El virus altament patogen H5N1 que ha provocat el primer cas de grip aviari a Espanya (un somormujo oposat en l’aiguamoll de Salburua, a Vitòria) és similar als trobats en diversos països d’Europa i no té els mateixos trets que els que afecten a aus domèstiques i salvatges de països africans. Est és un dels resultats preliminars del Laboratori Nacional de Referència d’Algete (Madrid), que ha conclòs part del treball de seqüenciació de les cadenes d’aminoàcids del virus.
Mostres de l’au infectada van ser remeses el divendres al laboratori de referència de Weybridge (Gran Bretanya), el mateix dia en què es va fer públic el cas. Aquest centre haurà de ratificar les troballes d’Algete i podria determinar, encara que no és segur, si el somormujo va ser infectat a Espanya per una altra au migratòria procedent d’un país europeu o si, per contra, va migrar portant la malaltia des de Centroeuropa.
Les aus tendeixen a incubar el virus durant un període de 21 dies. Entre tres i cinc dies després es produeix una alta mortalitat. El virus ha anat transformant-se des de l’aparició dels primers casos a Corea en 2003. Ha mantingut les seves principals característiques mentre matava a més de 150 milions d’aus, però conforme ha anat avançant per tot el sud-est asiàtic, Rússia, Iran, Turquia, Europa i Àfrica, alguns dels seus trets han canviat. A Nigèria s’han localitzat cinc cadenes amb trets diferents del mateix H5N1.
