Quan s’intueix alguna cosa o es té una corazonada o un pressentiment, encara que no se sap d’on ha sorgit, no s’és conscient de les raons. Què és la intuïció? Existeix en realitat? És una capacitat solament atribuïble a les dones? En dates recents científics espanyols han associat el pensament intuïtiu al grau d’exposició a la testosterona durant la vida prenatal. Aquest article tracta d’aquestes qüestions i aporta algunes de les diferències que hi ha entre el cervell masculí i el femení.
La intuïció: el pensament automàtic i inconscient
La intuïció és la percepció immediata d’una situació, la facultat de comprendre-la de manera instantània, sense intervenir raonament algun. Es manifesta com una reacció emotiva o sensacions davant un determinat succés. És un pensament més emocional, a diferència del que ocorre amb el pensament lògic, analític i reflexiu, que és més racional i en el qual cal esforçar-se. No obstant això, no cal menysprear la intuïció: fins i tot els avanços de la ciència, basada en l’anàlisi i la lògica, deuen molt a la intuïció dels científics.
A la fi del 2013, un grup d’investigadors de la Universitat de Pennsilvània (EUA) liderat per Richard Wiseman, científic i professor de psicologia britànic, va desvetllar, després d’analitzar la conducta de 15.000 persones, el secret de la intuïció femenina: és, en realitat, la manera diferent que tenen homes i dones d’activar el cervell, a causa que en el femení hi ha més unions entre els hemisferis cerebrals i en el masculí, major nombre de connexions internes en cada hemisferi. Això provocaria que les dones destaquin a relacionar millor la ment analítica i la intuïtiva.
Intuïció femenina i testosterona prenatal
L’exposició prenatal a la testosterona té efectes sobre l’organització cerebral que estableix pautes de comportament de les personesInvestigadors de la Universitat de Granada, de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i de la Middlesex University de Londres han volgut aprofundir una mica més en aquesta matèria. Fa poc van publicar en la revista Psychoneuroendocrinology un estudi les conclusions del qual suggereixen que la denominada “intuïció femenina” està provocada per un component biològic relacionat amb la menor exposició a la testosterona de les dones en el ventre matern, que fa a les féminas més intuïtives i les predisposa a un pensament menys reflexiu.
Treballs anteriors havien assenyalat que l’exposició prenatal a la testosterona té efectes sobre l’organització cerebral que estableixen, d’alguna manera, pautes de comportament personals. I com els homes reben més quantitat de testosterona, els científics creuen que els determina al fet que siguin, en general, més arriscats i menys empàtics.
Per aprofundir en aquest tema, els autors es van preguntar si aquesta exposició a la testosterona influeix que els homes siguin menys intuïtius i més reflexius que les dones, i per intentar donar resposta van realitzar proves a més de 600 alumnes de la Universitat de Granada. Per a això van utilitzar el ràtio digital, que s’obté en dividir la longitud del dit índex entre la longitud del dit anul·lar de la mateixa mà, de manera que quant menor sigui el ràtio significa que més testosterona s’ha rebut abans de néixer i, per tant, més “masculina” és l’organització cerebral, amb independència del sexe de la persona. Els participants també van resoldre diferents qüestionaris com el Test de Reflexió Cognitiva, que mesura la diferència entre intuïció i reflexió, i que penalitza el pensament intuïtiu.
Els resultats van ser que els homes contesten millor el test -per les seves respostes més reflexives- i també aquelles dones que tenien un ràtio digital més “masculí”. En paraules d’Antonio Manuel Espín, un dels autors i professor del departament de Teoria i Història Econòmica de la Universitat de Granada, “la qual cosa es va trobar va ser una indicació que l’exposició prenatal a la testosterona predisposa a les persones a adoptar un pensament més reflexiu i menys intuïtiu; a més, aquest efecte sembla ser més fort entre les dones”.
Cervells d’homes i dones són diferents, començant per la seva grandària. I a pesar que al segle passat es creia que aquesta característica demostrava que elles tenien menys capacitat mental, la ciència moderna ha posat de manifest que aquesta afirmació no és certa i que tots dos tenen el mateix nombre de cèl·lules cerebrals, encara que en el cervell femení estan més agrupades.
Fins a les vuit setmanes després de la concepció, tots els fetus són femenins, amb circuits cerebrals femenins. Després d’aquesta vuitena setmana, els minúsculs testicles del fetus comencen a alliberar una gran quantitat de testosterona que masculiniza aquests circuits cerebrals, provocant-los canvis específics per a l’activitat sexual, la conducta exploratòria i els moviments musculars agressius.
Dels 30.000 gens que hi ha en el genoma humà, la sola variació del 1% que hi ha entre homes i dones influeix en cadascuna de les cèl·lules del cos, des dels nervis que registren el dolor o el plaer, fins a les neurones que transmeten els sentiments, percepcions, pensaments i emocions. Així ho narra Louann Brizendine, neurobióloga i neuropsiquiatra de la Universitat de Califòrnia, que ha estudiat a fons les claus científiques que expliquen les diferències en la manera de pensar d’homes i dones i les característiques del cervell de cadascun. En ‘El cervell femení’ aquesta científica divulga que les petites desigualtats estructurals, químiques, genètiques, hormonals i funcionals entre els dos sexes fan que tinguin diferents sensibilitats cerebrals, per exemple davant l’estrès, que processin de manera diferent els estímuls (sentir, veure, sentir…), i que duguin a terme les mateixes funcions però per circuits diferents.
