Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El temps que triguen els genèrics a sortir al mercat situa a Espanya en el penúltim lloc de la UE

Aquests fàrmacs surten a la venda al nostre país uns 14 mesos després d'expirar la patent

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 05deNovembrede2009

Un informe presentat per l’Associació Espanyola de Medicaments Genèrics (Aeseg), a partir de dades de la recerca realitzada per la Comissió Europea (CE) el passat any al sector farmacèutic, afirma que els medicaments genèrics triguen uns 14 mesos de mitjana a sortir al mercat a Espanya, des que expira la patent que protegeix al principi actiu. Aquest temps d’espera, només superat per Grècia, duplica els set mesos de mitjana que es triga en la Unió Europea (UE). Després de Grècia i Espanya, els països on més retards es produeixen són Luxemburg, Portugal, República Txeca i França.

Aquesta tardança, ja denunciada pel propi Executiu comunitari el passat mes de juliol, es produeix per les “pràctiques anticompetitivas” de la indústria farmacèutica per evitar que surtin nous genèrics al mercat, va explicar la responsable de Relacions Institucionals de l’Associació Europea de Medicaments Genèrics (EGA), Lidia Mallo. L’objectiu de les autoritats europees és que els medicaments genèrics puguin estar disponibles al mercat “l’endemà de finalitzar la patent que protegeix als medicaments de marca”, va recordar Mallo. L’actitud en aquests països ha impedit al conjunt de la UE estalviar fins a 3.000 milions d’euros, va apuntar.

Els fabricants de genèrics critiquen la “fustigació jurídica” al que es veuen sotmesos a través de litigis amb els quals els propietaris de la patent pretenen “obstaculitzar l’aparició del genèric”, ja que els ocasionen “costos alts i una durada que pot arribar fins a fins i tot els tres anys”. Tot això provoca “incertesa al no saber quan podran llançar el seu genèric”, va afirmar la representant d’EGA. Entre 2000 i 2007 s’han registrat fins a 700 litigis entre farmacèutiques, la majoria iniciats per part dels propietaris de les patents, amb Alemanya, Regne Unit i Espanya com els països on més processos judicials es produeixen. El 62% d’aquests litigis es resolen en favor dels fabricants de genèrics, va agregar Mallo.

La representant d’EGA va assenyalar que una altra de les pràctiques detectades per afavorir aquest retard són els denominats “entramats de patents” que molts laboratoris farmacèutics utilitzen per “allargar els seus monopolis” sobre un fàrmac. “S’han arribat a identificar fins a 1.300 patents sobre la mateixa molècula”, va indicar sobre aquest tema. Espanya també és un dels països on més es duen a terme aquest tipus de pràctiques, només per darrere de Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia, va citar. Mallo també va denunciar la presentació de molts productes de segona generació que “en realitat no aporten beneficis terapèutics”.

Les signatures de genèrics també van criticar les campanyes de “desprestigio” dels genèrics per part de la pròpia indústria i van posar com a exemple la campanya llançada entre 2007 i 2009 per la patronal de les farmacèutiques a Espanya, Farmaindustria, sota el lema “Al fet que la marca sí és important?”. En aquestes i altres campanyes s’acusa als genèrics de “no ser segurs o de tenir una qualitat inferior”, va dir Jordi Esteve, autor de l’informe. Cal defensar que aquest tipus de medicaments “presenten la mateixa qualitat, seguretat i eficàcia que la resta”, va subratllar el director general d’Aeseg, Ángel Luis Rodríguez de la Corda.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions