Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El Govern reconeix que no li convé acabar amb les llistes d’espera mèdiques

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 14deMarçde2002

“Es fa necessari insistir que un sistema de finançament públic i universal no ha de tenir per objecte l’aconseguir una llista d’espera zero. Això implicaria l’existència de professionals ociosos a l’espera de rebre pacients, amb l’increment de costos i la consegüent pèrdua d’eficiència que això comportaria”. Tan impactant argumentació figura en un document oficial del Ministeri de Sanitat.

El reconeixement de l’Administració que acabar amb les llistes d’espera no és convenient ve recollit en un informe elaborat en el si del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, òrgan en el qual estan representades totes les comunitats autònomes i el Govern.

El polèmic raonament sobre les llistes d’espera mèdiques -tant les quirúrgiques com les de proves diagnòstiques- esbossat pel Ministeri de Sanitat cobra encara més importància si es té en compte que tal apreciació forma part de les consideracions generals efectuades pel grup d’experts que fa dos anys es va constituir, per ordre de la ministra Celia Villalobos, per intentar erradicar el problema de les demores existents per operar-se.

Les denúncies d’alguns cirurgians cardiovasculars d’Andalusia i Catalunya relatives a la mort de diversos malalts cardíacs que es trobaven en llista d’espera va deslligar a principis del 2000 una de profunda crisi sanitària que va obligar a adoptar mesures d’urgència.

Homogeneïtzar i coordinar

Una d’aquestes iniciatives va consistir a crear un grup d’experts, compost per professionals de les disset comunitats espanyoles, el treball de les quals, conclòs fa ara un any, es va basar a establir una sèrie de criteris destinats a homogeneïtzar i coordinar la gestió de les llistes d’espera mèdiques, independentment del territori. L’objectiu final no era un altre que evitar desequilibris en els temps d’espera quirúrgics i diagnòstics entre unes regions i unes altres.

A més d’incidir que el sistema sanitari públic no ha de tenir com a finalitat aconseguir una llista d’espera mèdica zero, l’equip de treball del Consell Interterritorial assenyala en el document, anomenat “Factors determinants de l’existència de llistes d’espera i propostes d’actuació”, que “la presència de llistes d’espera no és un element obligadament negatiu. En efecte, uns temps d’espera estables i clínica i socialment acceptables són un factor d’eficiència del sistema, ja que possibiliten l’adequada programació del treball”.

Després d’un any guardat en el calaix, el Govern ha desempolsat l’informe dut a terme pel grup d’experts entre el 2000 i el 2001 per utilitzar-ho en la realització d’un decret estatal sobre llistes d’espera. Es tracta d’una normativa que establirà els períodes màxims de retards a l’hora de sotmetre’s a una intervenció quirúrgica o a una prova complementària (escàner, ressonància magnètica, ecografia…).

Rubén Moreno, secretari de Gestió i Cooperació Sanitària, ha anunciat recentment que el seu departament ultima el citat decret, que es deriva, segons va reconèixer ell mateix, “dels treballs d’any i mitjà sobre llistes d’espera en el si del Consell Interterritorial”. El text legal d’obligat compliment per a totes les comunitats fixa un període màxim d’espera de 180 dies per a operacions, que serà de 60 dies en proves diagnòstiques i consultes externes.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions