionals, treballadors socials, infermers i secretaris.

Una altra qüestió que preocupa a la SET és la formació actual dels professionals quant a fisiopatologia, diagnòstic i tractament del dolor. L’organització advoca també per un pla de formació continuada en dolor, com el consensuat amb la SEMERGEN, encara que per a metges especialistes que s’impliquin en el tractament del dolor dins dels hospitals, com és el cas d’anestesiólogos o neurocirujanos. La SET proposa implantar un programa docent, d’un any de durada com a mínim, que comprengui tots els coneixements teòrics i pràctics imprescindibles: anatòmics, fisiològics, farmacològics, psicològics, tractaments de neuromodulación, infiltracions articulessis, bloquejos nerviosos i tècniques de cirurgia mínimament invasiva.

La recepta oficial d’estupefaents i un talonari complex d’emplenar -l’obtenció del qual segueix sent molt dispar entre les comunitats autònomes i, fins i tot, dins d’una mateixa comunitat-, ha de quedar contemplada en els futurs plans, segons sosté aquesta societat. La disponibilitat en alguns hospitals de tots els opiáceos registrats al mercat ha de quedar garantida, unificant l’obligatorietat de la recepta oficial i equiparant el tracte econòmic en el Sistema Nacional de Salut.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions