La varicel·la, una malaltia vírica molt contagiosa encara que gairebé sempre benigna, afecta cada any a Espanya a unes 200.000 persones. El 87% dels afectats són nens menors de 15 anys, tal com reflecteixen les dades de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP). La majoria de les comunitats administren la vacuna contra la varicel·la als nens d’entre 10 i 14 anys que no hagin patit la malaltia ni s’hagin vacunat abans. Únicament Madrid, Navarra, Ceuta i Melilla han inclòs recentment la vacunació entre els 12 i els 15 mesos d’edat, amb una dosi de record als tres o quatre anys.
Encara que normalment aquesta malaltia passa sense conseqüències, pot complicar-se, sobretot en lactants, nens amb el sistema immunitari deprimit i adults. Cada any es registren a Espanya 1.280 ingressos hospitalaris i entre quatre i 15 morts per varicel·la, segons la Xarxa de Vigilància Epidemiològica. Infeccions en la pell com a conseqüència del gratat i crostes, otitis, pneumònia i problemes neurològics, de vegades greus, són les complicacions més habituals.
Controvèrsia
L’AEP va tornar a recomanar, durant les VI Jornades d’Actualització en Vacunes celebrades a l’Hospital Torrecárdenas d’Almeria, la immunització enfront de la varicel·la a l’any d’edat amb una dosi de record a l’inici de l’etapa escolar. “És cert que hi ha poques morts i que són molts nens els que cal vacunar per prevenir una sola defunció, però la societat d’avui no pot admetre morts i hospitalitzacions que podrien haver-se previngut”, va defensar Francisco Giménez, secretari del Comitè de Vacunes de l’AEP. “No és de rebut” assumir, en ple segle XXI, els costos socials i econòmics que milers de nens romanguin una setmana a les seves cases, amb el consegüent trastorn per als seus pares, va agregar.
Per la seva banda, el Ministeri de Sanitat basa la seva negativa a incloure la vacuna de la varicel·la al calendari vacunal infantil per l’escassa gravetat de la infecció en la immensa majoria dels nens. No en va, es calcula que prop de la meitat dels xavals passen una varicel·la sense amb prou feines símptomes. El segon argument contra la vacunació massiva es relaciona amb la capacitat del virus varicel·la-zóster (VVZ) de causar dues malalties diferents. Després de passar la varicel·la, el virus queda latent en l’organisme, de vegades durant anys. Però l’edat avançada, l’estrès emocional o una dolència que baixi les defenses poden ocasionar una reactivació del VVZ, i aquesta vegada la infecció no és tan benigna: l’herpes zóster causa lesions molt doloroses en la pell, generalment en el tórax o la cara, i pot generar complicacions greus. Cada any moren d’aquesta malaltia a Espanya més d’un centenar de persones, la majoria ancians.
A més, la vacunació massiva dels bebès enfront de la varicel·la fa que s’incrementin els casos d’herpes zóster en adults, com ja ha ocorregut a Estats Units, segons Sanitat. La circulació del virus a través dels centenars de milers de nens que cada any emmalalteixen de varicel·la reforça la protecció enfront del zóster dels adults que en el seu moment van adquirir la immunitat en passar la malaltia, va apuntar Juan Laguna, cap del Servei d’Epidemiologia de la Delegació de Salut de Granada.
