Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El Tribunal Suprem, contra les llistes d’espera

No entén que les intervencions "no es duguin a terme immediatament" en els casos més greus

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 03deJunyde2003

El Tribunal Suprem (TS) ha dictat una sentència en la qual arremet contra les llistes d’espera que afecten la sanitat pública. Segons l’alt tribunal, “es fa difícil de comprendre” que les intervencions “no es duguin a terme immediatament” quan es tracta de malalties greus.

El problema de les llistes d’espera, indica la fallada, posa de manifest que el funcionament de la sanitat a Espanya “no és el que demanda la necessitat de procurar la salut dels malalts, als quals se’ls fa difícil comprendre que estant diagnosticats d’un patiment greu i perfectament establert, i necessitat d’operació, aquesta no es dugui a terme immediatament o en el menor temps possible”.

Per aquesta raó, el Suprem considera que es fa necessari intensificar els esforços hospitalaris per a adoptar com més aviat millor la solució d’intervenció en els casos en els quals la malaltia del pacient no hagués presentat cap símptoma d’haver remès.

“Relegar a un malalt d’aquestes característiques a un pràctic oblit per haver-se posposat l’operació que necessitava i incloure-li en el tràmit burocràtic de llista d’espera, equival pràcticament a un abandó molt greu i amb càrrega de risc rellevant que el desenllaç fatal pogués produir-se en qualsevol moment”, assenyala.

La sentència emesa pel TS confirma la condemna a una doctora i al Servei Andalús de Salut a pagar de manera solidària 90.151 euros a la dona d’un pacient que va morir per una equivocació en el seu diagnòstic. Al malalt se li havia diagnosticat amb anterioritat un aneurisma d’aorta-subrenal asimptomàtic, però la doctora que li va atendre el 29 de setembre de 1992 no va adoptar els “mitjans i precaucions previstos”, que consistien a practicar al pacient una ecografia.

Així, la facultativa va diagnosticar que patia un “còlic nefrític i possible pielonefritis dreta”, per la qual cosa va remetre al malalt al Servei d’Urologia, “alterant així els diagnòstics precedents”, apunta la fallada. La doctora va incórrer en una negligència, “ja que al temps de l’ingrés del malalt no s’havia produït el trencament d’aneurisma d’aorta que va causar la seva defunció”, afegeix.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions