Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Recerca mèdica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els progressos de la medicina regenerativa

El somni de regenerar òrgans, fins i tot el de produir-los enterament en el laboratori, comença a ser una realitat gràcies a l'ús de nous materials

La medicina regenerativa, amb les seves sorprenents possibilitats, és presentada sovint com un canvi de paradigma: d’una medicina que substitueix o alleuja els símptomes, a una altra que fomenta la capacitat del cos de guarir-se a si mateix. Però gens d’això és planteable sense l’avanç previ de la nanotecnologia i els nous materials. Els projectes de recerca Nanobiocom i Bioavan pretenen ser un impuls en aquesta línia. Nanobiocom persegueix el desenvolupament d’una matriu -un motlle- sobre el qual créixer teixit ossi regenerat. Bioavan busca nous materials que incorporin, a més, una qualitat extra, ja sigui estimular la regeneració o dissoldre un trombe sanguini. Tots dos projectes mostren el que podria ser la medicina d’un futur no tan llunyà.

Un dels requisits fonamentals de cara a la regeneració de teixits és aconseguir que les cèl·lules que han de regenerar-se rebin els senyals bioquímics adequats. I para això és necessari una matriu, un motlle, per al teixit en regeneració. Una matriu que ha d’estar treballada amb un grau de detall de nanómetros (milionèsimes de mil·límetre). Dissenyar els motlles per a aquest tipus d’aplicacions és l’objectiu de Nanobiocom, un projecte europeu liderat per l’empresa espanyola Inasmet en el qual participen altres set organismes d’Itàlia, Holanda, Regne Unit i Suïssa, entre ells l’empresa basca Progenika i l’Institut Biomecánico de València.

En concret, amb Nanobiocom es pretén proporcionar matrius que estimulin la formació de grans porcions de teixit ossi. Avui dia es recorre a la regeneració d’os/os en petits implants, però els casos en què fa falta regenerar grans porcions d’os/os, com en casos d’accidents, càncer o malalties degeneratives, segueixen sent massa complexos.

Matriu intel·ligent

«En cas de deterioració substancial de l’os/os pot ser necessari que l’implant reuneixi les propietats fisiològiques i funcionals de l’element danyat», expliquen en Inasmet. «Davant aquesta hipòtesi, els implants ossis han de complir una sèrie de requisits capaços de contribuir a la reconstrucció del teixit ossi deteriorat de la manera més eficient i menys molesta, sense repercussions greus». A més, el material implantat ha de poder exercir les mateixes funcions mecàniques de l’os/os danyat mentre es produeix la regeneració.

Aquest tipus d’implants són molt més sofisticats que els disponibles fins ara. Es basen a desenvolupar una matriu suporti d’un material intel·ligent, que estimuli la regeneració del teixit ossi en tres dimensions, mitjançant l’activació de les cèl·lules mare del teixit ossi i capaç de respondre als canvis fisiològics propis d’un entorn viu. Com? Recorrent a la nanotecnologia.

La matriu es torna bioactiva (intel·ligent) a força de la integració de nanopartícules amb els ingredients adequats: nanotubos de carboni i de polímers, que a més reforcen el material i li afegeixen resistència mecànica. També pot recórrer-se a materials sensibles a estímuls externs controlables, com l’estimulació elèctrica. Després del seu desenvolupament en el laboratori, amb la grandària i la forma adequats, la matriu s’implantarà en el pacient i, passat un temps en què s’ha produït la regeneració del teixit ossi, es desintegrarà.

Materials biomèdics

La nova matriu intel·ligent estimularia la regeneració òssia per activació de cèl·lules mare del teixit ossi i respondria a canvis fisiològics
És imaginable un catèter que a més d’obrir-se pas pel sistema circulatori eviti la formació de trombes sanguinis? O unes lents intraoculares amb propietats antibacterianas i a més molt més fines i flexibles, amb el que se simplifica la seva col·locació en l’ull. O fins i tot un ciment per a pròtesi traumatológicas que es desenganxi fàcilment de la pròtesi quan això sigui necessari, facilitant així una segona intervenció en cas necessari, alguna cosa cada vegada més freqüent donat l’augment d’esperança de vida actual.

Fer realitat els casos anteriors és l’objectiu del projecte de recerca espanyol Bioavan, iniciat l’any passat i en el qual intervenen el Centre Superior de Recerques Científiques (CSIC), la Universitat del País Basc (UPV-EHU), la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Valladolid amb el Centre de Cirurgia de Mínima Invasió, la Universitat d’Alcalá d’Henares i el Complex Hospitalari de Vigo.

Les lents súperflexibles són una altra aspiració. Aconseguir-les implicaria fer una incisió en el cristal·lí de només un mil·límetre en lloc dels tres actuals. El material de la lent, també polifuncional, podria integrar compostos amb propietats antibacterianas. I el ciment despegable per a pròtesi «també és alguna cosa que tothom persegueix», apunta Ortiz d’Urbina. Una via per obtenir-los són els materials que augmenten sobtadament de volum davant un determinat estímul.

Quan és esperable que es facin realitat aquests projectes? Es confia disposar dels materials, amb les seves propietats ja demostrades, en 2009. De l’obtenció del material a la comercialització del producte final, no obstant això, encara passarà temps. El projecte Bioavan per al desenvolupament de materials biomèdics avançats compta amb un pressupost de 7,5 milions d’euros, dels quals el ministeri d’Educació i Ciència aporta el 50% i la resta les empreses implicades.

MATERIALS POLIFUNCIONALES

ImgImagen: Wikipedia
Per al desenvolupament de tots els productes biomèdics avançats s’utilitzen materials anomenats polifuncionales. Són, per exemple, els «materials amb memòria de forma», explica Gregorio Ortiz d’Urbina, responsable de la Unitat de Salut d’INASMET-Tecnalia. El plàstic del que estan fets els catèters, per exemple, és sòlid a 20 graus però als 37 graus habituals al fet que està l’organisme es torna flexible i permet així navegar pel sistema circulatori.

Si, a més, en la superfície del material s’integren nanopartícules amb un compost antitrombótico, ja està disponible un catèter amb propietats antitrombóticas. «A més, són materials programables, de manera que alliberin el fàrmac de la manera desitjada», assenyala Ortiz d’Urbina. Així, el plàstic es pot programar perquè s’activi a una determinada temperatura o pH, o davant la presència d’un determinat compost -com el sucre en sang en el cas de diabetis-.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions