L’afany per estimular el desig i millorar la potència sexual ha estat una obsessió en totes les civilitzacions i religions. Esperma de balena, pell de gripau o escarabats són suposats afrodisíacs, els efectes dels quals estan més prop del mite que de la realitat. Fins avui, pocs estudis científics avalaven l’eficàcia i la seguretat d’aquests productes. Un recent estudi aporta informació i analitza molts dels afrodisiacos naturals, encara que els experts avisen que aquestes substàncies no estan exemptes d’efectes indesitjables.
Solament el ginseng, el safrà i la yohimbina són afrodisíacs veritables. Aquestes són les conclusions d’un equip de científics de la Universitat de Guelph (Canadà), que ha efectuat una revisió d’estudis realitzats sobre els afrodisíacs naturals. Entre totes les substàncies suposadament afrodisiacas, solament el safrà, el ginseng i la yohimbina semblen tenir els efectes buscats. El Panax ginseng, conegut com ginseng o ginseng xinès, és una planta d’origen asiàtic. La seva arrel s’empra de manera tradicional en medicina xinesa i s’utilitza des de fa milers d’anys com a tònic i estimulant. Segons l’estudi, les seves propietats afrodisiacas són fundades, amb efectes positius sobre l’impuls i el rendiment sexual.
El safrà també ha aprovat l’examen. Aquesta espècia derivada de la flor “Crocus sativus” ja s’utilitzava en l’Antic Egipte per aromatizar i seduir, així com per realitzar abluciones en els temples i llocs sagrats. A més del safrà, altres ingredients culinaris amb suposades propietats afrodisiacas són l’all , el clau i el gingebre, que semblen tenir certs efectes en l’estímul de l’impuls sexual. Juntament amb aquestes, una substància més que seria efectiva és la yohimbina, un alcaloide que s’extreu de l’escorça d’un arbre africà anomenat Yohimbe. Abans de la Viagra®, era un dels agents utilitzats per millorar la disfunció eréctil, encara que els seus efectes són moderats.
L’estímul afrodisíac actua a diversos nivells, ja que les propietats sensuals d’alguns aliments es basen en la seva analogia amb òrgans sexuals
En l’estudi es revisen altres substàncies d’ús comú com a afrodisíacs, com l’ambrein (substància perfumada de l’ambre), Muira puama (una espècie d’arbre originari de Brasil), l’arrel de maca (planta dels Andes peruans), la pell del gripau Bufo o la famosa cantaridina espanyola, alcaloide obtingut d’un petit escarabat verd.
De tota manera, els científics avisen que aquestes substàncies no són innòcues, ja que poden tenir efectes secundaris, com a augment de la tensió arterial, nerviosisme, insomni o mal de cap, entre uns altres. En la majoria d’elles no s’han realitzat estudis de seguretat i no es troben sota cap mecanisme de control. D’altra banda, no és infreqüent trobar productes falsos amb suposades propietats afrodisiacas. A principis de 2011, es va desarticular una xarxa que introduïa a Espanya medicaments il·legals sense embalatge i que després els comercialitzava com a afrodisíacs naturals.
Vi i xocolata
El vi i la xocolata són, sens dubte, dues dels supòsits afrodisíacs clàssics, els efectes beneficiosos dels quals tenen lloc a diversos nivells. L’alcohol és un dels més antics. Actua com desinhibidor de la conducta, facilita la trobada sexual i incrementa el desig, però té un efecte contradictori: pot dificultar l’erecció. Alguna cosa similar ocorre amb el cànnabis: té efectes depresores i relaxants que fan oblidar prejudicis i tabús, així com un augment de la percepció de sensacions. No obstant això, en les dones disminueix la lubricació vaginal i dificulta l’orgasme i, en els homes, reduiria la producció de testosterona, hormona que genera apetit sexual.
Quant a la xocolata, la seva textura, aroma i sabor fan que l’estímul plaent que provoca el seu consum obri els sentits i predisposi a la sensualitat. D’altra banda, conté una substància -feniletilamina- que sembla tenir un efecte sobre els nivells de serotonina i endorfinas cerebrals. Aquestes són substàncies relacionades amb la sensació de plaure i benestar, que poden predisposar a l’erotisme i a la pràctica del sexe. Altres aliments que semblen estimular la producció d’aquestes substàncies són les ostres i cloïsses, que podrien afavorir l’alliberament d’hormones sexuals. En aquest cas, l’estímul actua a diversos nivells, ja que les propietats sensuals d’alguns afrodisíacs es basen en la seva analogia amb òrgans sexuals, com en el cas d’ostres i cloïsses.
Malgrat els avanços científics, la millora de l’apetit sexual és un tema que avui dia encara no s’ha resolt de manera satisfactòria. En els homes, més que en la falta de desig, el problema se centra en les dificultats per obtenir una erecció satisfactòria, mentre que en les dones el problema més important es focalitza en la falta de desig, sobretot, en arribar la menopausa. No hi ha fàrmacs que incrementin el desig sexual en els homes.
Al contrari de l’opinió general, la Viagra® (sildenafilo) no és un estimulant de la libido. En realitat no actua sobre el desig, sinó sobre el mecanisme de l’erecció, que facilita l’efecte local d’ompliment dels cossos cavernosos del penis.
Un dels tractaments que poden actuar sobre el desig masculí associat a l’andropausia són els pegats de testosterona. És una teràpia de reemplaçament hormonal justificada per baixos nivells de testosterona. En les dones, la testosterona també juga un paper. Amb la menopausa, a més d’una caiguda significativa del nivell d’estrògens, també hi ha una reducció en la producció de testosterona. Els baixos nivells d’aquesta hormona s’associen a una disminució del desig sexual, amb reducció dels pensaments i l’excitació.
D’altra banda, fa uns mesos, Boehringer Ingelheim va anunciar que abandonava el procés de comercialització de la flibanserina. Coneguda com la “viagra rosa”, aquest antidepressiu frustrat prometia ser el primer tractament eficaç per millorar el desig sexual femení. La FDA va negar la seva autorització a causa que hi havia dubtes sobre la seva seguretat i als baixos índexs d’efectivitat.
