Es pot “morir de pena”. Encara que soni exagerat, la veritat és que durant el procés de duel per la mort d’un afí, l’organisme s’afebleix en gran mesura per la situació d’estrès a la qual es veu sotmès. L’augment del ritme cardíac, la pressió arterial i la coagulació sanguínia que provoca l’estrès podrien ser la causa de l’augment de les probabilitats de sofrir un atac al cor just després de la defunció d’un ser estimat. El suport familiar i dels amics, així com l’assistència mèdica, són fonamentals per sobrellevar la situació i minimitzar els riscos.
Després de la mort d’un ser estimat, la probabilitat de sofrir un infart és un 20% superior a la normal. Encara que amb el pas dels dies el risc es redueix, roman elevat durant una setmana. Les causes s’atribueixen a l’estrès psicològic causat pel sofriment intens, l’angoixa i el neguit que provoca la pena. Aquestes són les conclusions d’un recent treball publicat en la revista “Circulation”, de l’American Heart Association, dut a terme en gairebé 2.000 pacients que havien superat un atac al cor entre 1989 i 1994. Un total de 270 individus van assenyalar haver perdut almenys un ser estimat en aquest període i 19 dels atacs es van registrar amb prou feines 24 hores després de la defunció.
Duel pel cònjuge
Aquest treball mostra també que, a llarg termini, els afectats per la pèrdua de la seva parella tenen més risc de morir de malalties cardíaques o accidents cerebrovasculares en el futur. Si ben els científics, de la Universitat d’Harvard a EUA, constaten que el risc per a tota la vida de sofrir un infart de miocardi per aquest motiu és molt baix, aconsellen cuidar-se als moments de pèrdua i buscar atenció mèdica per vigilar els símptomes associats, com a dolor en el pit i dificultat per respirar. També els familiars dels afectats han de proporcionar suport immediat per ajudar a prevenir aquest tipus d’incidents, sobretot, a l’inici del procés del duel.
Per norma general, els infarts provocats per estrès solament ocorren en persones amb malaltia subjacent del cor, per la qual cosa s’ha de posar l’accent sobretot en aquestes quan s’enfronten a la defunció d’un ser estimat.
Duel: dolor, angoixa i falta de somni
Cal vigilar a les persones amb malaltia cardiovascular quan s’enfronten a la defunció d’un ser estimat
El procés fisiològic que ocorre durant el procés de duel explica, en part, les conclusions de l’estudi. Durant aquest temps, les persones dormen poc, perden l’apetit i augmenten els nivells de cortisol, una hormona que s’allibera quan se sofreix estrès. Com a conseqüència, augmenta el ritme cardíac, la pressió arterial i la coagulació de la sang.
A més, els problemes per dormir i la pèrdua de l’apetit alteren el mitjà intern de l’organisme i contribueixen a danyar el cor. Finalment, els científics assenyalen que el duel també pot fer que moltes persones abandonin o descurin la seva medicació, fonamental si són fàrmacs per al control de malalties cardiovasculars.
Duel i cor
El duel és una resposta normal i, sobretot, saludable davant la mort d’un ser estimat; és més, és necessari passar per ell per no caure en futurs problemes psicològics. El sentit és recuperar-se de la pèrdua amb l’acceptació de la mateixa i pot durar entre sis i dotze mesos. Sumats als anteriors, els atacs de plor, mareig, nus en la gola, sensació de que el que ocorre no és real, maldecaps, hiperventilación, nàusees, agitació i irritabilitat, tristesa, depressió, cansament, dificultat per concentrar-se i problemes per dormir, són símptomes freqüents també.
Encara que el dolor inicial és fort, disminueix amb el pas del temps. No obstant això, el duel pot ser que no desaparegui per complet. Les primeres sensacions són de negació i no acceptació del que ocorre. També pot produir-se un xoc emocional que faci que la persona s’oblidi del viscut en moments concrets. El camí habitual és acceptar a poc a poc la pèrdua. Encara que el procés pot allargar-se, són les coses del dia a dia les que fan que l’afectat se senti cada vegada millor i el que li permetrà organitzar de nou la seva vida.
L’etapa final arriba quan es torna a invertir el temps en activitats que potser s’havien abandonat i s’emprenen noves relacions personals, a pesar que el sentiment de culpabilitat sovint aflora en aquest moment. Parlar del tema amb altres persones, dormir i menjar bé, i fer exercici amb regularitat, millora la sensació de benestar global de l’organisme, també en l’aspecte psicològic. Convé evitar l’alcohol, ja que pot augmentar la sensació d’estar deprimit. També és important prorrogar decisions importants fins que un se senti millor, així com reservar un temps personal per plorar, sentir ràbia o, simplement, no sentir gens.
L’estrès lleva anys de vida? El sofriment fa emmalaltir? Són preguntes plantejades en el nou estudi que acaba d’engegar la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), amb l’objectiu de comprovar si situacions d’estrès i depressió predisposen a sofrir síndrome metabòlica, que en l’actualitat sofreix un 15% de la població espanyola. Anteriors estudis ja han afirmat que l’estrès altera el sistema immunològic i provoca el desenvolupament d’infeccions o malalties.
Si una persona sense factors de risc de síndrome metabòlica, davant una situació d’estrès, per ansietat, depressió, esdeveniments vitals estresantes (com la pèrdua d’un ser estimat) o per una pobra qualitat de vida veu augmentades les seves probabilitats d’emmalaltir, caldria considerar l’aspecte psicològic en el seu desenvolupament.
