Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els gens de l’addicció

Un estudi espanyol busseja entre els gens a la recerca dels factors que condueixen a l'addicció a drogues d'abús

Un petit ratolí és introduït dins d’una caixa amb dues palanques: si prem una d’elles no ocorre gens, està inactiva, però si pressiona l’altra l’animal rep automàticament una injecció intravenosa de nicotina. Com es comporta el rosegador en el laboratori? Resulta cridaner però, una vegada provat el mecanisme, el ratolí passa a estrènyer de forma compulsiva la palanca activa per autoadministrarse nicotina.

Com ens passa a les persones, el ratolí també es torna addicte a la nicotina, la substància afegida als cigarrets. Ara, llevem a aquest animal un determinat gen i tornem a ficar-ho en la caixa. Què ocorre llavors? Sorprenentment, el ratolí ha perdut l’ànsia per injectar-se nicotina: S’ha «desenganxat».

Assajos com aquest són els que duu a terme l’investigador Rafael Maldonado, director de la Unitat de Neurofarmacología de la Universitat Pompeu Fabra, per al projecte europeu Gennaddict, una ambiciosa recerca que acaba d’engegar-se amb un objectiu molt particular: identificar els gens que participen en els processos d’addicció.

«El propòsit [del proyecto Gennadict] és aprofundir en el substrat genètic que ens porta a una major vulnerabilitat per patir un fenomen addictiu», explica Maldonado. «És conegut que si dos subjectes en el mateix ambient s’exposen a una droga, un pot tornar-se addicte i l’altre no, i cada vegada anem apropant-nos més als gens que fan que certes persones siguin més vulnerables que unes altres», afegeix. El projecte Gennaddict està finançat per la Unió Europea (UE) amb 8,1 milions d’euros i agrupa a vuit organitzacions de recerca de diferents països coordinades per Ian Kitchen, de la Universitat de Surrey (Regne Unit).

Buscant gens
L’eliminació d’un únic gen pot bastar per controlar l’addicció a drogues d’abús
L’exploració a la recerca dels gens de l’addicció es compon de dos grans blocs de recerca, un centrat en humans i l’altre en animals. El primer es realitza principalment en l’empresa biofarmacéutica d’Islàndia deCode, en col·laboració amb el Centre Nacional de Medicina per a l’Addicció d’aquest país, i consisteix a efectuar la genotipificación de les persones addictes a drogues com l’alcohol, la nicotina o la cocaïna, i a indagar en els seus historials familiars després de possibles factors genètics que estiguessin relacionats amb aquestes dependències.

La segona, en la qual intervé el director de la Unitat de Neurofarmacología de la Pompeu Fabra, al costat d’altres institucions científiques europees, s’ocupa d’identificar i assajar amb aquests gens de l’addicció en ratolins modificats genèticament. «Les dues parts es complementen», destaca l’investigador espanyol. En el cas de l’experiment del ratolí i la nicotina, per exemple, una vegada s’ha vist que en eliminar un gen determinat l’animal deixa d’autoadministrarse la substància, ara resulta interessant estudiar si aquest mateix gen es troba alterat en la població humana addicta a la nicotina. I, al contrari, si sabem que hi ha un gen que sempre apareix en la població d’alcohòlics, doncs caldrà comprovar què ocorre en els rosegadors. «És justament la sinergia entre aquestes dues eines el que creiem que ens va a permetre avançar en el coneixement dels processos addictius».

En el que cada vegada hi ha menys dubtes és que la major vulnerabilitat que presenten algunes persones pel que fa al consum de drogues ve determinada en gran mesura pels gens. Uns gens, d’altra banda, que passaran de pares i fills. Segons precisa Maldonado, «avui dia se sap que la major part de les drogues d’abús i dels comportaments obsessiu-compulsius tenen un substrat neurològic comú».

Significa això que tenen el mateix origen addiccions tan diferents com les relacionades amb la cocaïna, el telèfon mòbil o les compres? «No és el mateix caure en una addicció a la nicotina, que en la bulímia», respon l’investigador de la universitat catalana, «però sabem que existeixen uns circuits cerebrals, cridats de recompensa, que són comuns en tots aquests comportaments».

Aquestes connexions han resultat essencials per al manteniment de l’espècie, doncs «premien» a l’ésser humà per la realització d’una sèrie de conductes fonamentals que de vegades requereixen un esforç molt gran, com la cerca d’aliment o la reproducció sexual. No obstant això, també poden tornar-se en contra. «Cada vegada entenem millor aquests circuits i sabem que hi ha una estructura en el cervell, el sistema límbico, que juga un paper clau en el control del mecanisme de recompensa ja sigui per al menjar, el sexe o les drogues d’abús» destaca l’expert. El problema és que aquests circuits de recompensa estan preparats per a un estímul natural, agrega, «però no perquè actuem directament sobre ells amb una substància química».

El propòsit de Gennaddict és identificar tant els gens comuns en els processos d’addicció com aquells particulars que intervenen en l’abús d’alcohol, nicotina, cocaïna o altres drogues. D’aconseguir-se, això obriria dues vies per combatre aquesta alteració de la conducta: identificar la població de risc per prevenir l’addicció i assenyalar diferents “dianes” en les quals provar tractaments farmacològics.

Controvèrsia ètica
«El problema de l’addicció és que es tracta d’una malaltia crònica i recidivante», diu Maldonado. És a dir, que torna a aparèixer una vegada i una altra. L’essencial és evitar que l’individu entri en aquest cicle de l’addicció i per això resulta tan imprescindible arribar a conèixer quins són els components genètics que participen del procés.

No obstant això, aquest plantejament no està exempt de controvèrsies ètiques, doncs sembla realment perillós que amb una simple prova diagnòstica es pugui identificar en la població a aquelles persones més predisposades a caure en l’alcoholisme o la drogoaddicció. «És clar que té una gran càrrega ètica, però aquesta informació és molt necessària per a la prevenció», insisteix l’expert.

Com sol ocórrer en els casos en els quals una malaltia o una alteració de la conducta pot «previsualizarse» mitjançant la informació continguda en els gens, la qual cosa podríem cridar factors genètics de predisposició, Maldonado advoca per garantir que les dades emprades siguin anònims i que la informació no sigui utilitzada per a altres finalitats, especialment si són de caràcter econòmic. El propi projecte Gennaddict, assegura l’investigador de la Pompeu Fabra, ha hagut de passar abans d’aprovar-se per un comitè ètic per verificar que es compleixen tots els requeriments legals, a més dels ètics i morals.

Efectes de l'èxtasi en ratolins

Img rataslaboratorio
Els gens no només poden influir en les pautes addictives dels ratolins de laboratori davant la nicotina, sinó també en les conseqüències que tenen a llarg termini les diferents drogues en el seu cervell. Un altre dels experiments coordinats pel director de la Unitat de Neurofarmacología de la Universitat Pompeu Fabra, Rafael Maldonado, se centra precisament en els efectes d’una llarga exposició de la metilendioximetanfetamina (MDMA) o èxtasi sobre els rosegadors: «L’èxtasi és una de les poques drogues d’abús que s’ha demostrat que és capaç de produir una neurotoxicidad», explica. «Nosaltres estem veient com en modificar un determinat gen en l’animal es pot augmentar o disminuir aquest efecte neurotóxico durant una exposició continuada».

Per comprovar-ho, els investigadors introdueixen el ratolí en una càmera en la qual va a trobar un estímul desagradable i observen la seva capacitat cognitiva. Normalment, aquests animals són molt llests i aprenen de seguida a evitar el perill abans que es produeixi. Ara bé, què ocorre segons se’ls va injectant èxtasi de forma repetida? «Un animal al que la hi ha administrat crònicament aquesta droga va a sofrir una pèrdua de la seva capacitat cognitiva per evitar aquest estímul desagradable», detalla l’investigador.

Ara bé, quan es manipula un determinat gen el que s’ha observat és que la pèrdua cognitiva disminueix. Una observació que es confirma en realitzar estudis anatomapatológicos dels cervells dels animals, en els quals es verifica com són menors les lesions en les estructures cerebrals dels rosegadors als quals s’ha modificat aquest gen.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions