Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El flato: què és i com combatre-ho

El dolor abdominal transitori associat a la pràctica esportiva, i conegut com flato, no té repercussió sobre la salut de l'afectat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 11deMarçde2013
img_flato corredor list

Qui, a la meitat d’una carrera, no ha sofert alguna vegada un dolor punxant en un costat de l’abdomen? Per què hi ha persones que semblen més predisposades a patir aquesta molèstia anomenada flato? Hi ha esports on és més habitual que es produeixi? Les causes del flato, que tan mala estona fa passar durant la pràctica esportiva, encara no estan massa clares. En aquest article es donen algunes respostes i s’indiquen alguns consells que poden ajudar a prevenir el dolor abdominal transitori associat a la pràctica esportiva.

Img flato corredor articulo
Imatge: epimetheus

La comunitat mèdica descriu el flato com el dolor abdominal transitori vinculat a l’exercici (DAT) que, en ocasions, és tan molest que fa detenir l’activitat esportiva. Aquest dolor agut i punxant és habitual que aparegui a la zona abdominal per sota de les costelles. No obstant això, alguns esportistes indiquen la mateixa dolència però centrada entre el coll i l’espatlla, a l’àrea de la clavícula. Malgrat ser freqüent en moltes persones i, fins i tot perjudicial per al rendiment de l’esportista d’elit, el flato està considerat com una molèstia benigna i autolimitada.

Flato o dolor abdominal transitori vinculat a l’exercici

El flato està considerat com una molèstia benigna i autolimitada sense repercussió sobre la salut

Algunes de les hipòtesis tradicionals, no demostrades fins al moment, assenyalen com a culpables del seu desenvolupament: una rigidesa excessiva de la columna vertebral; una situació d’hipòxia (escassetat d’oxigen) en el diafragma (múscul que separa la cavitat toràcica de la cavitat abdominal i que intervé en el procés respiratori), a causa que la sang es dirigeix cap als músculs implicats i es restringeix a aquest múscul; una possible tensió dels lligaments que uneixen l’estómac amb el diafragma; o, fins i tot, el fregament de les vísceres i la conseqüent irritació del peritoneu (membrana que embolica la major part dels òrgans).

Però, per què el flato afecta més algunes persones que a unes altres? Juan Bosch, metge especialista en Medicina de l’Esport de l’Hospital Sant Rafael de Germanes Hospitalàries, a Barcelona, assenyala que el dolor abdominal transitori “no té encara una explicació clara i, per tant, no pot establir-se el seu origen. De totes maneres, s’observa una major susceptibilitat a patir-ho en els individus amb una actitud cifótica (mala postura mantinguda que fa a la persona inclinar-se de forma excessiva i augmenta la seva corba dorsal) o amb una excessiva rigidesa en la musculatura vertebral. També hi ha una relació inversa amb l’edat (a menor edat, major risc de sofrir-ho). El que sembla clar és que no té relació amb el sexe, ja que els sofreixen per igual homes i dones”.

Esport i el molest flato
Un treball de l’Avondale Centri for Excercise Sciences at Avondale College, en Cooranbong (Austràlia), publicat en ‘Medicine and science in sports and exercice’ ja apuntava aquesta dissociació del flato amb el sexe. Els investigadors DP. Morton i R. Callister, de dilatada experiència en l’àmbit de la Medicina de l’Esport, en un dels seus estudis van buscar, entre 965 participants de sis activitats esportives diferents (atletisme, natació, ciclisme, aeròbic, bàsquet i equitació), la correlació entre flato i altres característiques individuals com a edat, sexe, índex de massa corporal (IMC) i, fins i tot, nivell d’entrenament i experiència esportiva. Solament van poder trobar una relació directa entre els qui estan més entrenats, que tenen menors possibilitats de sofrir-ho, però això no té efecte sobre la gravetat del dolor.

Els autors van establir, després d’un any de seguiment, que les modalitats esportives més afectades pel flato són la natació (75%), la carrera (69%), l’equitació (62%), l’exercici aeròbic (52%), el bàsquet (47%) i el ciclisme (32%).

Alleujar el flato

Juan Bosch, metge especialista en Medicina de l’Esport, assegura que el fet de sofrir flato no sembla que tingui repercussió alguna sobre la salut, si l’afectat segueix amb l’activitat física, encara que afegeix que “tant les característiques com la intensitat del dolor solen obligar a parar l’exercici”. Una vegada sorgeix, l’execució de diferents maniobres, “com realitzar una respiració abdominal, fer estiramientos del costat dolorós o expulsar l’aire amb els llavis frunzits pot disminuir-ho“, indica.

Un altre estudi dels experts australians DP. Morton i R. Callister, publicat en ‘International Journal of Sport Nutrition and Exercice Metabolism’, en 2004, sobre l’efecte de la composició de les begudes ingerides relacionat amb el dolor abdominal transitori també té les seves conclusions: amb l’objectiu d’evitar el flato, els individus susceptibles haurien d’abstenir-se de consumir sucs de fruites i begudes reconstituïdes amb gran contingut en carbohidrats i alta osmolaritat (begudes hipertónicas), poc abans i durant l’entrenament. Aquesta afirmació la corrobora Bosch qui agrega que, alhora, “la pràctica habitual d’exercici físic disminueix la percepció del dolor quan aquest sorgeix“.

Una revisió de C. Ayán, de la Facultat de Ciències de l’Educació i l’Esport, de la Universitat de Vigo (Pontevedra), publicada en la ‘Revista Andalusa de Medicina de l’Esport’, resumeix en quatre punts les recomanacions per els qui són més susceptibles de sofrir flato:

  1. Modificar la pauta respiratòria una vegada apareix: les inspiracions profundes o la respiració abdominal poden disminuir la seva intensitat.
  2. Mobilitzar l’abdomen: fer estiramientos de la zona afectada, aplicar pressió amb la mà o augmentar la tensió de la musculatura de l’àrea afectada mitjançant contraccions musculars voluntàries.
  3. Controlar la ingesta de sòlids i líquids abans i durant l’exercici, per poder identificar de forma més fàcil els que amb major freqüència desencadenen un episodi.
  4. Fisioteràpia en els afectats que s’hagi demostrat una correlació entre aquest dolor abdominal i una alteració postural.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions