Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els 14 drets del pacient: descobreix quins són i com pots fer-los valer

Si sentim que algun dels nostres drets com a pacients es vulneren d'alguna forma, podem reclamar. T'expliquem cadascun d'ells i com procedir en la queixa

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 25 de Juliol de 2020
paciente mascarilla derechos Imatge: Vesna_Pixi

Fins ara, Espanya era considerat com el país més saludable del món: la nostra esperança de vida fregava els 84 anys (amb la crisi sanitària ha baixat, de moment, a 82,9 anys), la taxa de mortalitat evitable està entre les més baixes d’Europa i la supervivència al càncer segueix a l’alça. Però no tenim un sistema perfecte. Ho hem vist en els últims mesos. Entre altres coses, fallem en despesa sanitària públic (6 % del PIB) i això repercuteix també en els nostres drets com a pacients. A l’abril, enmig de la pandèmia, celebrem el seu Dia Europeu, i en la nostra revista impresa fèiem un repàs a cadascun dels drets que tenim com a pacients. Si no els coneixes, est és el moment de fer-ho.

Segons el Diccionari de termes mèdics de la Real Acadèmia Nacional de Medicina, un pacient és la persona “que rep o va a rebre atenció mèdica, ja sigui per patir una malaltia o amb fines preventius”. Per tant, tots som pacients, no sempre malalts. I com a tals, tenim drets i deures que no sempre coneixem. “Mancada formació. Les organitzacions els donem a conèixer, però potser no arriben a tothom. Per tant, apliquen el sentit comú. Tots hem de fer-los valer”, ambfiaquesta José Luis Baquero, director i coordinador científico del Fòrum Español de Pacients (FEP). Per aquest motiu moltes vegades el seu compliment no s’exigeixi.

I els nostres drets s’incompleixen. No hi ha un observatori que ho corrobori de manera concreta, com demanen des del FEP, però sí enquestes sobre la qualitat de l’assistència sanitària. Ana Martí, coordinadora de relació amb la ciutadania de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (Barcelona), ho va posar de manifiaixò en la seva tesi amb un sondeig a uns 700 pacients hospitalitzats en 18 centres de Catalunya, Castella-la Manxa i la Comunitat de Madrid, en els quals es valoraven set dimensions de drets bàsics. En cap comunitat, el compliment percebut arribava a l’aprovat. “És greu. Però no existeix mala voluntat; les presses i la sobresaturació de les plantilles (per exemple, l’escassetat d’infermeria) fan que no s’estiguin respectant escrupolosament”, sosté Baquero. Les llargues llistes d’espera per a algunes operacions o les negligències mèdiques són altres clars incompliments. Però hi ha molts més.

brecha asistencial

Font: Memòria 2019 de l’Associació El Defensor del Pacient.

On es recullen els drets dels pacients

Com podem conèixer els nostres drets per poder fer-los valer? Un breu repàs normatiu pot servir d’ajuda. La Llei General de Sanitat de 1986 ja establia els nostres drets i deures fonamentals, que es van completar amb la Llei d’Autonomia del Pacient (41/2002), el desenvolupament del qual concerneix a les comunitats autònomes. Unes altres de les normatives que ens afecten com a pacients són la Llei de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut i el reial decret llei, que des de 2018, garanteix de nou l’accés a la sanitat a tots els residents a Espanya, després de sis anys sense cobertura per als estrangers.

Totes aquestes normatives tenen la seva translació pràctica en lleis o cartes de drets i deures dels usuaris dels serveis sanitaris que ha elaborat cada autonomia. La més completa és la carta catalana que, actualitzada en 2015, recull prop d’un centenar de drets i obligacions adequats als canvis socials, els reptes tecnològics i biomèdics i els reptes ètics. De fet, dos dels seus deu àmbits es refieren a la constitució genètica de la persona i a la recerca i experimentació.

L’any 2002 la xarxa de ciutadans europea Activi Citizenship Network (ACN) va establir l’anomenada Carta Europea dels Drets dels Pacients. Aquest text, basat en la Carta dels Drets Fonamentals niçards (2000) i reconegut per la Unió Europea, assegura en el seu preàmbul que han de ser respectats per tots els països i sistemes nacionals de salut, independentment de les seves limitacions financieras o econòmiques i dels grups polítics governants.

inversion sanidad comunidades autonomas

Font: Despeses de Sanitat 2018. Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social. *Milers d’euros.

Drets dels pacients: un a un

Amb la finalitat de conscienciar sobre la seva correcta gestió i la necessitat d’aquesta equiparació, des de fa 14 anys cada 18 d’abril se celebra el Dia Europeu dels Drets dels Pacients. Precisament són 14. Els descrivim a continuació.

1. Dret a mesures preventives, que promocionin la salut i la prevenció de la malaltia. Aquest dret bàsic s’ha d’implementar de forma transversal, doncs afecta a l’àmbit sanitari, però també al laboral i a l’educació. Comporta facilitar entorns saludables, educació en hàbits i estils de vida saludables, vacunació, diagnòstic precoç…

2. Dret a l’accés als serveis sanitaris de forma gratuïta, sense discriminació per recursos econòmics, lloc de residència o tipus de malaltia. Suposa l’assignació de metge i l’accés a medicines finançades. Aquest dret implica que, en temes de sanitat, no hauria d’afectar viure en una o una altra regió, no obstant això, segons l’Enquesta sobre la qualitat de l’assistència sanitària als pacients crònics a Espanya, el 25 % dels pacients que van necessitar tractament en una altra comunitat no van poder accedir a ell.

3. Dret a la informació dels serveis sanitaris i com utilitzar-los. “De vegades no es coneix que en alguns centres de salut hi ha un treballador social o un fisioterapeuta en un hospital”, posa com a exemple María Gálvez, directora de la Plataforma d’Organitzacions de Pacients (POP). I si no se sap què tenim a la nostra disposició, no podrem ni plantejar el seu ús. Una millor transparència en els resultats de salut del centre també ajuda. Així mateix, tenim dret a conèixer els problemes sanitaris de la col·lectivitat quan impliquin un risc per a la salut pública o per a la nostra salut individual.

Aquest dret també abasta la informació sobre el nostre estat de salut. Es comunica verbalment, en general, però això no és obstacle perquè se’ns faciliti l’accés directe al nostre historial clínic, proves i informes mèdics, de tal manera que puguem obtenir una còpia gratis. Les noves tecnologies apropen aquest dret a través d’una sèrie de plataformes impulsades pel Ministeri de Sanitat i desenvolupades per les comunitats autònomes. Un exemple és La meva Carpeta de Salut del País Basc i Madrid, o la gallega É-Saúde.

4. Dret al consentiment. Relacionat amb el dret anterior, els professionals han de proporcionar informació comprensible que pugui permetre participar activament i amb llibertat en les decisions que concerneixin a la nostra salut: possibles actuacions i intervencions i la seva finalidad, riscos, molèsties, efectes secundaris i alternatives. El dret a una segona opinió mèdica entraria en aquest punt.

Té la seva màxima expressió en el “consentiment informat”, un tràmit burocràtic pel qual el metge informa sobre els detalls de l’operació i el pacient l’autoritza, encara que pot revocar-ho a qualsevol moment per escrit. “En 7 de cada 10 casos de reclamacions de pacients per efectes adversos ocasionats pels tractaments no es va oferir el consentiment”, adverteixen des de l’Associació Espanyola de Dret Sanitari. Si hi ha risc per a la salut pública o és greu per a la integritat del malalt i no és possible aconseguir-ho, no es tramita; també cap la possibilitat que puguem expressar per escrit el nostre desig de no ser informats.

5. Dret a la lliure elecció sobre les proves per establir el diagnòstic i els tractaments que hem de seguir. Depèn de la relació mèdic-pacient i del coneixement de la seva situació personal. En l’àmbit dels drets a el final de la vida, el Document de voluntats anticipades (DVA), també anomenat testament vital o instruccions prèvies, és un altre element important i útil, de cara a complir el dret a negar-se al tractament. A més, aquest dret té un segon matís: elecció de metge, pediatre, especialista o hospital. En la pràctica, segons l’Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada, solament sis comunitats autònomes ofereixen la possibilitat real de triar especialista: Madrid, País Basc, La Rioja, Andalusia, Aragó i Castella-la Manxa.

paciente operacion derecho
Imatge: AhmadArdity

6. Dret a la privadesa i confidencialitat de tota la informació personal del pacient: estat de salut, diagnòstic, patrimoni genètic, vida sexual, tractaments, cirurgia, proves, medicines… La Llei Protecció de Dades és molt garantista en aquest sentit. Fins i tot, com recull la ‘Guia per a pacients i usuaris de la Sanitat‘, de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, es preveu que els centres tinguin (i informin de la seva existència) un delegat de protecció de dades. La contrapartida? La interconectividad entre els sistemes de les comunitats autònomes està limitada. Com apareix en l’estudi de la Plataforma d’Organitzacions de Pacients (POP), el 71 % dels pacients crònics que van necessitar atenció fora de la seva comunitat van manifestar que els professionals sanitaris no van poder accedir a la seva informació clínica.

7. Dret al respecte del temps del pacient. Les prestacions sanitàries han de ser dispensades dins d’uns terminis prèviament definius en les comunitats autònomes, segons estàndards específicos i depenent del grau d’urgència. El Ministeri de Sanitat va limitar en 2010 les llistes d’espera de cinc cirurgies (cardíaca valvular i coronària, cataractes i pròtesis de maluc i genoll) a 180 dies, però hi ha comunitats que redueixen més aquests temps. Al País Basc, per exemple, està fijado en 30 dies per a operacions de càncer, 90 de cor i 180 en la resta d’intervencions. Les llistes d’espera són una de les queixes més comunes, com reconeix l’associació El Defensor del Pacient.

8 i 9. Dret al compliment dels estàndards de qualitat i el dret a la seguretat del pacient. Per oferir un servei de qualitat, les institucions i professionals han de proporcionar uns nivells satisfactoris en rendiment tècnic, confort i relacions humanes, complint amb estàndards d’alta seguretat, alguna cosa que obvia el pacient en el seu ús. Però hi ha errors mèdics i negligències; l’associació El Defensor del Pacient va portar en 2019 prop de 13.500 casos. Conèixer com han de ser els processos per poder comunicar-ho si alguna cosa falla és clau. En aquest sentit, des del Fòrum Español de Pacients s’ha promogut una aliança multidisciplinària per combatre els errors de medicació (com la inversió en noves tecnologies o el control dels protocols hospitalaris) a la qual s’han adherit 20 organitzacions científiques i professionals.

10. Dret a la innovació. Accedir a tècniques, medicaments o procediments de diagnòstic innovadors constitueix un dret que no es pot postergar si s’ha provat el seu ificacia i seguretat, com va passar recentment amb dos fàrmacs per a malalts amb fibrosis quística que van trigar quatre anys a estar disponibles a Espanya. “És molt sofriment per a famílies que no tenen alternatives terapèutiques”, recorda Gálvez.

11. Dret a evitar dolor i sofriment innecessaris, en cada fase de la seva malaltia. Els serveis de salut han de promocionar tractaments pal·liatius i simplificar el seu accés. Accedir a una unitat o clínica del dolor és una opció més. Segons un estudi recent del POP, el 62 % de les persones que sofreix dolor crònic a Espanya mai ha estat derivada a una i, entre els quals sí, el 69 % va trigar més d’un any i el 31 % més de cinc a aconseguir-ho.

12. Dret a un tractament personalitzat. Altres drets, com el de l’accés a l’atenció sanitària, la innovació i l’elecció de metge, faciliten el desenvolupament d’aquest punt, que advoca per adequar-se a les necessitats de cada pacient.

13 i 14. Dret a reclamar i a obtenir una compensació. Si sentim que algun dels nostres drets com a pacients es vulneren d’alguna forma, podem reclamar. En alguns casos demanarem solució i fins a pot ser que també l’últim dret de la Carta Europea dels Drets dels Pacients: el dret a la compensació, si hi ha hagut dany físic, mortal o psicòleg, per una espera massa llarga o una negligència mèdica, per exemple.

Com reclamar els nostres drets com a pacients

Baquero recomana estendre la queixa al professional “en un clima constructiu, amigable i assossegat”. No obstant això, cada centre ha de tenir una oficina física d’atenció al pacient, en la qual plantejar per escrit la reclamació. Les institucions sanitàries també reben online les queixes i, en alguns casos, faciliten als seus portals web els formularis per interposar-les.

Davant el Defensor del Poble també es presenten queixes per Internet, correu postal, fax i personalment en el seu servei d’atenció al ciutadà. Problemes relacionats amb el transport sanitari, el copago farmacèutic o les llistes d’espera en atenció primària van ser els temes més tractats en 2018.

Aquesta institució, desenvolupada en moltes comunitats autònomes, no pot actuar sobre assumptes en via judicial. Així que, si pensem a anar als tribunals per una actuació que considerem negligent i que ha tingut com a conseqüència la mort d’un ser estimat o seqüeles (alta precipitada, infeccions hospitalàries, mala assistència en parts…), hem de traslladar al més aviat possible el cas a un advocat especialista en dret sanitari. En la POP tenen un servei d’assessorament de clínica legal gratuït per a malalts crònics i organitzacions, on se’ls orienta.

I en el cas que el dret a la privadesa i confidencialitat de les nostres dades es vulneri, la reclamació es presentarà en l’Agència Espanyola de Protecció de Dades o les autoritats de protecció de dades catalana, basca o andalusa.

I què hi ha dels deures dels pacients?

Les obligacions com a pacients són moltes menys. Es podrien resumir en: facilitar informació veraç sobre la nostra salut; respectar al personal del centre sanitari, així com a la resta de pacients; usar de forma adequada les instal·lacions i serveis sanitaris; i cuidar la salut, complint les prescripcions i assumint les pròpies decisions sobre la salut.

Etiquetas:

dret

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions