Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

“Els models que divideixen el duel en etapes estan obsolets”

Alba Payàs, directora de l'Institut de Psicoterapia Integrativa Relacional (IPIR)

Especialista en el tractament del duel, Alba Payàs dirigeix de l’Institut IPIR, un centre especialitzat en atenció a famílies en duel i en formació de professionals. A més, és autora dels llibres ‘Les tasques del duel’ o ‘El missatge de les llàgrimes’. “Els ritus assenyalen que entrem en una nova realitat i, sense ells, les persones en duel senten culpa per no haver pogut acomiadar-se, al mateix temps que s’intensifica la seva sensació d’irrealidad”, explica. En aquesta entrevista, li preguntem com afrontar la pèrdua i elaborar el duel en un context tan atípic com el qual han dibuixat el confinament i la pandèmia.

El coronavirus canvia la nostra relació amb la mort?

Fa uns mesos, era impensable imaginar que la nostra família pogués estar en perill, però ara la majoria tenim aquesta incertesa i preocupació. La pandèmia ens ha apropat la imprevisibilitat de la mort. També posa de manifest la importància dels rituals col·lectius, absents durant la covid-19. Cuidar dels nostres sers estimats i acompanyar-los en l’etapa final de la vida té un poder reparador, que aporta sentit. Els funerals deixen sentir l’impacte que ha tingut el mort en la comunitat i disposar del cos és una forma d’afrontar la realitat i anar acceptant-la. En general, els ritus assenyalen que entrem en una nova realitat i, sense ells, les persones en duel senten culpa per no haver pogut acomiadar-se, al mateix temps que s’intensifica la seva sensació d’irrealidad. Són factors que propicien un duel de risc, als quals se sumeixi la incertesa que existeix respecte al futur i la falta de suport social, ja que aquesta xarxa de persones està al seu torn tocada i afectada per la situació general.

Què observa en les persones que han perdut a algú per la pandèmia?

Molta tristesa, impotència i sentiments de culpa per no haver pogut estar presents. També empipament amb el sistema, amb les normes, amb la manera que ha tingut el seu ser estimat de morir o amb el fet de no haver pogut accedir a més informació. D’altra banda, estem veient molt trauma, sensació de desbordament, d’irrealidad i de solitud.

En quin moment caldria demanar ajuda especialitzada?

En les circumstàncies esmentades. A causa del nivell de risc que comporta aquest duel, també si els símptomes de culpa, empipament, incredulitat, abatiment i tristesa profunda persisteixen en dos o tres mesos.

Quines etapes travessa algú que ha perdut a un ser estimat?

Els models que divideixen el duel en etapes estan obsolets. I la idea que un duel consisteix a acomiadar-se és també errònia: no convé confondre comiat amb funeral. Encara que a algunes persones els ajuda, la majoria no vol dir adeu al seu ser estimat, ja que el vincle segueix. El repte consistiria a elaborar llaços continus, sans i fèrtils amb qui es va.

Quins consells donaria a una persona en duel?

Que accepti el que està vivint i es doni permís per sentir el que sent. Estar enfadat o desbordat és normal. No significa que un estigui tornant-se boig. L’important és que la persona trobi equilibri entre els recursos que li permeten evitar el dolor i els que li connecten amb ell, així com saber diferenciar-los. D’una banda, el doliente hauria de fer coses que li ajudin a distreure’s, cuidar-se i calmar-se, com evitar sobreexponerse a les notícies o a imatges que suscitin records, conservar les seves rutines, menjar sa, fer esport, conservar la seva xarxa de suport o descansar. Per un altre, concedir-se un temps i un espai per connectar amb el sofriment i el succeït, i recórrer a la xarxa de suport per exterioritzar i compartir la pena, l’empipament o la culpa.

Com poden ajudar amics i familiars?

Sovint la xarxa de suport no aquesta disponible perquè les persones solem tenir dificultats per connectar amb el món emocional, la qual cosa fa que s’aixequin murs de silenci al voltant de la persona en duel. Cal trencar-los perquè les famílies puguin compartir amb nosaltres el que senten i nosaltres puguem fer-ho amb ells.

Què es pot fer per elaborar el comiat després del confinament?

Reforçar la xarxa de suport: asseure’s amb tota la família, parlar, abraçar-se, compartir com s’ha viscut. És important posar relats en comú i intentar reconstruir la història, ja que en haver-hi estat separats solament existeixen fragments. Crec que després del confinament veurem molts funerals que ara no s’han pogut fer. Encara que hagi passat el temps i el cos no estigui present, el ritual té la mateixa significació i el mateix poder reparador.

Quin paper exerceix la tecnologia i com hem d’usar-la?

Som afortunats a utilitzar les xarxes, però també tenen els seus límits. No equivalen a un suport presencial. Moltes persones que busquen ajuda psicològica en Internet troben models que els danyen més que ajudar-los. A qui necessiti un professional i estigui buscant-ho a la Xarxa, li recomanaria que escollís a un especialista, i que es guiés tant pel seu currículum com per les recomanacions personals.

Quins podrien ser les conseqüències de viure aquesta dura experiència a través de dispositius?

Preveiem que en uns mesos va a haver-hi molts duels complicats. A mitjà termini pot haver-hi desordres de duel perllongat, on la persona té un abatiment i una desesperança que li impedeix funcionar en el dia a dia. Es tracta d’un diagnòstic clínic, d’un desordre que té conseqüències per a la salut i provoca més tendència a la depressió, al consum de substàncies, al suïcidi… Segons diversos estudis, la mortalitat en persones que han perdut la parella pot augmentar fins a un 40 % dins dels primers sis mesos després de la pèrdua. També demostren l’increment en la incidència de càncer, malalties coronàries, neurològiques…

Para acceder a más contenidos, consulta la revista impresa.

Etiquetas:

coronavirus duel


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions