Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els edificis espanyols manquen de programes per a prevenir la propagació de la legionel·la

Un informe en 5.000 centres conclou que els hotels i hospitals són els que més incompleixen

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 18deAbrilde2002

La majoria dels edificis públics i privats i, sobretot, les empreses, manquen de programes i mitjans per a prevenir la propagació de la legionel·la, un bacteri que ha provocat diversos brots de gran alarma social a Espanya. El sondeig, realitzat entre cinc mil centres de tota mena a Espanya per la multinacional suïssa de la consultoria SGS Prevenció i Medi Ambient, destaca les manques de centres hospitalaris i turístics, precisament el tipus d’instal·lació en la qual s’han registrat els pitjors brots.

En els uns i els altres s’han intensificat els controls a les torres de refrigeració, el principal focus, però “altres punts de risc segueixen sense controlar-se”, insisteix l’informe. Mentre els centres mèdics no disposen de programes “de control de legionel·la a gran escala”, vint-i-dues cadenes hoteleres (controlen el 65% de l’oferta nacional de llits) admeten que no hi ha programes de control en el 50% dels seus establiments.

Segons dades de l’Institut de Salut Carles III, entre 1989 i 2000 s’han notificat a la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica 54 brots de legionel·losis, amb 864 casos confirmats i, almenys, 53 defuncions. Altres dades del Centre Nacional d’Epidemiologia recorden que els casos amb presència d’alguna varietat de legionel·la s’han duplicat en quatre anys (de 333 en 1998 a 694 en 2001). El més greu registrat a Europa va tenir lloc a l’hospital Morals Meseguer de Múrcia al juliol de 2001 amb 801 malalts investigats, dels quals almenys es va confirmar el bacteri en 315 i en el qual es van registrar tres defuncions. Com en la majoria de crisi, els experts van diagnosticar que el bacteri es va transmetre per les torres de refrigeració de l’hospital, veritables “autopistes” per les quals circula la legionel·la.


Registre

Els experts en prevenció i els sindicats no es mostren sorpresos per aquestes dades. “Si quan una persona cau de la bastida no hi ha denúncies, en aquests casos en els quals la relació causa-efecte és a més llarg termini, menys encara. Només cap la prevenció”, explica el responsable d’Higiene i Salut Laboral en Comissions Obreres (CC.OO.), Mariano Arranz.

El cap de Recerca de SGS a Espanya, Paulino Pastor, insisteix en l’escassa labor inspectora de les administracions. “Les empreses encara no han assumit que és rendible implantar programes de control i seguiment i les administracions assumeixen la inspecció però manquen de mitjans”, resumeix. Pastor posa l’exemple dels ascensors. “A Espanya hi ha molts milions d’ascensors i a penes hi ha accidents. Això és perquè hi ha moltes empreses homologades per a certificar el seu ús”.

Edifici malalt

I és que Espanya, un dels països que més brots ha sofert de legionel·la a Europa, s’ha acostumat a legislar després que ocorren les desgràcies, afirma Paulino Pastor. “La primera normativa per a prevenir la malaltia va ser la de la Comunitat de Madrid, després d’un cas a l’hospital d’Alcalá; València va regular després d’una altra crisi en la seva capital; Catalunya després del cas a la Barceloneta. Aquesta ha estat la dinàmica fins ara”, recorda el cap de recerca de la consultora.

Una dinàmica que es va veure superada per elevació amb el reial decret 909/2001 de 27 de juliol de 2001 que va establir els criteris higienicosanitaris per a la prevenció. Un text que fixa les condicions de les instal·lacions de risc i les mesures preventives. Normes que comencen a ser d’obligat compliment per a instal·lacions noves però que donen amplis terminis legals per a tot el ja existent.

La Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica calcula que cada any 200.000 espanyols sofreixen pneumònia i que un 15% es diagnostiquen després de processos derivats de la presència de la legionel·la. És, segons els experts, una de les malalties més greus de l’anomenada “síndrome de l’edifici malalt”. Aluminosis, camps electromagnètics i altres elements inherents a la construcció d’immobles provoquen efectes nocius. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que un edifici està “malalt” quan el 20% dels seus ocupants sofreixen irritacions, problemes respiratoris, picors o cefalees quan estan dins.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions