El primer bebè en la parella

L’arribada d’un fill transforma per complet la quotidianitat, tant des del punt de vista individual com des d’una perspectiva conjugal. El bebè canvia els hàbits dels progenitors, que han de condicionar el seu temps, el seu espai i els seus costums a aquest nou membre de la família que no entén d’horaris, dies festius ni caps de setmana i que revoluciona amb la seva presència una llar formada fins llavors només per dues. Aquesta transformació en la vida de les parelles, que en general produeix enorme satisfacció i alegria, també pot portar amb si altres sentiments menys positius, fins i tot generar crisis i conflictes que han de ser tractats a temps.

“Cal tenir en compte que tant l’home com la dona són ‘un’ abans del naixement d’un fill i ‘un altre’ després” -sosté Pilar Vizcaíno, de l’Associació Nacional d’Educació Prenatal (ANEP)-. Al principi es passa de ser dos a ser tres, és un canvi molt gran que requereix la reestructuració de la parella. Segons l’especialista, amb l’arribada d’un bebè la relació de la parella sofreix un procés de canvi que pot generar conflictes si no s’està alerta. Aquests problemes poden ser de molt diversos tipus i un dels més freqüents es relaciona amb els pares, ja que als homes els costa trobar el seu paper en aquesta relació de tres: la mare, sobretot en els primers mesos, està molt pendent del nen, el seu món se centra en la criatura i el pare es pot sentir desplaçat.

“Un altre conflicte pot donar-se perquè no coneixem al bebè. És un ‘tercer’ amb el qual hem d’iniciar un procés d’empatia”, agrega Biscaí. “Per això, és fonamental una bona comunicació, obrir l’espai per al diàleg en la parella”. L’experta assegura que altres qüestions no desitjades que pot generar el naixement d’un fill són els sentiments negatius com l’ansietat, la culpabilitat i els temors. “Ens preguntem si ho farem bé, si serem bons pares. Per això, cal preparar-se per a l’arribada del bebè, revisar el nostre ‘nen interior’, les petjades de la nostra pròpia infància”.

Biscaí subratlla, a més, que la decisió de tenir fills ha d’estar per sobre de la parella, ja que el bebè no és una manera de “salvar” una relació poc sòlida. “Hi ha alguns matrimonis que creuen que el bebè pot arreglar un vincle que no sigui harmònic i això és un error. Per exemple, si el bebè ‘ve a arreglar alguna cosa’ probablement viurà amb aquest mandat al llarg de la seva vida, potser tindrà un afany d’excessiva rigidesa. Vist el vist, és fonamental que la parella es vinculi bé, li parli al bebè com un adult, i que no li mantinguin al marge sinó que tractin d’integrar-lo”.

Per aquesta raó, la preparació per a rebre un bebè és molt important i per a això existeixen cursos, llibres i teràpies que poden afavorir l’arribada d’un nen a la llar. Des de l’Associació Nacional d’Educació Prenatal (ANEP) realitzen els següents suggeriments davant l’arribada del primer bebè:

• El primer suggeriment és fer un treball personal, ja sigui amb ajuda d’un especialista o a partir una introspecció, per a conèixer les petjades de la nostra infància.
• Un segon suggeriment és contactar amb el nostre jo íntim, els nostres sentiments, temors, inseguretats i expectatives.
• La tercera proposta és augmentar el diàleg en la parella, afavorint la comunicació i l’escolta activa.
• En quart lloc, és indispensable relaxar-se, buscar moments de silenci i estar sol per a rebre millor al bebè.

La reformulació dels rols dels homes i les dones en la nostra societat ha provocat canvis en tots els ordres de la vida però fonamentalment en les relacions familiars. Si fa unes dècades enrere la cura dels nens era responsabilitat exclusiva de les mares, avui aquesta funció dista de ser únicament de les dones. Per aquest motiu, davant l’arribada d’un nen els pares i les mares han de resoldre com es repartiran la cura del bebè, ajustant i adaptant, en la mesura que sigui possible, els seus horaris.

Una de les possibilitats que ofereix la legislació espanyola des de 1999 és la de sol·licitar una baixa maternal per a poder dedicar els quatre primers mesos de la vida del nen sense tenir obligacions laborals. A partir de la promulgació de l’anomenada Llei de Conciliació de la Vida Laboral i Familiar, número 39/1999, s’estableix en l’article 48 que “les sis setmanes immediates posteriors al part són de descans obligatori per a la mare, però el pare pot gaudir de manera simultània o successiva amb la mare d’una part o de tot el període de deu setmanes posteriors del total de les setze”. Aquest dret s’estén als fills adoptius, en els supòsits d’adopció i acolliment, ja sigui a partir de la decisió administrativa o de la resolució judicial per la qual es constitueix l’adopció.

Si bé fins a aquest moment el número de les sol·licituds de baixes paternals és molt inferior a la de les maternals, també és cert que es nota un cert increment en el nombre de pares que sol·liciten els permisos. Segons dades de l’Institut de la Dona, 239.858 persones van demanar permisos per l’arribada d’un fill en 2003 i només el 1,54% del total van ser homes. Però si es miren les dades en perspectiva, s’observa que va haver-hi un increment respecte als percentatges de 2000, any en què els permisos demandats pels homes no arribaven a l’1% del total.

Les sol·licituds d’excedència per a dedicar-se a cura dels nens també tenen rostre femení, ja que el 96,38% van ser sol·licitats per les mares, i l’abandó del mercat de treball per qüestions familiars es va produir gairebé en un 94% per part de les mares, sempre segons un estudi de l’Institut de la Dona, basat en dades de l’Institut Nacional de la Seguretat Social. Tant en els índexs d’excedències com en els d’abandó del treball es registra un lleu augment del percentatge d’homes que assumeixen les responsabilitats de l’atenció dels nens, però encara continuen sent sectors molt minoritaris en la societat espanyola.

Juntament amb els canvis profunds en l’estil de vida de la parella que comporta l’arribada del bebè, apareixen altres modificacions en la quotidianitat, com les alteracions en el somni, els canvis en els ritmes dels menjars i la freqüència de les relacions sexuals.

Segons el Col·legi Americà d’Obstetrícia i Ginecologia, la represa de les relacions sexuals pot realitzar-se, en línies generals, després de quatre setmanes. De totes maneres, cada cas és diferent i la parella ha de consultar al ginecòleg per a evitar problemes de salut o de seguretat. En el llibre Què es pot esperar quan s’està esperant, considerat la “Bíblia” de les embarassades perquè ha venut més de vint milions d’exemplars a tot el món, s’inclouen una sèrie de suggeriments sobre aquest tema: deixar de costat les tensions, mantenir una bona comunicació i crear un bon ambient. “Quan la família passa de dues a tres, la parella ja no pot fer l’amor quan i on vol”, afirmen les autors del text. “En lloc d’això, haurà d’aprofitar l’oportunitat quan es presenti o bé establir un programa ben planificat”.

Els moments d’absoluta i completa intimitat es veuran dràsticament reduïts amb l’arribada del bebè a la família i per això l’idil·li podrà ser menys espontani, però això no indica que la qualitat del vincle es vegi deteriorada. A més, els experts suggereixen que es busquin formes alternatives de gratificació que incloguin petons, carícies, diàlegs i redescobrir el plaer d’estar junts, sobretot en els primers mesos, fins que els ritmes es reajustin a la nova vida familiar.

Carlos San Martín, pedagog i terapeuta sexual de la Fundació Sexpol (Sexualitat i política), assegura que “el corrent i el desitjable és que no es perdi mai el contacte sexual, fins i tot abans i després del part. Es poden realitzar relacions sexuals masturbatorias, que no concloguin en penetració, o bé jocs eròtics, carícies, xerrades”. L’especialista explica que totes les transformacions que comporten el part i la cura del bebè -treballs, preocupacions, actitud de protecció- generen un canvi enorme que ha de ser conversat entre els pares. “Generalment, l’home es va i la dona es queda a cura del nen i això pot provocar problemes de parella, però això depèn de com es resolgui la situació. Un fill pot reforçar la relació en funció de com es visqui el seu naixement”.

Sant Martí adverteix que en algunes parelles l’arribada del fill provoca l’anomenada “Síndrome del tercer“, és a dir, entre la parella apareix una tercera persona que pot modificar la relació. Alguns homes senten que se’ls desplaça, certes dones consideren que l’home no es preocupa pel fill i tots aquests sentiments poden provocar que es ressenti la vida sexual de la parella.

Per a evitar conflictes, el terapeuta recomana el diàleg: “cadascun ha de preocupar-se de demanar-li a la parella el que vulgui i comunicar-se millor. El fonamental és parlar perquè amb l’arribada d’un bebè les parelles reaccionen de formes molt diverses segons la personalitat dels pares, la història familiar i la història de la relació”.