Més del 67% dels homes amb disfunció eréctil van solos al metge, sense deixar-se acompanyar per la seva parella, segons conclou un nou estudi. No obstant això, aquesta pot ser la seva principal aliada per animar-los a resoldre aquest problema de salut, que pot ser símptoma d’uns altres més greus, com les dolències cardiovasculars i la diabetis. A continuació es descriu què paper juga la parella de l’afectat per disfunció eréctil, què pot amagar-se després d’aquest trastorn i quines solucions hi ha disponibles.
La disfunció eréctil és un problema que, sovint, l’home intenta resoldre en solitari: el 67,2% dels espanyols afectats acudeix al metge sense la companyia de la seva parella per aquesta qüestió. No obstant això, seria idoni que la parella s’impliqués, segons ha desvetllat un nou estudi, l’ATLES, impulsat per Associació Espanyola d’Andrologia, Medicina Sexual i Reproductiva (ASESA), amb la col·laboració de Bayer. Aquest treball ha aprofundit en el coneixement de com perceben els homes afectats la seva disfunció eréctil i sobre què pensen sobre aquest tema els metges d’atenció primària.
Aquesta forma de procedir té el seu origen en què bona part dels afectats tendeix a recloure’s davant la pèrdua de l’erecció. Primer, els produeix sorpresa i s’exposen a les relacions sexuals per veure què succeeix, però una vegada que constaten que aquests episodis es repeteixen, senten vergonya, eviten les relacions sexuals, es tornen reservats i solen perdre l’autoestima i deprimir-se, assegura Ana Puigvert, coordinadora nacional de l’estudio ATLES, expresidenta d’ASESA i codirectora de l’Institut d’Andrologia i Medicina Sexual (IANDROMS), a Barcelona.
La parella, víctima del problema i aliada de l’afectat
La parella de l’home que pateix disfunció eréctil també resulta afectada, tant en la seva relació amb ell com en l’àmbit sexual, però també pot convertir-se en la millor aliada per resoldre-ho.
Entorn del 18,9% dels espanyols d’entre 25 i 70 anys pateix disfunció eréctil
Quan es manifesta la disfunció eréctil, sovint es deixen de costat les relacions sexuals. A més, es poden “observar dues situacions molt curioses en la parella: alguns canvien la manera de relacionar-se, es tornen com a germans; i en altres casos, en evitar el contacte sexual, les seves dones tenen por que es trenqui la relació, sospiten que hi hagi una tercera persona o senten que ja no les volen, que no són atractives i que no estan en forma, quan no és cert. El que ocorre és que el seu company ha perdut la seva funció sexual”, explica Puigvert.
Segons aquesta especialista, a diferència del que passa en altres trastorns com l’ejaculació precoç, que produeix una gran ansietat davant l’acte sexual i que pot desembocar en la ruptura de la parella més jove, la disfunció eréctil es manifesta a edats més tardanes i l’impacte en la relació no és tan radical. En molts casos, els homes, al no tenir ereccions, no prenen la iniciativa en les relacions sexuals i, per tant, no succeeix gens.
L’home amaga aquesta alteració per vergonya, tendeix a no comentar-la amb ningú, ni tan sols amb la seva parella, i la major part de les vegades, si al final decideix consultar a un especialista, va solament. No obstant això, altres vegades, la dona és testimoni en primera persona del problema i, com a vigilant principal de la salut de la família, també s’ocupa de la de la seva parella i és qui li anima i li dona l’empenta definitiva perquè acudeixi al metge.
Disfunció eréctil, un símptoma d’alarma
Entorn del 18,9% dels espanyols d’entre 25 i 70 anys pateix disfunció eréctil, segons es desprèn de diferents enquestes que valoren la salut sexual en els homes, com la IEF (Index of Erectil Function) i la SHIM, en homes que han sofert o sofreixen aquest problema. Altres dades apunten que és més freqüent a partir dels 45 anys, moment vital en què augmenten les malalties generals en el gènere masculí, com la hipertensió , la hipercolesterolemia i la diabetis.
Més del 70% dels homes amb disfunció eréctil prefereixen que sigui el metge qui els pregunti si tenen algun problema d’erecció
Encara que hi ha un retard diagnòstic, en els últims anys han tingut lloc tres esdeveniments decisius que han afavorit que la disfunció eréctil es faci visible. El primer ha estat el desenvolupament de la contracepció de la dona; el segon, el llançament d’una pastilla per combatre-la, el sildenafilo (la popular Viagra ®); i el tercer, i més recent, el llançament d’una píndola bucodispersable per aconseguir l’erecció (del compost vardenafilo), que permet prendre-la-hi de manera més discreta, ja que es desfà immediatament en la boca, segons Puigvert.
Aquestes novetats han ajudat a posar la disfunció eréctil en l’agenda mediàtica; al fet que més homes i dones siguin conscients que és un problema de salut i, en concret, un important símptoma sentinella; i al fet que es consulti més al metge i, per tant, s’hagi reduït el retard diagnòstic. Fa 15 o 20 anys, a l’especialista acudien homes amb una evolució de cinc o sis anys, mentre que, en l’actualitat, van després de vuit mesos o un any de pèrdua de l’erecció i, com a molt, tres anys. No obstant això, l’estudi ATLES ha desvetllat que més del 70% dels homes amb disfunció eréctil prefereixen que sigui el metge qui els pregunti si tenen algun problema d’erecció, en lloc d’haver de donar ells el primer pas.
La disfunció eréctil és un senyal d’alarma de trastorns cardiovasculars
“La naturalesa és molt sàvia. Tothom ha de comprendre que no hi ha cap procés en el cos gratuït o innecessari. La disfunció eréctil és un exemple. Encara que ningú es mor directament per ella, afecta a la qualitat de vida que, si es deteriora,condueix a quadres de depressió i ansietat“, apunta l’especialista.
A més, és signe de trastorns cardiovasculars: les artèries del penis són les més fines de l’organisme i, per tant, les primeres que es deterioren davant determinades situacions de risc, com la hipertensió, la hipercolesterolemia i l’arterioresclerosis. “La disfunció eréctil és la veu d’alarma que utilitza el cos per assenyalar que el cor marxa malament. Avui se sap que és un factor de risc: augmenta la probabilitat de patir un infart als cinc anys de la manifestació d’aquest símptoma”, adverteix Puigvert.
Els homes que, durant més de tres mesos (entre tres i sis), sofreixen disfunció eréctil de forma contínua cada vegada que mantenen relacions sexuals amb una periodicitat normal, que a partir dels 50 anys seria d’una vegada per setmana, haurien de consultar al metge, segons Ana Puigvert. Si es deixa passar el temps, la deterioració de la funció pot ser cada vegada major.
“La disfunció eréctil és qüestió de salut, és indispensable consultar a l’andrólogo, de la mateixa forma que es consulta al metge per un mal de cap o d’estómac”, insisteix Puigvert, máxime quan avui dia hi ha més solucions terapèutiques disponibles en format de comprimits (sildenafilo, tagalafilo i vardenafilo), injeccions, supositoris, suport psicològic i intervencions quirúrgiques. Gràcies a elles, més del 60% dels casos de disfunció eréctil es poden revertir de forma reeixida.
