Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Recerca mèdica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El problema de la recerca en càncer és la falta de recursos

És necessari un Pla Nacional de Recerca en Càncer que dupliqui els fons dels últims 10 anys destinats a aquesta causa i se centri a potenciar el talent investigador

No podem quedar-nos enrere en la recerca contra el càncer. Per començar, perquè és un fet que la recerca salva vides i, gràcies a ella, en els últims anys s’ha aconseguit el 90 % de supervivència en alguns tumors i, de mitjana, un 53 %. A més, impulsar la recerca és garantir als pacients l’accés als últims avanços en medicina, i millorar la seva supervivència i qualitat de vida. Però, a més, perquè la recerca pot ser un gran motor econòmic, tal com ha quedat palès en aquesta pandèmia. Aquestes són algunes de les idees manifestades en els ‘Diàlegs AECC’, diàlegs que l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) ha celebrat aquest any amb motiu del Dia Mundial de la Recerca en Càncer (WCRD), que cada any té lloc el 24 de setembre. Aprofundim en cadascuna d’elles en aquest article.

El tema central d’aquesta trobada era valorar l’impacte del coronavirus en la recerca en càncer. Per a això, es va comptar amb la participació de diversos investigadors, entre ells, el doctor Mariano Barbacid, el doctor Josep Tabernero i la investigadora predoctoral Belén Pastor. Al costat d’ells, també es trobaven Isabel Orbe, directora de general de la Fundació Científica de l’AECC, i Marta Puyol, directora de Recerca de l’AECC.

La pandèmia ha frenat la recerca en càncer? La resposta és que, malgrat les dificultats en els mesos inicials, de moment la recerca continua. No obstant això, pot estar en risc, si el sistema sanitari torna a paralitzar-se per més temps. La part positiva és que la pandèmia ha posat el focus en la recerca en termes generals, aportant més flexibilitat, més eines i sobretot més diàleg internacional. Una embranzida que ara cal aprofitar.

Els reptes en recerca: més finançament i recursos

En aquest context, sembla ser que el focus no hauria de posar-se en la situació actual, sinó que cal entendre que el problema de la recerca en càncer és estructural.

“El nostre problema no és la pandèmia, sinó la falta de recursos. La covid-19 ha evidenciat que hem d’invertir en salut… hem pogut comprovar que comptem amb sanitaris molt bons, però el sistema sanitari, malgrat el que crèiem, no ho és. Això mateix ocorre en recerca, tenim molt bons investigadors, però de què ens serveix si no compten amb els recursos adequats? La recerca ha disminuït en els últims 10 anys i no s’ha recuperat des de llavors. Com a mínim, hauria d’haver-hi un increment del 15 % anual durant cinc anys per tornar on estàvem en 2010”, assenyalava el doctor Mariano Barbacid, cap de grup d’Oncologia Experimental del Centre Nacional de Recerques Oncològiques (CNIO), que l’any passat va presentar, amb el suport de l’AECC, un dels treballs més importants realitzats en la recerca contra el càncer de pàncrees.

Per la seva banda, el doctor Josep Tabernero, director de el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i cap de servei d’Oncologia Mèdica de l’hospital Vall d’Hebron, assegura que “el càncer és en si mateix una pandèmia amb uns nombres preocupants, que a més són creixents. És veritat que la mortalitat està disminuint, però la recerca no és solament per parar el càncer, també és per prevenir-ho”.

Així mateix, durant la trobada, l’expert va posar de manifest que la inversió en recerca en càncer no solament és salut, sinó que també pot ser clau en l’economia d’un país, ja que es tracta d’un motor econòmic important. No obstant això, la realitat és que, si a Europa la mitjana de percentatge del PIB dedicat a recerca és del 2 %, a Espanya aquesta és solament de l’1,2 %.

Això es tradueix, com puntualitzava Isabel Orbe, en què mentre “a Alemanya s’inverteix uns 1.000 euros en recerca per habitant, Espanya solament són 270 euros; i el càncer és una pandèmia que no es va a guarir amb una vacuna”. No cal oblidar que el càncer causa 300 morts diàries al nostre país.

La falta de tornada del talent investigador

cancer investigacion
Imatge: Chokniti Khongchum

Un altre dels problemes en la falta de finançament és la incapacitat per retenir talent. En aquest punt, el doctor Barbacid aclaria que no es tracta de retenir, perquè és important que els investigadors es formin també a nivell internacional. L’objectiu és aconseguir que aquests investigadors retornin perquè apliquin tot l’après a Espanya i en benefici dels pacients espanyols.

En aquest punt aportava la seva pròpia experiència la investigadora predoctoral Belén Pastor, que afirmava que és difícil trobar oportunitats per iniciar-se al nostre país o per retornar. Si escau, ha pogut quedar-se a Espanya per investigar gràcies a una beca de l’Associació Espanyola Contra el Càncer, per la qual cosa posava en valor el que associacions com l’AECC aporten als investigadors. Malgrat això, segueixen fent mancada recursos estructurals per aconseguir que aquests investigadors es desenvolupin.

La recerca en càncer: la medicina del futur

Finalment, els experts participants destacaven que el problema no solament afecta als pacients actuals, sinó que la falta d’inversió en recerca és un repte a llarg termini. “La medicina de matí és la recerca d’avui”, puntualitzava el doctor Tabernero.

L’AECC , en el seu compromís ferm per la recerca, conscients que la recerca salva vides i que, per aquest motiu, aquesta no pot parar, és l’entitat privada que més projectes té investigant el càncer: en l’actualitat, un total de 380 amb una dotació de més de 70 milions d’euros.

Malgrat la importància d’aquests esforços privats, els experts coincideixen que és necessari un canvi estructural, que passi per un Pla Nacional de Recerca en Càncer que doti a la recerca i als propis investigadors dels recursos necessaris, més enllà de l’econòmic, com un ecosistema que permeti la recerca. Com recordava el doctor Tabernero, actualment existeix una estratègia nacional, però la diferència entre aquesta estratègia i un pla és que la primera no comporta una dotació pressupostària. La recerca necessita de finançament per no parar i no deixar que la pandèmia del càncer segueixi augmentant els seus nombres.

Un Pla Nacional de Recerca en Càncer

A Espanya la recerca en càncer segueix sent un dels grans reptes. Tal com es desprèn de l’informe ‘Compromesos amb la recerca en càncer. Situació actual de la recerca i innovació en càncer a Espanya’, el nostre país sofreix una disminució continuada dels recursos públics dirigits a la recerca, la qual cosa compromet seriosament la competitivitat dels grups de recerca més capdavanters i la viabilitat dels equips liderats pels científics més joves del nostre país.

En aquest sentit, l’Associació Espanyola Contra el Càncer porta anys reclamant la creació d’un Pla Nacional de Recerca en Càncer. Una demanda que, gràcies a les 660.000 signatures de suport ciutadà recollides al costat d’ASEICA (Associació Espanyola de Recerca en Càncer), s’ha presentat al Ministeri de Ciència i Innovació, coincidint amb aquest mes de la recerca.

Algunes de les mesures sol·licitades consisteixen a duplicar els fons dels últims 10 anys destinats a investigar el càncer. A més, se centraria a treballar para: potenciar el talent investigador; ajustar la recerca que es fa a Espanya a la realitat epidemiològica del país; impulsar la innovació en càncer; i potenciar els assajos clínics no comercials. Tot això amb un objectiu clar: aconseguir el 70 % de supervivència mitjana a cinc anys l’any 2030.

Etiquetes:

aecc càncer

AECC

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions