A simple vista, fer-se un tatuatge temporal sembla d’allò més innocu. No obstant això, depèn de l’henna que s’utilitzi. El perill estreba en la substància química que li aporta el color fosc a l’henna negra, que és la que s’empra de forma habitual a Occident. Per aconseguir aquesta coloració, s’afegeix un tint prohibit per a l’ús en la pell, la parafenilendiamina (PPD), que és més fàcil d’utilitzar i dura més. El problema és que té un alt poder sensibilizante i és inductor de dermatitis al·lèrgiques de contacte. I no solament això: a la llarga, pot produir al·lèrgies creuades amb alguns medicaments i provocar reaccions fatals. A continuació s’expliquen els riscos d’usar henna negra en tatuatges temporals.
L’henna negra
Els productes cosmètics regulats no són perillosos. No obstant això, de vegades s’utilitzen substàncies sense cobertura legal que poden provocar problemes nefasts. És el que succeeix amb els pseudotatuajes o tatuatges temporals, tan de moda en els últims temps. Els seus efectes adversos poden donar-se, fins i tot, en els qui els hi van realitzar fa 20 anys. Però, quin és la raó?
El problema més greu per a la persona sensibilitzada són les reaccions al·lèrgiques greus amb alguns medicaments
En principi, l’henna autèntica és d’un color marró-verdós i sol deixar una coloració marró-vermellosa sobre la pell. La seva durada és de tres o quatre dies. Aquesta henna s’usa de forma tradicional en les cerimònies rituals de països islàmics per decorar de manera perible pell, pèl i ungles, encara que també s’ha emprat com a bacterioestàtic i antifúngico. Malgrat el seu ús generalitzat, s’han registrat pocs casos de dermatitis per contacte.
No obstant això, a Occident s’utilitza més una henna de color negre intens. Però aquesta coloració no existeix en forma natural. S’obté a partir de l’henna original a la qual se li afegeix la parafenilendiamina (PPD), “que li confereix un color més fosc, facilita el tatuatge, la seva durada és de més d’una setmana i, a més, és més barata”, explica Ramón Grimalt, dermatólogo, professor de Dermatologia en la Universitat de Barcelona i coordinador de dermatologia a la Universitat Internacional de Catalunya. El problema és que la concentració de PPD és d’al voltant del 15%, quan els nivells màxims permesos per a ús cutani són del 2% i en tints per al cabell del 6%. I, en aquest últim cas, no poden aplicar-se directament sobre la pell, les celles o les pestanyes.
Els riscos de l’henna negra
En l’article ‘Riscos dels tatuatges d’henna negra’, publicat en Anals de Pediatria, els autors, del Servei de Dermatologia de l’Hospital Universitari La Pau (Madrid), expliquen que els tatuatges d’henna negra no estan contemplats en la normativa europea sobre cosmètics i, pel seu caràcter temporal, tampoc en la legislació que regula els tatuatges permanents. Així, entre el buit legal i el desconeixement de la població, cada vegada són més les persones que s’exposen als seus perills.
Els investigadors assenyalen que estan augmentant els casos d’èczemes de contacte al·lèrgic, sobretot, en nens i adolescents i en període estival.Els seus efectes en la pell són des d’un èczema lleu amb picor, inflor o coïssor, fins a la presència de vesícula i butllofes.
El tractament d’elecció és amb fàrmacs corticoides, encara que poden deixar seqüeles, com la zona singloto o hiperpigmentada i cicatrius permanents (queloides).
Al·lèrgies creuades amb medicaments: perill de mort
El colorant negre que afegeixen a l’henna està prohibit per al seu ús sobre la pell i pot desencadenar reaccions greus
El problema més greu per a la persona sensibilitzada és que, en el futur, pot sofrir reaccions al·lèrgiques greus amb alguns medicaments (reaccions creuades), que poden provocar compromís vital amb insuficiència respiratòria i insuficiència renal. Entre aquests destaquen les sulfonamidas (substància química que forma el nucli de la molècula de les sulfamidas), un grup que inclou antimicrobianos i hipoglucemiantes; l’àcid paraaminobenzoico (PABA), que és un component de diversos fotoprotectores; i els antihistamínics i alguns anestèsics.
Grimalt aclareix que “a causa de la reacció creuada que presenta la PPD amb les sulfamidas (antimicrobiano que en l’actualitat s’utilitza poc) i amb alguns anestèsics locals (com la benzocaina entre uns altres), és important advertir-ho al dentista, al dermatólogo i a l’anestesista, si un se sotmet a intervencions amb anestèsia local”.
Advertiments sobre els riscos de l’henna negra
Tal és la importància dels efectes adversos de l’henna negra que, al juny de 2012, l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) va advertir sobre el perill potencial de realitzar-se un tatuatge temporal a força d’aquest producte i que s’ofereixen en llocs públics durant l’estiu, com a platges o mercats ambulants. També assenyalava que el colorant negre que solen emprar està prohibit per al seu ús sobre la pell i que poden desencadenar reaccions greus, a més d’augmentar la possibilitat d’al·lèrgies a tints capil·lars. Així i tot, si després si es fes un tatuatge, apareix picor o butllofes, cal acudir al metge.
La parafenilendiamina (PPD) és una substància química, principal culpable de les reaccions al·lèrgiques als tints. A Espanya, al contrari del que succeeix en països com Alemanya, França o Suècia, no està prohibida la seva utilització en tints per al cabell, encara que s’estableix una concentració màxima molt restrictiva. Segons la Directiva 76/768/CEE del Consell de 27 de juliol de 1976, la concentració permesa màxima és del 6% i no pot aplicar-se sobre la pell, les celles o les pestanyes.
No obstant això, també es pot trobar com a ingredient en molts productes emprats en la vida quotidiana com a tints tèxtils, gomes, lacas, ombres d’ulls, màscares de pestanyes, cremes de protecció solar i, fins i tot, en tinta xinesa o d’impressió, màquines de fax, productes de fotografia, pneumàtics, manillars de bicicletes, ulleres de bussejo, vestits de neoprè o eines.
