En molts països com Espanya vivim una epidèmia de trastorns del somni que en els últims mesos s’han multiplicat amb la pandèmia. El coronavirus ha posat en evidència que som més vulnerables del que crèiem i aquest estrès afegit ha repercutit en la qualitat del descans de moltes persones. Les manifestacions de la falta de somni són immediates: irritabilitat, falta de concentració o sensació de fatiga física i psíquica. A llarg termini, si es cronifica, els efectes poden ser més greus. En el Dia Mundial del Somni es recorda enguany la seva importància per a gaudir d’una millor qualitat de vida. En aquesta entrevista parlem del paper del somni en la salut amb Javier Puertas, cap del Servei de Neurofisiologia i de la Unitat del Somni de l’Hospital Universitari de la Ribera, a València, i vicepresident de la Societat Espanyola del Somni (SES).
Es dóna molta importància a problemes de salut com el càncer o les malalties cardiovasculars, però s’ha valorat prou la importància del somni?
En general, no se li ha donat la importància que mereix ni per la societat ni pels professionals i responsables sanitaris. Entre la gent persisteix la idea que el somni és una pèrdua de temps, una cosa improductiva. A més, bona part de l’oci és nocturn, que resta temps al somni. En l’àmbit sanitari molt poc a poc s’obre pas l’evidència que els trastorns del somni i la falta de somni són factors associats al risc cardiovascular, entre molts altres problemes de salut.
Quines altres seqüeles poden aparèixer?
Un descans deficient es relaciona també amb el sobrepès, amb certa feblesa del sistema immunitari i fins i tot amb la deterioració cognitiva i altres problemes neurològics. La sensació de gravetat immediata que pot tenir un ictus, un infart o un càncer ha fet que sembli que els trastorns del somni són menys urgents, però cal recordar que, encara que no matin immediatament, poden tenir efectes transcorreguts els anys.
Gaudir d’un somni reparador és una assegurança de vida?
Sens dubte. El somni és un dels tres pilars de la salut juntament amb la nutrició i l’exercici físic. Ningú, excepte que ingereixi una substància tòxica, es mor immediatament per menjar malament o per fer poc exercici; tampoc per tenir mals hàbits de somni. No obstant això, els tres són determinants en la salut a llarg termini. El que ocorre és que cada vegada tenim més clara la importància d’una alimentació saludable o d’una activitat física regular, però encara no existeix aquesta consciència sobre la transcendència del somni.
Ser dormilega té mala premsa. El dinamisme i la intel·ligència es relacionen més amb dormir poques hores.
Aquesta relació no té fonament. Unamuno dormia nou hores. En una ocasió un jove li va retreure que dormís tant i ell va contestar: “Jove, quan jo estic despert, estic més despert que vostè”. Sí que hi ha evidència científica que l’esforç intel·lectual s’associa, a vegades, a un somni prolongat. No obstant això, la necessitat de somni és variable. El 90% de les persones necessita dormir entre set hores i mitja i vuit hores. I després hi ha una minoria que precisa menys de sis hores i un petit grup que necessita més de vuit.
Igual que des de petits aprenem a netejar-nos les dents i altres hàbits, també cal aprendre a dormir bé?
Cal transmetre als fills que el somni és un temps necessari i productiu per al rendiment físic, psicològic i acadèmic. És molt important perquè en els últims 30 anys li hem restat hores al descans infantil. Fa dècades els petits estaven en el llit a les vuit de la tarda i ara estan tornant a casa de les activitats extraescolars. D’altra banda, hi ha elements nous, com la irrupció dels dispositius electrònics, que tampoc han ajudat a conservar bons hàbits de somni.
Com han repercutit aquests aparells en la qualitat del descans en la població en general, no sols en els nens?
Han incidit molt i malament perquè envaeixen les hores prèvies al descans. No és igual veure una sèrie que ens distreu que estar contestant un wasap darrere l’altre fins a les dotze de la nit. El contingut d’alguns missatges poden ser coses que t’emportes al llit i que romanen donant tornades al cap. Hi ha espais per a l’activitat, i el dormitori és un lloc per a descansar. El llit no és la caserna general on s’adorm, es treballa i es contesten wasaps.
Prohibit el telèfon en la mesilla?
Els dispositius electrònics han de quedar fora del dormitori. És saludable que hores abans d’anar-se al llit vagi disminuint l’ús d’aquests aparells per a reduir l’exposició dels ulls a la llum brillant. Les rutines són claus en el somni. És important inculcar-les als nens i, si no es tenen, incorporar-les d’adults rebutjant els mals hàbits. Per exemple, durant la pandèmia un dels elements més pertorbadors del somni ha estat veure notícies relacionades amb el coronavirus fins a última hora de la nit.
Situacions de gran estrès com la pandèmia afecten de manera especial al somni?
Sí, perquè ens hem enfrontat a una situació nova sobre la qual no teníem referències de com atallar-la. A més, la pandèmia té moltes implicacions i amenaces relacionades amb la salut, econòmiques o familiars. Una de les funcions del somni és facilitar la gestió de les emocions, i l’impacte emocional de la pandèmia ha estat molt gran. El coronavirus ens ha generat una sobreexposició a l’estrès que ha repercutit en la qualitat del somni de moltes persones. Els malsons i el somni fragmentat ha estat una cosa molt habitual especialment en algunes professions com la dels sanitaris. Perquè ens fem una idea de l’impacte que ha tingut la pandèmia, els trets que he citat són típics de la síndrome d’estrès posttraumàtic que sofreixen moltes persones després d’un succés brutal com una explosió o un atemptat.
El somni ens allibera de l’estrès viscut?
Forma part dels recursos que empra el nostre cervell per a gestionar una situació de sobreexposició a l’estrès. Una de les funcions que tenen els ensomnis és buscar solucions a aquesta situació, la qual cosa es tradueix en un sobreesforç psíquic que es manifesta en més malsons i ensomnis sobre el virus i altres elements de la pandèmia.
Com a remei a aquesta i a altres situacions que alteren el somni, cada vegada més persones confien el seu descans a les píndoles. Vivim en una societat empastillada?
En part, sí. Des del 2002 s’ha duplicat el consum de medicaments per a tractar l’ansietat i per a dormir. A la gent no li agrada prendre pastilles, moltes persones mantenen una relació d’amor i odi amb elles. Si es prenen molt temps, s’estableix una relació de dependència física i psicològica. Vaig conèixer un pacient que intentava dormir sense pastilles i un dia que tenia insomni, ja fart, va ficar la mà en el calaix de la mesilla, es va prendre el que creia que era una pastilla i es va adormir. L’endemà es va adonar que s’havia menjat un botó.
És possible trencar aquesta dependència?
La major part de les persones poden millorar l’insomni amb un tractament cognitiu conductual i reduir molt l’ús de pastilles. És un procés lent i complicat que cal abordar. Espetegant els dits no desapareix la necessitat de pastilles. Cal interioritzar que és un camí amb alts i baixos.
En alguns hospitals hi ha unitats multidisciplinàries amb neuròlegs, pneumòlegs, otorrinolaringòlegs, psiquiatres, psicòlegs… Tan complex és el somni?
És complex i els trastorns són molt freqüents. Un terç de la població té problemes del somni de l’un o l’altre tipus. Les apnees afecten el 4% o 5%, i l’insomni a més del 10%. Un 20% o 25% presa de manera crònica medicaments per a dormir. Aquestes unitats multidisciplinàries busquen afavorir el treball coordinat als hospitals, formen part de la medicina del futur. La medicina del somni és una de les àrees més transversals de la medicina.
Un mal somni pot servir per a predir algunes malalties neurològiques?
No cal generar alarma però, a vegades, anys abans que aparegui el párkinson o una demència comença a haver-hi una deterioració de la qualitat de somni. No cal atabalar-se perquè es travessa una època amb problemes per a dormir, però, si el trastorn persisteix, ha de consultar-se amb un metge.
Els rellotges intel·ligents ja mesuren fins a les hores de somni profund. És una informació valuosa per als usuaris?
Aquests dispositius estan produint una generació d’insomnes falsa perquè la gent comença a atabalar-se amb les hores que ha dormit, igual que s’atabala per l’exercici físic que un altre dispositiu li fixa com a objectiu. Hiperobservar el somni suposa introduir un factor que de per si mateix no ens deixa dormir. Ningú que dorm bé es preocupa tant pel somni.
Migdiada, sí o no? “Sí, però no de qualsevol forma, igual que cal menjar de tot però amb moderació”, contesta Javier Puertas. La migdiada forma part de l’oscil·lació dels ritmes circadiaris, fisiològics de l’ésser humà. A les vuit hores d’aixecar-se hi ha un període de disminució de l’alerta. Si aquesta tendència coincideix que s’acaba de menjar, la necessitat de tirar una becaina s’accentua.La clau està en la durada, apunta el vicepresident de la SES: “No ha de ser de més de trenta minuts perquè, si no, ens llisquem a un somni més profund que interferirà en els cicles normals del somni durant la nit. Dalí parlava de la migdiada de la cullera. Quan li queia, es despertava i la donava per acabada”. En alguns països com el Japó o els EUA fins i tot hi ha espais per a fer-la durant la jornada laboral, sobretot, per a aquelles persones que treballen per torns.
