Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els cirurgians espanyols recorren a la música per a tranquil·litzar l’ambient en els quiròfans

Asseguren que els pacients es relaxen més i senten menys dolor

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 17deMarçde2003

La música tranquil·litza en el quiròfan. Més del 80% dels cirurgians espanyols recorre amb major o menor freqüència a ella per a relaxar el fred ambient que regna a les sales d’operacions, segons posa de manifest una enquesta realitzada entre aquests professionals per la revista Diari Metge. La música relaxa, allibera tensions i elimina els espetecs metàl·lics de l’instrumental quirúrgic i de les màquines d’anestèsia. “Propícia un ambient més distès i evita al pacient aquesta sensació que genera el quiròfan de trobar-se en un mig estrany”, explica el cirurgià plàstic Carlos Valdés.

La majoria dels especialistes prefereix les peces clàssiques, de Mozart, Vivaldi i Strauss, per a amenitzar les intervencions, sovint llargues i tedioses, de diverses hores de durada. Els menys, els més joves, es decanten per les seves velles estrelles rockeres, com els Beatles, Supertramp… Però, i al pacient, com li senti tot això? Una recerca presentada en la reunió de l’Associació Americana del Cor va posar de manifest que les persones operades amb anestèsia total no estan tan adormides: són capaços de recordar determinats moments de la intervenció mitjançant l’associació de paraules.

Altres estudis han anat més enllà en assegurar que els pacients intervinguts amb música es recuperen, de mitjana, un dia abans. L’Associació Mèdica Americana va arribar a dir en 1994 que la velocitat i la precisió dels cirurgians era millor quan escoltaven música seleccionada per ells mateixos.

“No m’atreviria a dir tant”, subratlla el cirurgià Alberto Loizate, company de Valdés a l’hospital bilbaí de Basurto. “El que sí que sembla confirmat és que els pacients abrigallats amb música durant la cirurgia viuen una situació tan traumàtica com és una operació amb molt menys estrès i ansietat”, assegura Loizate.

Controlar el dolor

Gràcies a la música, els malalts controlen millor el seu dolor. El personal sanitari treballa, a més, en un ambient més relaxat, que possibilita un millor treball d’equip, afegeix Eduardo López Arregui, ginecòleg de la clínica Euskalduna, de Bilbao. “Si una pacient serà sotmesa a anestèsia general, esperem que s’adormi per a encendre l’aparell. Si l’analgèsia és parcial, amb la música evitem que els sons del quiròfan la inquietin”, detalla.

Els metges estimen que prop del 90% dels quiròfans d’Espanya compta amb aparells de música. El normal és que els equips siguin adquirits pel personal sanitari, que els paga l’escot. Però en moltes ocasions són les pròpies empreses farmacèutiques les que els faciliten.

Molt pocs hospitals, gairebé cap, disposa de fil musical en els quiròfans. El centre de Basurto, on s’estan construint en l’actualitat 18 nous quiròfans, serà un dels primers de la xarxa pública que disposarà d’un sistema d’audició propi, la qual cosa demostra el convenciment del sistema de salut en les bondats de la música durant la cirurgia.

L’enquesta de Diari Mèdic va revelar que més del 83% dels cirurgians espanyols la utilitza quan intervé. Alguns, el 11,18%, afirmen que únicament la senten “a vegades”, però només un 16,44% dels professionals va respondre negativament a la pregunta.

L’ús d’una eina tan subjecta a la subjectivitat dels gustos i preferències de cadascun obliga, moltes vegades, a arribar a acords entre els membres de l’equip mèdic. Quan sorgeixen diferències, la solució consisteix en una cosa tan bàsica com escoltar primer un disc i després l’altre, encara que generalment és el cirurgià qui marca la pauta.

Els anestesistes, poc inclinats

Els més poc inclinats a connectar el radiocasset solen ser els anestesistes. Els que controlen el somni del pacient es queixen que la música no els permet escoltar amb suficient nitidesa i claredat les alarmes sonores del quiròfan. “Els agrada el silenci perquè se senten més segurs”, argumenta Loizate.

La veritat és que cada senyal acústic compte a la sala amb el seu corresponent dispositiu lumínic. No hi ha xiulet que soni sense que s’encengui al mateix temps una llum.

Diferents recerques fetes als Estats Units i Regne Unit han arribat a les mateixes conclusions. La capacitat de vigilància dels anestesistes no minvament perquè sona la música. En el seu temor pesa més el component psicològic que l’amenaça real. Una altra cosa molt diferent és que durant una operació soni de debò una alarma. “El pitjor que pot ocórrer en un quiròfan és que regni el silenci. Mal senyal. Llavors, s’apaga l’equip; i tots a l’una, a resoldre el problema”, conclou Valdés.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions